El partit va poder celebrar-se malgrat Filomena i la nevada caiguda sobre Valladolid els dies previs. La temperatura estava per davall de zero i els dos equips van disputar-se la victòria amb noblesa i esforç. Els jugadors del València van acabar l’encontre com l’havien iniciat, abraçant-se com una pinya sobre el terreny de joc: a l’inici per donar-se ànims i conjurar-se per a vèncer; en xiular l’àrbitre per celebrar amb emoció un triomf tan meritori com a necessari per a alleujar les angoixes classificatòries.
Javi Gracia va plantejar un partit al que retornaven Racic i Kang In, que van tindre actuacions destacades. El servi va ser un mur al costat de Soler, tot constituint una parella que dóna la impressió d’estar consolidant-se dia rere dia. El coreà, agitant el joc i deixant senyals de la seua qualitat, va fer parella amb Maxi, sempre una preocupació per a la defensa contrària quan rep balons, no importa on ni com els haja rebut.
Una altra parella notable va ser la dels centrals, Guillamón i Diakhaby són, en absència de Gabriel Paulista, el millor duo que els de Mestalla poden oferir. Anit, a les gelades terres castellanes van estar a bon nivell. Per la dreta, Correia va estar millor que en ocasions anteriors, i Gayà va ser el jugador que activa la banda esquerra convertint-la en una via d’atac que dóna fruïts com el d’ahir.
Contràriament al que està sent habitual, el València no va regalar la pilota, i la possessió del baló va caure del costat dels taronges. També a diferència d’altres moltes ocasions, els de Gracia van eixir molt concentrats i actius en atac. Fruit d’això, van succeir-se les ocasions sobre la porteria castellana. El València avisava: Kang In i Cheryshev van posar a prova Masip. Al minut 29, Gayà xutà al travesser i, tot seguit, Soler empalmà una pilota preciosa des de l’altre costat que va obligar el porter català a fer una parada espectacular. Tot amb tot, s’arribà al descans amb el marcador a zero.
La segona part va començar amb menys intensitat dels valencians, i a poc a poc semblava que els castellans podien fer-se amb la partida. Els de Sergio González apretaven i els nervis, tan a flor de pell darrerament, podia jugar alguna mala passada. Però no, aquesta vegada no.
Al minut 75, Gayà entrà pel seu carril, es va desfer de dos contraris i li posà un baló franc a Soler. El 8 la controlà, se la va posar a la cama dreta i llança un obús que quan Masip el va veure ja era massa tard. Era un golàs de categoria que posava al València per davant al marcador.
El quart d’hora restant, més els interminables sis minuts que va afegir l’àrbitre, van ser d’infart. Els de Pucela van posar tots els artillers sobre el terreny de joc, entre ells Fabián Orellana, qui va treure una falta des del costat que un dels seus companys rematà de cap estavellant-la sobre el pal esquerre de Jaume Domènech.
Abans havia sigut anul·lat un gol de Vallejo per un mil·limètric fora de joc de Maxi Gómez que el VAR hagué de dictaminar. La tensió sobre el terreny de joc era màxima. Però, finalment, el col·legiat va xiular i va ser llavors quan els jugadors es van convocar sobre la gespa gelada per a abraçar-se emocionats per la victòria que havien aconseguit.
Sembla evident que són eixos xicots els qui hauran de salvar el Club del desastre. Ells i l’equip de tècnics que lidera Javi Gracia.
L’enemic no està ad portas, no. Està dins de casa, i es diuen Lim i Murthy. Esperem que si no reforcen l’esquadra al mercat d’hivern, que previsiblement no ho faran, no la debiliten encara més amb el seu afany fastigós de fer caixa. Esperem-ho.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada