Cada partit un disgust i una constatació: l’equip no funciona.

Ahir a Mestalla va tornar a repetir-se un guió conegut: el València vol, però no pot... jugar com un equip solvent. Els seus xicots, volen però no poden.

Dels cinc partits jugats fins ara, els de Gracia n’han obtingut dues victòries, dos derrotes i un empat. La coincidència és que, en la totalitat dels encontres fins ara disputats, el contrari ha proposat i ha executat més futbol. Si deixem de costat les segones parts contra el Llevant i contra la Reial, en les que les coses van igualar-se, en la resta del temps jugat els contraris van ser clarament superiors. Ho va ser el Llevant i ho va ser la Reial Societat, partits que va guanyar el València; ho va ser el Huesca, que no es va dur la victòria per una acció sortosa en una pilota parada, la de Wass; i no diguem del partit de Balaídos o del d’anit a Mestalla front al Betis.

Determinades constants van estar presents anit, una vegada més: el contrari arracona al València quasi a tocar de dits de Jaume; és un equip desconnectat: la defensa del mig del camp, i aquest dels homes de vanguàrdia; les pilotes dividides són sempre dels adversaris; ahir, com a Vigo, no és que el Betis guanyara al València, és que el va dominar, el va passar per damunt, absolutament de principi a fi; els atacs del Betis, com en partits anteriors, eren interminables: no eren atacs alternats amb atacs del València, era un setge sobre Jaume; la defensa... quina defensa?

A què juga el València? Com és que els equips contraris tenen jugadors determinants que sempre ens fan la partida agra? Què passà ahir amb dos ex jugadors valencianistes com Joaquín i Canales? El mateix que amb Campaña i Morales, o el mateix que amb Nolito i Aspas, per citar-ne dos casos.

Doncs amb aquests dos d’anit, amb Joaquín i Canales, precisament, van posar-nos negre sobre blanc totes les carències del València.

Joaquín va fartar-se de servir pilotes des del carril del 7 sense que ningú, ni Gayà, poguera frenar-lo. Que gran Joaquín, amb 39 anys! Canales, al seu tomb, va controlar la manilla del partit d’una forma incontestable, tal i com va ser el magnífic gol que va marcar.

Que haguera passat ahir, una vegada més, sense les quatre parades magistrals de Jaume Domènech? Doncs que els andalusos ens haurien deixat un cabàs a Mestalla. No n’hi ha defensa amb capacitat i solvència, és un fet indiscutible. Qui connecta correctament amb Kondogbia i Wass? Qui obri als costats? Ahir, Jason tornà a fracassar de nou. I què dir de Guedes? Pobre xicot, encara que deixà una pinzellada de la seua classe, sols va ser això, una pinzellada a càrrec del fitxatge més car de la història del Club. Què passa amb el portuguès? Fins quan va haver d’esperar-se que torne el que va ser? Ja no ha anat seleccionat amb el seu país, la qual cosa evidència el punt al que es troba.

Qui connecta amb Maxi i Gameiro? Ahir ningú. Ni Kondogbia, ni Wass, ni ningú. On estàs, Parejo? On està, mister Lim?

Anit, a més a més, els canvis no van sumar. Ni Kang In, ni Alex Blanco, ni tan sols Carlos Soler aportaren absolutament res.

Què va a passar aquesta temporada? El València no està competint al nivell que cal, i no és que els seus homes no es buiden en el terreny de joc, és que l’equip és fluix i feble, segurament perquè falta veterania i qualitat.

Però, el més important, possiblement, és que el València juga amb una defensa de baixa solvència a la que és molt fàcil pressionar, arraconar i fer-li gol.

Quin és l’objectiu de la temporada per a la parella Lim-Murthy? A veure si pel que anem a lluitar és per no baixar a Segona Divisió.