Va ser en acabar el partit que vam veure com els jugadors del València i l’entrenador de l’equip rival s’abraçaven, se festejaven i donaven mostres explícites d’estima mútua. Efectivament, eixa escena poc habitual, la d’uns jugadors repartint abraçades al responsable de l’equip al que acabaven d’enfrontar-se, entre rialles i palmades a l’esquena, dona idea i mesura del trauma que per a eixos homes va significar l’absurda i arbitrària decisió de Peter Lim d’ensorrar el projecte que conduïen Marcelino García Toral i Mateu Alemany.
Sí, va ser bonica la seqüència. I no sols per l’actitud dels jugadors envers el tècnic, ara de l’Athletic Club, al que ha aportat molt en poc de temps, sinó perquè Marcelino també va donar mostres explícites de la seua estima pels xicots del seu ex equip.
Havia finalitzat la partida amb repartiment de punts, i no es pot dir que el resultat fora injust. Els dos equips van oferir un bon espectacle, molt competit per ambdues parts, amb encerts i errors. Mentre que el Bilbao va acusar baixes importants en l’alineació com Muniáin o Raúl Garcia, a més del cansament per la dura eliminatòria copera d’entre setmana; el València va donar mostres de que està guanyant confiança, està competint amb més solvència que en els mesos finals de 2020; i Gracia ha trobat una formació base en la que introdueix lleugeres variacions segons l’adversari.
No era probable que l’entrenador navarrés introduirà cap dels nous fitxatges en l’onze titular, precisament l’onze que -si fa no fa- havia aconseguit els tres punts front l’Elx. Així va ser, i sols Cutrone va tindre minuts ja en l’equador de la segona part. Va estar molt desafortunat l’italià, que no va semblar precisament un killer de l’àrea.
En un magnífic contracop en el que Maxi i ell s’enfrontaven a tres defenses bascos, li la va cedir a l’uruguaià i aquest li la va tornar en avantatge, amb tota la porteria per a ell. El seu tret, però, va ser molt deficient, fluix i desenfocat, i no va trobar porteria. Hauria sigut el debut somniat, però no va ser així. Alguns aficionats veterans i amb bona memòria recorden el debut de Kempes, quan acabadet d’arribar a València, en el seu primer partit, va fer un remat en el que la pilota se’n va anar tan alta que quasi la treu de Mestalla. Tant de bo passe alguna cosa pareguda amb Cutrone, eixe xicot italià amb un cognom que incita a la broma fàcil.
Abans, però, s’havien produït els dos gols que determinaren el marcador final. El primer va ser en pròpia porta i a la vora del descans. Havia estat molt activa la banda dreta valenciana, amb Correia i Wass, i precisament per ahí vingué la galopada de Morcillo qui va posar un centre potent i amb efecte per a Williams. Jaume va eixir mal i la pilota el superà, i darrere d’ell venia Hugo Guillamón que per evitar que la pilota, tal vegada, arribarà al punta de l’Athletic Club, va fer-li un autogol al seu equip. Va ser molt injust que els jugadors es retiraren als vestidors amb eixe marcador, perquè els de Marcelino no havien tirat entre els tres pals ni una sola vegada, però ja sabem que el futbol no és ni just ni injust, sinó tot el contrari.
El gol va afectar els xicots de Gracia, i en tornar del descans els bascos van semblar més decidits a confirmar la victòria. Els de Mestalla van fer un pas arrere i van produir-se unes onades atacants dels de Marcelino. En una d’elles va estar, possiblement, la clau del partit: Morcillo tornà a centrar des de l’esquerra i Unai Vencedor es va trobar tot sol davant de Jaume i, quan el gol ja es cantava en San Mamés, el d’Almenara primer va treure una mà miraculosa avall i després es va alçar per palmejar la pilota i evitar que Sancet rematara de cap. Va ser una de les dues grans accions del partit.
L’altra va ser el gol de Paulista. Soler va treure un córner des de la dreta i el central va saltar de forma espectacular -tot fent recordar com saltava Ayala, per cert- i va rematar de cap a la soca del pal esquerre d’Unai Simón, que va fer l’estàtua. Era l’1 a 1 amb el que acabaria el partit, amb un repartiment dels punts que pot considerar-se just, vistos els mèrits dels dos equips sobre el terreny de joc.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada