Jugar contra el Madrid sempre implica que no estem davant un partit d’onze contra onze, o setze contra setze com pot passar ara amb els cinc canvis possibles. Jugar contra el Madrid sempre ha sigut jugar contra onze més l’àrbitre, perquè els del gremi del xiulet saben qui és qui en el futbol espanyol i com se les gasten a la Casa Blanca i a la premsa de la Villa y Corte. Ara però, darrerament, jugar contra el Madrid és enfrontar-se als 11 + 1 i, a més a més, al VAR. Eixe sistema de correcció d’errors que sempre corregeix més i millor els errors que afavoreixen a segons qui. I el Reial Madrid és un dels més protegits i afavorits pel sistema de vídeo arbitratge.
No era el Bernabeu, per allò de la pandèmia i per les obres de remodelació que estan fent els de don Florentino, que era Valdebebas. La ciutat esportiva blanca, i en concret en l’Alfredo Di Estéfano, el camp que du el nom d’aquell argentí que també és de llegenda per al València. Però, tot i que l’escenari era distint, l’obra que es va representar va ser la de sempre: un gol injustament anul.lat als de Mestalla perquè al senyor àrbitre li va donar la gana. Ningú havia dit ni paraula, però el senyor Sánchez Martínez va decidir que encara que ningú li havia demanat justícia ell havia d’imposar-la. Va mirar i remirar la jugada i va decidir que Maxi potser havia molestat Varane, així que el gol no havia de pujar al marcador.
Havia estat, el gol, un premi a una molt seriosa primera part dels de Celades, i un premi a Rodrigo. El davanter havia estavellat un tret duríssim al pal esquerre de Courtois. Després, el meta belga, ja a les acaballes de la primera part, va treure a córner un míssil que Kondogbia volia fer-li entrar per l’escaire. No és que el Madrid no jugarà també les seues opcions, però el cert és que el primer temps fou igualat, i el València hauria d’haver-se’n anat al descans amb l’avantatge al marcador. L’àrbitre, ai, no ho va permetre. La pel·lícula de sempre, ahir a Valdebebas, al camp que du el nom de don Alfrdo.
La segona part, tanmateix, ja no va ser una pel·lícula. Va ser un malson dels que tant pateixen l’equip valencià i la seua afició. Un malson que allunya l’equip d’Europa i que posa negre sobre blanc, una vegada més i ja van n, que aquest equip no funciona.
Els partits duren, com a mínim, noranta minuts, i l’equip blanc i negre això no ho té memoritzat. Ni assumit.
El València de la segona part va ser molt distint del de la primera. Per què? Doncs pel que passa sempre. Per alguna raó, l’equip contrari, ahir el Madrid, li posa més ganes, més encert, més classe... pel que siga. Mentrimentres, els de Mestalla se fan arrere, s’espanten, se fan cada cop més xicotets.
Ahir donava llàstima veure com els de Celades corrien i corrien darrere la pilota que els de Zidane tocaven i tocaven fins a foradar tres vegades la porteria de Cillessen. Llàstima, sí, pena i vergonya.
Una vegada més, i són incomptables ja, Celades no va saber fer res per posar a carburar els seus xicots. Va introduir dos canvis, dos homes importants: Guedes i Gameiro. El naufragi s’accelerà: un malentés entre el francès i Wass acabà amb un contracop del Madrid que va fer pujar l’un a zero al marcador.
En la primera pilota que tocava Gameiro vingué el gol. En la primera pilota que va tocar Marco Asensio, qui tornava d’una lesió de deu mesos, el segon dels de Zidane pujà al marcador. Quina diferència tan esclaridora. Després vindria el tercer, amb un Benzema exultant.
Havien entrat Coquelin, Cheryshev i Kang Inn i no sols no va servir de res, sinó que el desastre va ser dels que es recorden: Coquelin va lesionar-se i el coreà, un xiquet emprenyat, va pegar-li patadetes al turmell de Ramos fins que l’àrbitre li va treure la roja directa. El València va acabar amb nou sobre la gespa, i amb tres al cabàs per a tornar-se’n cap a València.
Tot mal, tot horrible? No, que va. Cillessen bé; Hugo Guillamón excel.lent, el que és una gran notícia; Mangala va complir; Gayà no va pujar com ell acostuma, i Wass va fallar en els dos primers gols. El centre del camp, fluix: especialment Parejo, que sembla està encara en Fase 1. Maxi i Rodrigo, molt bé; mentre que Soler i Ferran sempre aportant, tot i que ahir menys del que es necessita.
Llavors, amb aquest balanç, com s’explica tan sorollosa derrota? Doncs per l’equip: no funciona, i el futbol és un joc d’equip. Per què no funciona? S’obrin apostes.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada