Manu Vallejo va ser, una vegada més, l’home que va actuar ahir de desembussador del seu equip i, quasi sense voler, va marcar el primer dels gols del València al Celta de Vigo. Ho va fer després d’una assistència estel·lar de Kang In, que ahir va ser el millor amb diferència dels de Mestalla.
No és que l’andalús no volguera marcar, que volia; és que quan el jove coreà li va fer una passada antològica, el que Vallejo intentava era cedir la pilota a Gayà, que entrava pel centre. Però, per a fortuna del València, la pilota va entrar mansament a la porteria, sense que ni el porter ni un defensa pogueren evitar-lo. Era el minut 94 i poc després, ja en el 98, Correia va internar-se cap al carril del 8 i va cedir Gameiro qui afusellà amb classe, segons li vingué la pilota, el meta Iván Villar. Era el 2-0 per a un marcador que no reflectia el que havia sigut el partit.
Efectivament, no és el resultat que es desprenia del que havia estat el joc del València durant el 93 minuts anteriors.
Javi Gracia, encara sancionat, havia disposat alguns canvis en l’alineació inicial. El més important, que Cillessen havia tornat a defensar la porteria, en detriment de Jaume Domènech. Molt s’ha parlat del d’Almenara, que és sens dubte un gran porter, però que ha encaixat 32 gols en 23 partits, amb una mitjana d’1.39. Cal dir també que ha fet una mitjana de més de tres parades per encontre, algunes de les quals han estat salvadores per al seu equip. Siga com fos, Jaume ha compaginat grans intervencions amb alguns errors greus, però no tots els gols se li han d’apuntar a d’ell, sinó més aviat a una defensa que sovint ha donat massa facilitats els contraris.
La defensa disposada per Gracia va ser la dels darrers temps, amb Correia i Gayà pels costats, i Gabriel i Guillamón com a centrals. Val a dir que el portuguès està millorant bastant, tot i que ahir Nolito quasi causa una destrossa entrant pel seu costat, obligant a intervindré Soler i Guillamón primer, i al propi Cillessen que va eixir valent als peus d’Hugo Malló evitant el gol gallec. La resta, amb un altre canvi important: Alex Blanco acompanyant Wass, Soler i Racic pel centre, en detriment de Guedes. En punta, Maxi i Kang In. El coreà, s’ha d’insistir-hi, va ser amb diferència el millor del València ahir.
Doncs bé, amb aquesta alineació, el València va ser no només inefectiu i previsible -excepció feta de Kang In- sinó avorrit, pastós, lent, mancat d'idees, incapaç de trobar porteria contrària. El centre del camp no va elaborar pràcticament res, i ni Soler ni Racic van tenir pes en la partida. Alex Blanco, menys encara. Wass, per la dreta, una mica més. De fet, l’únic xut a porta de tot el partit, abans dels dos que van pujar al marcador en el descompte, fou el seu. Va marcar de forma esplèndida, però venia de fora de joc i va ser anul·lat pel VAR.
El partit va semblar entrar en una altra fase quan Rubén Blanco, al minut 63, va ser expulsat per eixir de l'àrea i derribar a Maxi, que havia vist com Kang In li posava una pilota en profunditat. Quasi trenta minuts van jugar els gallecs amb un home menys, doncs ni així.
El València va intensificar el seu domini del partit, però no hi va haver manera de tirar a porta, ni tan sols per provar al porter suplent gallec, que havia eixit en fred per expulsió del seu company.
Passades curtes, molts en horitzontal, poca profunditat pels costats, poquíssimes pilotes en condicions a Maxi, cosa que s'havia dit que era consigna a complir. Els centres des de les bandes, molt poc efectius. En conclusió, un equip sense urpes, sense ullals, lent, tenallat per no perdre, angoixat per sumar punts estant en la classificació, com està, en posicions impròpies per al Club.
És irritant per a l'aficionat que espera, partit rere partit, que el seu equip desperte, que comence a donar espectacle. Que asseure’s davant el televisor a veure'ls disputar un partit no siga una decisió desagradable i emprenyadora.
Ahir, però, la festa va acabar bé; amb premi. Tres punts vitamínics, revitalitzadors. Tres punts que ens allunyen del pou. Ara cal anar a Getafe, i ja se sap que això és com anar a combatre al circ romà. Cal fer-ho i cal puntuar. Lluitar i sumar, amb això ens hem de conformar enguany.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada