Siga per la motivació extra d'enfrontar-se a rivals forts, perquè es sol preparar millor l'encontre o pel simple fet que és més fàcil que els jugadors que tenen un bon dia puguen destacar i millorar el seu cartell, el cas és que moltes vegades, acabara guanyant o perdent el nostre equip, dèiem: "Ai, si haguérem jugat així contra l'Osasuna, el Huesca i l'Alavés!"
Tanmateix, després del partit d'ahir, no cap sinó concloure que el València no hauria guanyat els tres punts ni jugant contra el Benifaió B. No podem dir que siga el pitjor partit de la temporada, perquè caldria comparar molts encontres, moltes estadístiques i moltes sensacions, però en qualsevol cas, en una temporada plena d'encontres desastrosos, el de Valdebebas és un dels que lluitarà per ocupar llocs de pòdium.
Un Reial Madrid molt disminuït va passar per damunt dels de Gracia sense despentinar-se, va tindre un partit molt tranquil i no va trobar rival en un equip sense tensió.
I això que el d'enguany serà, segurament, el Reial Madrid més fluix en lustros: el davanter franquícia, el defensa més emblemàtic i els dos migcampistes més importants de l'equip ja sobrepassen la trentena i no estan, per tant, en plenitud física; el fitxatge estrella de les dues últimes temporades està lesionat i, quan apareix, està en baixa forma; els dos extrems titulars ahir no acaben d'explotar (encara que, en el cas de Vinícius, fa temps que podem parlar de bluff)... I encara i tot, el València no és que no li competira, és que paregué estar dues o tres categories per davall.
No podem destacar cap virtut del València ahir. Tanmateix, tampoc és fàcil destacar-ne defectes, perquè els va reunir quasi tots: inseguretat en defensa i a la porteria; falta de tensió i de treball en equip; imprecisions constants en balons extraordinàriament senzills per a jugadors professionals; inoperància en atac; absència de llançaments a porteria (un xut en 94 minuts); recanvis que no aportaren res i cometeren els mateixos errors que els substituïts...
Esment particular, això sí, mereixen Guedes, incapaç de fer res en atac i passiu en defensa, i Correia, tan accelerat com desencertat. Però és que Jaume va estar més nerviós i va transmetre menys seguretat, encara, que de costum; Wass va estar absent, com Soler... En fi, que qualsevol dels quinze o setze que participaren mereixen un comentari des-aprovatori. I poca cosa podem dir dels nous: si ens guiem pel que vam veure ahir, semblen tres favors de Peter Lim a Jorge Mendes... Però, no ens precipitem.
Benzema marcà un gran gol amb un xut ajustat al pal llarg quan no havíem arribat al quart d'hora d'encontre, i Kroos marcà el segon aprofitant la passivitat defensiva del València, que va permetre a Lucas Vázquez controlar un baló a l'àrea i tindre uns instants d'or per decidir què fer. Mendy marcà un tercer, però va ser anul·lat per un fora de joc, no per estrany inexistent. Els jugadors valencianistes no van tindre ànims, pràcticament, ni per a reclamar.
Al final, el partit acabà dos a zero, però podien haver estat molts més. No tant perquè el Reial Madrid creara moltíssimes ocasions, sinó perquè era tan clar el domini que semblà que simplement no van necessitar xafar l'accelerador. Entraren el defenestrat Isco, un tal Arribas... Però podia haver eixit a jugar Chendo des de la banqueta i no s'hauria notat. Com que no marcaren el tercer, encara hi havia una llunyaníssima possibilitat de marcar un gol i que al Reial Madrid li entraren els nervis, però el València no va xafar en cap ocasió l'àrea de Courtois.
Una vergonya. Una cosa patètica. Un equip lamentable. Noranta minuts que no van ser ni avorrits: van ser una humiliació constant, un desastre sense pal·liatius. És el que hi ha. Com ja hem dit, amb les armes de què disposa l'equip, i amb directius com el que té, no estranya que passe el que ocorregué ahir a Valdebebas. Esperem que no ho fem així contra l'Osasuna, el Huesca i l'Alavés, perquè si no, estem ben fotuts. F. A.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada