12/31/2020

Nova derrota, nova decepció i seriós perill de naufragi del València. Un repàs al que portem de temporada, a mode de balanç 2020.



El València va perdre de nou ahir a Granada i finalitza l’any a la vora del descens, com es pot veure a la taula del costat. El futur de l’equip és negre-negre, i les notícies que arriben de la propietat del Club són que no sols no van a millorar la plantilla, sinó que continuaran venent jugadors... si troben compradors.

Ahir, al Nuevo Los Cármenes, el València va eixir amb el que té i amb alguna absència difícil d’entendre. En defensa amb Diakhaby i Mangala, que, francament, estan lluny de ser la parella de centrals que l’equip necessita. Per la banda dreta, amb Jason, un jugador al que no sabem ben bé què li veu Javi Gracia, perquè el gallec recorda cada partit que juga a Pierre-no-doy-una. I davant, faltava Maxi Gómez, que estava a la banqueta. Com és això?

L’absurda expulsió de Jason, absurda del tot, i la infantil de Guedes, van sentenciar el partit. Està clar que els nervis tenallen als jugadors, però es tracta de professionals que han de saber controlar-los com han de saber comportar-se com a adults.

Gameiro va estar a bon nivell i va marcar el seu primer gol de la temporada (tot un símptoma de com de mal estan les coses), i l’equip va lluitar, va córrer, va intentar vèncer, però falta pólvora. I falta confiança en les forces pròpies.

A més, el gol de l’empat del Granada va ser un regal de la tanca (Gameiro va desviar el baló deixant a Jaume sense res a fer), i el segon un error en la marca de Molina, que va rematar de cap de manera inapel·lable.

Tanquem 2020, annus horribilis per al València, amb un rosari de disgustos i decepcions. El pitjor de tot, tanmateix, no és el que ha passat, sinó que no tenim ni un sol argument per a pensar que la situació pot millorar. El València CF és el club que porta més temporades en primera divisió darrere de Madrid, Barça i Atlhètic de Bilbao, però tal i com va la temporada el perill de perdre la categoria és real i tangible.

A continuació, trobareu un repàs al que han sigut els partits en el que portem de temporada, amb els titulars que va fer servir Numeradadescoberta i unes paraules a mode de resum del que vam dir sobre cadascun d’ells. És una crònica trist i amarga, però esperem que la tragèdia no es consume i que el 2021 a més de la finalització de la pandèmia ens done també alegries futbolístiques. Si més no, la de mantindre’ns en Primera Divisió.

Bon any a tots els amics i amigues de Numeradadescoberta.

9/14/2020

Una victòria merescuda i balsàmica del València, que no elimina els problemes amb Lim i Murthy.

Fa massa de temps que en parlar del València CF el futbol és un tema secundari, perifèric. L’amo de Singapur i el seu encarregat a València, el que diuen que és el president, el tal Murthy, donen per a salar setmana rere setmana, mes darrere mes, des de l’inici de la temporada passada, quan van despatxar Marcelino i Mateu Alemany per allò del “ací mane jo”.

Des d’aleshores ençà, a Mestalla tot s’ha desenvolupat entre el drama i l’esperpent. S’ha delmat la plantilla quasi barata res, fins i tot reforçant altres equips a preu de saldo. Tret de Rodrigo, que ha deixat caixa, han marxat homes que tenien un pes immens en el camp i en el vestuari. Fins i tot a Camarasa l’han despatxat, un delegat que ha fet tota la seua vida lligat al Club ha caigut depurat.

9/20/2020

Un València tendre i vulnerable perd a Balaídos davant el Celta de Iago Aspas.

El Celta va ser molt, molt superior a un València que, a més a més, està castigat per les lesions d’homes importants com Soler o Gameiro. Però és que, tot amb tot, no n’hi ha més cera que la que crema, i el València fa aigua en defensa i en el centre del camp.

9/27/2020

El València, un club a la deriva, salva un punt a Mestalla.

I així va ser, que entre canvis, ocasions errades per l’Osca, un tir de Gameiro que se n’anà desviat (l’ocasió més destacable de tota la segona part) i un avorriment que, com hem dit, és el millor que li pot passar ara mateix als partits que juga el València, arribà el minut 95. L’àrbitre xiulà i vam poder anar a fer coses més edificants que veure a un equip trist, a un club en descomposició que pateix a una directiva que sembla un grup de malvats de còmic.

9/30/2020

Una victòria patida, però victòria al remat a Donostia.

El que va passar a Sant Sebastià haurà de ser processat per l’equip adequadament, i segur que Javi Gracia, un home que està fent-se no sols respectar sinó d’admirar, sabrà treure lliçó per als seus xicots. El que n’hi ha és el que tenim, i tant de bo es tanque ja el termini de fitxatges amb incorporacions o no, però -si més no- amb les idees clares respecte d’amb qui compta el tècnic navarrés per a plantar cara a la temporada.

10/04/2020

Cada partit un disgust i una constatació: l’equip no funciona.

A què juga el València? Com és que els equips contraris tenen jugadors determinants que sempre ens fan la partida agra? Què passà ahir amb dos ex jugadors valencianistes com Joaquín i Canales? El mateix que amb Campaña i Morales, o el mateix que amb Nolito i Aspas, per citar-ne dos casos.

10/19/2020

El València torna a ser superat clarament, esta vegada a Vila-real.

Ahir, a l’Estadi de la Ceràmica, els aficionats del València van tindre motius, més encara, per a tornar a maleir al senyor de Singapur i als seus progenitors.

No és que l’equip no carbure, és que el que veiem és el que n’hi ha. ¿Quin equip d’una gran competició europea pot desfer-se de quasi mig equip titular, no incorporar cap cara nova, i continuar competint amb bones perspectives? Doncs això és el que se suposa que ha d’aconseguir Javi Gracia, un altre dels enganyats per la parella Lim-Murthy. Cal tindre poca vergonya, però poca-poca.

10/24/2020

Un València que amenaça ruïna cau a Elx: 2-1.

Nova derrota i van tres consecutives. I ara venen dos partits compromesos: Getafe i Reial Madrid. Allunyem els pensaments negatius, però tot i amb això la realitat és la que és. A hores d’ara el València presenta un quadre més que preocupant. La cara del seu entrenador és l’espill en el que ens reconeguem els aficionats.

11/02/2020

Un tímid raig d'optimisme. Tímid, molt tímid.

Als postres, un empat que alhora sap a glòria i sap a fem. El València, per fases, va merèixer més, sobretot tenint en compte l'expulsió. Però el Getafe, que és un molt bon equip, va arribar a posar-se per davant quan ja semblava massa tard. Així doncs, i després de massa jornades, un xicotet raig, una miqueta d'optimisme. Alguna cosa a què acollir-nos, els aficionats, quan veiem quants punts duu el València a estes altures i contra qui es jugarà els de les pròximes jornades.

11/09/2020

Un València de gladiadors humilia al Madrid: 4-1.

Comptat i debatut, el València va demostrar que no és simplement un equip de xicots amb talent però encara massa tendres. Jaume va fer el seu paper darrer [quin paradó a un Asensió a boca de canó], però Soler -amb la calma d’un veterà- va ser l’executor del Reial Madrid i, especialment, Gayà va ser el gran capità, l’artífex de la victòria davant un dels grans de la Lliga. Una nit que podria marcar un abans i un després en la competició.

11/23/2020

El València empata un partit després de regalar la primera mitja hora i dos gols.

Dels 100 minuts que va durar la partida, el València no va jugar més de 70, perquè els 30 primers va estar però sense ser. Javi Gracia diu que això ho han parlat molt, que estan mentalitzats per a no patir eixes desconnexions que ja són costum. Però, pel que vam veure ahir, caldrà insistir molt i molt en que és imprescindible eixir més tranquils i concentrats. Cal treballar la idea de que per a començar a jugar amb la intensitat necessària no s’ha d’esperar a tindre el marcador en contra.

11/29/2020

No és una bona idea jugar a la vora de la navalla.

El València es va defendre bé, però tornarem a viure un partit en el que els de Gracia concedeixen ocasions i ocasions als contraris. Sovint sembla que estan fent de frontó. Els contraris ataquen i els nostres sols aspiren a evitar que marquen. Rebutgen balons i aquests tornen a peus dels contraris que inicien una altra jugada d’atac. Jaume va ser el millor, evitant tres pilotes atlètiques que oloraven a gol. La defensa va complir, amb Wass, Gabriel, Guillamón i Lato, qui substituïa el lesionat Gaya. El problema és que eixa defensa, com l’equip en el seu conjunt, juga massa minuts a la vora de la navalla i és fàcil que passe allò del cànter i la font.

12/08/2020

Un punt i gràcies, a Eibar.

Un partit pobre, llavors, en tots els sentits. És pesat veure jugar al València, però l’afició ja se sap que està a les dures i a les madures, i ara fa mesos, molts mesos, que ens les mengem ben dures. És evident que no es pot demanar espectacle, sinó que cal efectivitat. El València, dos punts per damunt del descens, està lluitant -mentre no es demostre el contrari- per salvar la categoria.

12/13/2020

No n'hi ha manera de jugar un partit sencer.

Poca història, la del partit. En el València, com quasi sempre, Jaume va complir, amb un parell de parades marca de la casa; Paulista i Soler van ser els altres dos destacats, amb Manu Vallejo i Maxi Gómez, l’un amb el gol de l’empat i el segon amb el penal que va materialitzar Carlos Soler. Poca cosa més: una primera part acceptable, una segona part horrible, tret dels minuts finals, després l’inesperat empat, quan els de Gracia van creure i els de Garitano van dubtar.

12/19/2020

Un empat que sap a poc al Camp Nou

Barça i València van anar a per la victòria, però tot i que hauria pogut caure dels dos costats, el marcador ja no es va moure més. Un nou empat, meritori, però que va deixar la sensació que hauria pogut ser una victòria. Al remat, la impressió de qualsevol aficionat blanc i negre és que si el seu equip oferirà de manera habitual les prestacions i el bon joc de conjunt d’ahir al Camp Nou no estaríem on estem. Però, ja sabem que són temps difícils els que patim, i no sols per la pandèmia.

12/23/2020

El València va fer el que va poder, va perdre i s'acosta al pou.

No cal pegar-li massa voltes a la cosa. El Sevilla és molt més equip, a hores d’ara, que el València. L’onze inicial era, home per home, posició per posició, superior als de casa. I els canvis, els que entraren des de la banqueta, també. La conclusió és clara: el València no té plantilla per a competir en aquesta Lliga més que per a evitar el desastre.