Tot i que el València està com està, el partit ahir al Camp Nou va desenvolupar-se en la línia de l’espectacle assegurat que sempre són els partits amb el Barça. És veritat que podia haver passat qualsevol cosa, però el ben cert és que el 2-2 que reflectia el marcador en finalitzar la partida va saber a poc a l’afició i als jugadors de Mestalla.
Que el Barça de Koeman no travessa una bona ratxa és cosa sabuda, i ja comença a parlar-se de les rigideses i el pobre botí de l’holandés que tan mal record va deixar a València. L’equip català està mostrant-se insegur i vulnerable, i els resultats no estan acompanyant-lo. Un resultats que reflecteixen el joc de l’equip, que toca i toca i toca, però que mossega poc.
Així i tot, el Barça sempre és una mena de boa constrictor, que et fa recular i recular i acaba ofegant-te. En molts moments sembla handbol, allò al que juguen els blaugranes: basculen d’un costat a l’altre de l’àrea contrària i qualsevol dels atacants pot fer-te un forat ben gran.
Els ahir de blau claret presentaren l’equip de gala; el més de gala que pot oferir Javi Gracia, en el que podíem trobar a faltar, tal vegada, a homes com Guillamón, Vallejo o Kang In. Aquests dos darrers eixirien en els minuts finals, i potser Gracia va fer-los massa tard, els canvis.
Es va notar, i molt, la tornada de Gayà. I tant que es va notar. També que Soler va estar més inspirat i, sobre tot, que Guedes ens va recordar al Guedes que va enlluernar l’afició xota quan va arribar a València.
Després del tràngol amarg de Terrassa, amb moltes rotacions això sí, els valencians van eixir al camp una mica tremolosos. Si el Camp Nou impressiona amb públic, igual o més ho fa sense però amb la megafonia a tot volum.
Javí Gracia havia declarat que amb la plantilla que té no li’n dona per a intentar controlar els partits, així que la consigna va estar clara des del principi: la pilota era dels catalans, i els de blau pretenien jugar-se-la a les transicions ràpides, als contra colp i a les pilotes parades. Passaven els minuts i el València anava guanyant confiança, sentint-se cada cop més segurs i atrevits.
Encara no havia passat mitja hora de joc i el València va avisar primer i va marcar a continuació. Soler va fer exhibir-se a Ter Stegen, que amb una gran estirada va enviar la pilota al cantó. En treure’l, un boníssim moviment amb les marques va donar com a resultat que el jove Diakhaby rematara de cap, tot sol i amb potència, fent inútil l’esforç del porter alemany. Més èxit va tindre poc després quan va fer un paradó a un tir de Maxi que mereixia haver pujat al marcador.
Tanmateix, el València no va poder arribar al descans amb avantatge al marcador. L’àrbitre Hernández Hernández va xiular un penal inexistent de Gayà a Griezmann. A més, li va treure la targeta roja.
Alguna cosa li van dir els del VAR, i el del xiulet va anar a veure la jugada a la pantalla. Rectificà la targeta, però no va tindre valor d’anul·lar la pena màxima. Va llançar-la Messi i Jaume va rebutjar brillantment el baló però amb mala fortuna: Jordi Alba la posà sobre l’àrea menuda per a que l’argentí marcara l’empat.
La segona part va començar amb un error monumental de Cheryshev, qui va rematar pitjor impossible una pilota aparentment fàcil que havia anat a la seua cama esquerra, quan estava front a la porta de Ter Stegen. Imperdonable, allò del rus.
Poc després vindria el gol de l’uruguaià Araujo, espectacular, de mitja xilena, però que va ser possible perquè la defensa valenciana va pecar, una vegada més, de falta d’agressivitat.
Encara però no havien dit la seua última paraula els xicots de Gracia. Una feliç combinació entre Guedes i Gayà va permetre el capità posar una pilota tensa des de l’esquerra per a que Maxi Gómez li guanyara la partida al jove central Mingueza, establint l’empat final a dos.
Barça i València van anar a per la victòria, però tot i que hauria pogut caure dels dos costats, el marcador ja no es va moure més. Un nou empat, meritori, però que va deixar la sensació que hauria pogut ser una victòria.
Al remat, la impressió de qualsevol aficionat blanc i negre és que si el seu equip oferirà de manera habitual les prestacions i el bon joc de conjunt d’ahir al Camp Nou no estaríem on estem. Però, ja sabem que són temps difícils els que patim, i no sols per la pandèmia.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada