A això hem arribat, a festejar un punt que sumar al compte d’un equip que deambula per la Lliga oferint una imatge que no es correspon amb la seua història. Un empat amb el Betis, a Sevilla, que atesa la sequera com a visitant d’aquest València es tota una notícia.
No va ser fàcil, però. No ho va ser perquè els xicots de Javi Gracia, al que no és fàcil entendre quant a les alineacions ni els canvis, van passar-se bona part de la partida com si encara no s’hagueren despertat de la migdiada. I ho diguem com a hipòtesi per a explicar la passivitat davant les dues jugades de pissarra dissenyada pel xilé Pellegrini, que van ser d’una efectivitat fora del normal.
Els dos gols dels andalusos van vindre a baló parat, i els dos van ser el resultat de tres tocs de pilota en els que el darrer va ser un obús: de Fekir i de Canales, respectivament. Mentrimentres els bètics executaven l’exercici assajat als entrenaments, els de Mestalla miraven la pilota quasi com els aficionats que miràvem la televisió. Vam haver de fregar-nos els ulls, jugadors i aficionats, per a confirmar que sí, que efectivament, les dues canonades havien deixat Jaume amb cara de no saber com havia passat que tenia la pilota dins la xarxa.
Dues vegades es va avançar el Betis i dues vegades va aconseguir empatar el València. Això també s’ha de dir, que l’equip no es va ensorrar com en altres ocasions en rebre el primer gol. Una bona notícia més: el que va tirar del carro va ser Guedes. Sí, serà perquè s’acosta l’Eurocopa, perquè el motiva el mercat d’estiu, serà pel que serà, que el xicot va estar actiu i brillant durant el partit. Ell va marcar el primer gol, envoltat de defenses i sorprenent Claudio Bravo; i ell va ser el qui va fer-li un barret al defensa bètic que tocà la pilota amb la mà. El penal el va marcar, ahir sí, Carlos Soler.
La defensa, amb la baixa de Correia només encetar-se el partit, va estar regular. Gayà va pujar molt menys del que acostuma la seua banda, on Cheryshev tampoc va aportar gran cosa. Diakhaby i Guillamon van tindre una actuació discreta, especialment en els gols bètics. El centre del camp, també discret, amb Soler i Racic, tots dos lesionats durant la partida, i un xic més activa pel costat dret amb l’entrada de Yunus, quan se lesionaà Correia i Wass passà a cobrir el lateral dret. Un carril pel qual Tello, durant 80 minuts, i Aitor Ruibal durant la resta van entrar amb massa facilitat. Davant, Gameiro quedà inèdit, pràcticament inexistent.
Tret d’això, el partit va ser un passa carrers, amunt i avall, amb la diferència de que el Betis sempre acabava la jugada, mentre que els de Mestalla no. Tot amb tot, en els darrers minuts el marcador pogué canviar, en un sentit i en un altre.
Ruibal va treure el millor Jaume, i és que el d’Almenara tragué dues pilotes que oloraven a gol. En la porteria andalusa, el jove Yunus va fer-se una galopada des del mig camp, ell contra tots, i arribà a disparar des de dins de l’àrea. Sols una excel·lent parada de Bravo evità que els tres punts volaren cap a València. El rebot va arribar a Cutrone, però el jove italià no pogué espentar correctament la pilota que va eixir desviada.
Tres jugadors lesionats és un altre dels balanços de la partida. Racic, Soler i, el que sembla més perjudicat, Correia. Veurem com queda el centre del camp, i veurem si Oliva arranca com a titular dimecres a Pamplona.
Davant Osasuna el València hauria de puntuar, hauria de sumar, que el final està prop i convindria no confiar-se. Això és el que n’hi ha, eixa és l’aspiració màxima d’una afició castigada per una gestió lamentable d’un Club que no mereix a qui els governa.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada