No, aquesta temporada no eixirem de pobres. Difícil, molt difícil estarà entrar en llocs UEFA jugant com ahir. Amb sort arribarà el València a estar entre la classe mitjana, perquè el que és entrar al club de la classe alta que és la Champions, ni pensar-ho.
Tants dies sense futbol, tantes ganes de veure de nou un partit, i el que hi hagué anit a Mestalla va ser molt decebedor, més del mateix de sempre en la temporada. Una pel·lícula ja vista, massa vegades. Un València intermitent, amb moments de bon futbol, però sense efectivitat de cara a la porta contrària. Això i, a més, massa errors, massa pèrdues de baló que semblen senzills en els peus de professionals d’elit.
Un València al tran-tran, sols ambiciós per moments, alguna llampegada, però a un ritme de bolero, quan el que fa falta són trompes wagnerianes per a disputar cada partit que falta com una final. Farien falta, les trompes, però no en tenim.
Una defensa de circumstàncies, lesionats com està Garay i ahir Paulista. Un entrenador, una vegada més, que no és capaç de replantejar-se un partit que no funciona. Ara es poden fer cinc canvis, però Celades sols en va fer quatre, home per home, sense reconsiderar el plantejament inicial, sense provar a veure si la cosa podia millorar modificant alguna cosa de l’esquema.
Faltava Diakhaby. Aquest xicot és una ruïna. Qualsevol entrenador rival instruirà els seus jugadors sobre el potencial que el francès acumula per a perjudicar el seu equip. La seua especialitat són els penals, ja siga amb les mans, ja siga -com ahir- fent un placatge absurd dins l’àrea a un contrari quan la situació estava lluny de ser perillosa. A més, el cavaller té una especial preferència per disparar-li un tret al peu de l’equip quan ja no ne queda marge de maniobra.
Ara que tot s’ha de dir, la culpa no va ser d’ell a soles. Amb un home més per la rigorosa expulsió de Roger Martí, el València va fer un gol magnífic, gràcies a Gayà -el millor dels nostres sense discussió- i Rodrigo, que va rematar com un crack. Fet això, clar, Paco López va ordenar que el Seté de Cavalleria granota atacarà a matadegolla. Llavors, els de Celades es van fer arrere, no van saber controlar ni la pilota, ni el temps, ni, ai, el marcador.
Penal injustificable de Diakhaby i dos punts que van volar de la butxaca dels de Mestalla. El Sevilla a dos punts més, i el Getafe, que havia perdut, fregant-se les mans pel regal dels de Celades.
Problemes, els de sempre. La nova realitat encara no ha arribat a l’Avinguda de Suècia. En defensa Guillamón, qui debutava com a titular, va deixar bones impressions, encara que li falta envergadura en les pilotes per dalt, que al València li cauen des de tots els costats; i Gayà excel·lent, com en ell és habitual. De fet, el major perill del València vingué sempre per les pujades del de Pedreguer.
En el centre del camp Parejo va estar quasi desaparegut. Coquelin en la seua línia, sempre efectiu, però Soler -tot i una canonada al travesser- poc incisiu. I Guedes?
Ai, Guedes! Voluntariós, sí, però amb una propensió a marejar-se ell a soles molt acusada. Rodrigo molt bé el gol, molt bé treballant per darrere i cobrint molt de camp, però insuficient. Maxi? Bé, gràcies.
A més, els canvis no van aportar quasi res. Si de cas un poc més d’intensitat amb Wass, Ferran i Gameiro, però com tantes altres ocasions: les preses i les ganes entren quan el rellotge amenaça. Cheryshev no va tindre temps ni de saludar.
Ahir els astres van alinear-se a les acaballes del partit: expulsió d’un contrari, gol de Rodrigo i pocs minuts per al final. Doncs ni així. L’equip arrere, sense empenta ni coratge, sense control del baló, i Diakhaby fent, una vegada més, un regal als contraris.
La setmana vinent, a pel Reial Madrid. A veure si això motiva els xicots de Celades, que ahir amb el Llevant no tenien prou.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada