Si no hagués estat per l’ensurt de Soldado, en el minut 89, el partit d’ahir a Mestalla hauria estat un d’aquells que fa molt que enyora qualsevol merengot. Fins e eixe moment, la victòria i els tres punts semblaven a la butxaca, però van haver de connectar dos futbolistes veterans i efectius –contra el València sempre- com son Molina i Soldado, per a que els 5 minuts llargs de prolongació que l’àrbitre va decretar es feren eterns.
Fins a eixos moments finals, el València havia jugat millor que el seu rival, havia controlat el partit, havia mostrat un patró de xoc i s’havia fet clar mereixedor de la victòria.
Gracia havia recuperat quatre peces titulars de l’equip que no van poder estar al Ciutat de València, front al Llevant, i va tornar al 4-4-2 clàssic, amb els dos laterals molt oberts a les bandes: Gayà i Correia.
Els de Mestalla dominaren tota la primera part desplegant un futbol convincent i convençut, amb cada home acomplint amb la seua missió, i el Granada –potser acusant la fatiga de la seua participació europea- no podia fer sinó intentar desbaratar els atacs dels blanc i negres.
Des del minut 3 el València es va posar per davant al marcador. Una pujada de Gayà pel seu costat, amb un centre de matrícula d’honor sobre l’àrea menuda va ser meravellosament tocat per Wass fent impossible l’estirada de Rui Silva.
El València dominava i se succeïen les ocasions per als de casa. Blanco, Correia, i Guedes van posar a prova el porter dels andalusos. Fins i tot en el minut 20, es van succeir dos remats consecutius, de Guedes i Racic, però entre el porter i les cames dels defenses la pilota no va entrar. Cal dir que ahir Guedes va fer servir la seua millor versió, una vegada més.
En la segona part, amb el marcador en contra, els de Diego Martínez, van fer un pas avant, i durant uns minuts van fer la impressió que havien decidit jugar-se-la per a revertir la situació. Però, en el minut 65 Alex Blanco va fer un gran gol, a passe en profunditat de Guedes. El canterà va dominar perfectament el baló en carrera, aixecà el cap i va disparar amb potència un tir creuat sense que Rui Silva pogués fer res.
Quan la partida ja semblava vista per a sentència, el Granada va decidir posar tota la carn a la graella. Va deixar molt espai darrere i Maxi va estar a punt de marcar en tres ocasions, però l’uruguaià travessa una època de sequera.
Va ser llavors quan va aparèixer la parella Molina-Soldado per a que la parròquia mestallera haguera de rebre la seua ració de patiment. Malgrat tot, la sang no va arribar al riu i el partit finalitzà amb la victòria dels de casa, que amb els tres punts se situen a la zona tèbia de la classificació i allunyen el forat negre del descens a 10 punts, quant queden altres tantes jornades.
Mentrimentres, el príncep oriental sembla haver-se desinflat, i tot i que els negres núvols que venen de Singapur són tan amenaçadors com sempre per a la solvència de l’equip de Mestalla, la tranquil·litat classificatòria ha de permetre que l’equip gestione la fase final de la temporada amb una autoconfiança que fa sols unes setmanes era pràcticament nul·la.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada