Feia mal als ulls de qualsevol aficionat mirar el marcador de Son Moix: 4-1. Dolorós i tot, pitjor van ser el 94 minuts de calvari i ridícul que els de Celades van tornar a oferir-nos. Podria haver viatjat el Mestalla, que els de la primera plantilla s’haguessen quedat a casa, al sofà amb manteta i una bona sèrie en TV. Segur que els joves del planter de Paterna haurien donat més faena als mallorquins.
Un altre lamentable espectacle el del València, igual o pitjor que el de la setmana passada davant el Reial Madrid. Els de Mestalla van ser de nou el SAMUR per a un equip que estava en descens, patint una crisi de joc i resultats. Una vegada més, arribà el València i els quasi desnonats van recuperar l’autoestima, els gols, la fermesa defensiva i l’alegria de la seua afició.
El Mallorca no havia marcat tres gols en la primera part des de 2009, i va ser precisament a càrrec, ai, també del València. Seria aquell partit tan dolent com aquest, de vergonya.
Celades tornà al 4-4-2, amb Jaume sota els pals, però el d’Almenara tampoc va tindre una bona actuació. Li van tirar sis pilotes entre els pals i li’n van fer quatre gols. Amb eixa ratio no es pot anar per la vida. S’ha de dir en el seu benefici , això també, que amb una defensa com la d’ahir és millor no eixir de casa i quedar-se a veure la tele. Quin desastre. Quina forma de patir i fer patir la rereguarda del València. Ni Paulista, que és un valor segur, va estar al seu nivell. Diakhaby, superat una i altra vegada, com Wass, qui va esvarar-se tontament en el córner del primer gol, deixant que rematara a plaer el central Raíllo.
Per la dreta, Wass i Soler van fer poca lliga i molta aigua. I per l’esquerra, Gayà i Cheryshev més del mateix. Pel centre del camp, Parejo i Coquelin desconeguts. De fet, el segon gol va vindre d’una pèrdua del francès que volia eixir amb la pilota controlada i la va perdre en el primer regat. Dels homes de davant no es van tindre a penes notícies. Gameiro va fer algunes carreres, i Maxi Gómez diuen alguns que el van veure en el camp; però no està confirmada la seua presència.
Els de Mestalla van ser superats en totes les línies pels balears, van mostrar una certa desgana, apatia, manca d’interés, nul·la intenció de competir.
Ja hem vist abans eixes “pájares” que li entren de tant en tant als blanc i negres. No és una pàjara clàssica, no és un problema físic exactament, no és un defalliment producte de la fatiga, no. Sembla un problema mental, un estat anímic, una cosa així com si no tinguessen ganes de treballar, com si la faena no els vinguera de gust realitzar-la.
Totes les pilotes disputades sempre van ser dels contraris; els errors en el passe, sempre nostres. L’ambició, inexistent, contrastava amb les ganes de lluitar i de vèncer dels de roig. Fins i tot la qualitat, que al València se li suposa superior, no va aparèixer en cap moment. Cada atac del Mallorca generava perill, cada atac del Mallorca feia tremolar els jugadors de camp, als de la banqueta, als tècnics i als aficionats xotos. Un revival del partit, si l’anomenem així, de la Supercopa.
Se suposava que els de Celades eixirien a per totes, a espantar els mallorquins, a fer-los dubtar del seu joc, a aprofitar-se de la seua delicada situació en la taula de classificació. Se suposava, a més a més, que el València volia aprofitar les derrotes del Sevilla i de l’Atleti de Madrid, per a reduir distàncies per als llocs de Champions.
Massa coses se suposaven. La bona qüestió és que el Mallorca li va passar per damunt al València durant els 94 minuts que va durar el martiri. El canvi de Cheryshev per Ferran, a la vora del descans per problemes físics del rus, no va ser suficient, tot i que el de Foios va ser el més entonat del seu equip. Ni la tornada de Kang In Lee tampoc aportà res.
Com que les desgràcies mai venen d’una en una, en el minut 50 l’àrbitre va treure la segona targeta groga a Parejo, així que el capità no estarà dissabte vinent per rebre el Barça de Quique Setién. La que faltava!
Abans però, dimecres, cal anar a Logronyo, a disputar l’eliminatòria de Copa, davant l’històric club d’aquella ciutat. Moltes coses hauran de canviar per a que el campió de la Copa 2019 no caiga a les primeres de canvi de la de 2020. Veurem què fa Celades. Si no toca les tecles adequades, millor seria presentar-se a Las Gaunas amb el Mestalla. Com a mínim, els joves de Pateran es deixarien la pell sobre el camp.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada