Carlos Soler, que és un home assenyat, va dir en l’entrevista post partit a la televisió alguna cosa com: “No ens poden fer un gol així, en el minut 80”. Doncs sí, té tota la raó, però el problema és més gros que haver perdut una pilota de banda prop de l’àrea del Sevilla i que els de Lopetegui li la posaren a Suso, que va desfer-se de Blanco i de Diakhaby i, damunt, li doblegà el braç a Jaume.
El problema no és un problema, són molts. El més important, però, és que la plantilla és molt curta. Massa jove i mancada de la suficient experiència i, en alguns casos, ai, de qualitat. A més, les lesions fan tremolar l’esquadra. Que ahir tinguera que retirar-se Gayà i veure’l després a la banda amb gel als isquios, espanta. També Paulista va haver d’abandonar, amb la qual cosa la rereguarda blanc i negra era més vulnerable de l’habitual.
Gabriel Paulista va saltar brutalment sobre Ocampos en el minut 1, i del colp de la caiguda va haver d’anar-se’n als vestidors. És brau el central, però tot i que durant catorze minuts ho va intentar, no va poder continuar sobre la gespa. El va substituir Guillem Molina, un jove del Mestalla que va complir en el seu debut en la Lliga.
Javi Gracia havia eixit amb tres centrals -Paulista, Diakhaby i Mangala- amb Jason per la dreta i Gayà per l’esquerra. La idea era, una vegada més, aguantar arrere, i colpejar al contracop. Sembla que l’única cosa que es pot fer amb la plantilla actual. Això, ser molt generosos en l’esforç, pressionar molt, intentar furtar un baló i... tindre encert de cara a la porta contrària.
Doncs bé, el partit d’ahir a Mestalla va semblar-se molt a d’altres que ja hem vist. El Sevilla atacant de valent, amb Suso per la dreta i Ocampos per l’esquerra, sotmetent l’àrea de Jaume a un setge permanent. Tot amb tot, encara que Jason va ser un espectador de luxe, superat en tot moment pels andalusos, el València va aconseguir equilibrar la partida cap a la meitat de la primera part.
Vam veure un partit en els que de Gracia van ser atrevits, esforçats, però poc eficaços. Bono, el porter dels andalusos va tindre una actuació esplèndida, cosa que és costum a Mestalla: que el porter contrari tinga nivell d’excel·lència. Però no hi va haver més cera que la que cremava.
És a dir: si els teus davanters no l’encerten i el teu porter falla, perds. És matemàtic això. Ens ha passat moltes vegades amb Gameiro, ahir va ser amb Cheryshev. Dos dies que hagués durat el partit i el rus no hauria marcat.
No cal pegar-li massa voltes a la cosa. El Sevilla és molt més equip, a hores d’ara, que el València. L’onze inicial era, home per home, posició per posició, superior als de casa. I els canvis, els que entraren des de la banqueta, també. La conclusió és clara: el València no té plantilla per a competir en aquesta Lliga més que per a evitar el desastre.
Anem a passar els nadals a la vora del pou del descens. I fa por pensar el que pot ocórrer si amb una quadrilla tan jove i inexperta l’equip ha de jugar partits dramàtics un darrere de l’altre per a aconseguir la salvació.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada