Guanyà el València ahir a Osasuna en un partit novament estrany dels de Celades. Estrany com per a l’aficionat valencianista resulta veure un partit a Mestalla des del saló de casa, mirant la pantalla del televisor. El virus ha deixat buit el vell cau blanc i negre, i la col·laboració entre els seguidors de l’equip i la colla de futbolistes es troba a faltar.
Com s’hauria aixecat Mestalla ahir davant el gol de Guedes! ¡Com s’hauria fet notar la ràbia per l’anul·lació del primer gol de Rodrigo, una vegada més per mil·límetres, que sols la màquina detecta! I dels quatre minuts analitzant el golàs de Guedes? ¿Com hauria reaccionat la graderia quan el VAR dels nostres pecats va tardar una eternitat per a decidir si la pilota havia fregat la mà del portuguès mentre intentava no caure per l’acció dels contraris?
Hauria estat una festa Mestalla, amb passió i amb ràbia, durant el partit d’ahir. Però les coses son com estan, i cal seguir vigilants amb el virus i no podem fer una altra cosa que animar i animar-nos davant el televisor.
El partit d’ahir presenta dues característiques que ja són conegudes per freqüents: que per la raó que siga 90 minuts són massa minuts per als jugadors del València, i que l’equip juga un temps d’una forma i el següent d’una altra.
Ahir, durant la primera part, el València va ser solvent i resolutiu. Osasuna, amb defensa de cinc, no podia parar la velocitat i la verticalitat dels de Celades, i la defensa tenia controlada la situació en bona mesura perquè el retorn de Paulista li donava seguretat als homes de la rereguarda. Parejo i Kondogbia al mig del camp, i Soler per la dreta i Guedes per l’esquerra, abastien Maxi i Rodrigo, provocant-los un mal de cap insuportable als defenses navarresos.
En una d’aquestes incursions, marcà Rodrigo, i el VAR va decidir, una vegada més, convertir-se en protagonista. Uns quants minuts per a sentenciar que sí, que per un centímetre escàs el gol podia ser anul·lat. És per a això per al que va implantar-se el VAR? Perquè si és per a això, els àrbitres poden ser una espècie a extingir. Una cosa és esmenar un error greu, i altra decidir electrònicament a l’estil foto finish.
Fins a tal punt ha arribat la situació que van ser llarguíssims els minuts que el VAR va dedicar a decidir si validava o no l’antològic gol de Guedes. Quin esperpent i quina vergonya de VAR.
No cal creure en conspiracions ni en càstigs federatius, no cal. El VAR és igual per a tots però, ja ho sabem des de sempre, per a uns és més igual que per a d’altres. No cal tornar al partit anterior a Valdebebas. Que li pregunten a la Reial Societat per l’arbitratge del VAR d’ahir, durant la visita dels de don Florentino.
Tornant al gol de Gonçalo Guedes. Va recordar Ronaldo i, fins i tot, quasi Maradona. Va ser un gol de fantasia, extraordinari, ple de potència i convicció. Expressió de la gran qualitat futbolística del xicot. Tant de bo resulte un revulsiu per a d’ell per al que resta de temporada.
La cosa va acabar amb un marcador franc, 2 a 0, al descans, però es va complicar en la segona meitat del partit. Arrasate va canviar el dibuix, va abandonar la defensa de cinc i va passar a un clàssic 4-4-2. Va canviar tres peces i els seus xicots van eixir mossegant. El València, tanmateix, una vegada més, va cedir la manilla als de Pamplona i va començar a pregar que el rellotge anara rapidet. Igual que van fer els aficionats xotos.
Afirmava Cañizares, comentarista televisiu ahir, que els de Celades tenen problemes físics, provocats pel paró de la competició. Que els partits se’ls hi fan massa llargs, interminables, i que és per això que el rendiment cau de forma tan acusada. Potser tinga raó l’ex porter del València.
Per què, seria la pregunta. Perquè el paró ha sigut el mateix per a Osasuna, com per al Reial Madrid o per al Llevant; i tots tres corrien com a possessos durant els noranta minuts. Alguna cosa més falla.
Amb tres canvis que qualsevol equip agrairia, la cosa no va millorar. Ferran, Cheryshev i Wass (Esquerdo va eixir en els darrers instants), i l’equip es va limitar a intentar controlar, només controlar, però sempre amb la por que un gol d’Osasuna ens amargara el final de la partida.
Afortunadament no va ser així, de forma que els tres punts van quedar-se a Mestalla. Amb tot, els dubtes continuen.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada