Segona eliminatòria de Copa, segona front a un Segona B, segona fora de casa i de nou una victòria in extremis i, fa mal haver de dir-ho, quasi immerescuda.
El quasi ve a compte perquè els porters també hi juguen, i ahir Jaume Domènech va ser el de les grans ocasions. Pràcticament, el d’Almenara va ser l’únic que va estar a l’altura del que s’espera d’un equip que està defensant el títol de campió, aconseguint de forma brillant la temporada passada. Cal dir que el porter valencià no sols va parar dos penals, sinó que va evitar tres gols quasi cantats dels lleonesos: un a l’inici del partit, un altre abans del descans i un tercer, a boca de canó, en el minut 88, que hauria evitat la pròrroga i hauria deixat en la cuneta els de Celades.
Tret de l’actuació de Jaume, la resta del grup va treure unes notes entre el suspens i l’aprovat pels pèls. Però no va ser cosa dels jugadors més o menys encertats, ni tampoc va ser –com en altres ocasions- que no posaren la carn a la graella –que anit van acabar esgotats-. No, anit a la capital lleonesa el que novament va fallar va ser l’equip. El grup, el conjunt.
Es cert que l’estat del camp, del terreny de joc, no era el desitjable, però això pot ser un atenuant, no una eximent. És cert que l’àrbitre va permetre que cosiren a potades a Parejo, que és l’ordinador central de l’equip. Però, no és menys cert que el València ja havia patit recentment a Logronyo el que és enfrontar-se a una dotzena de jugadors de Segona B que en l’escenari de privilegi que els hi proporciona una eliminatòria contra un club com el València ixen del vestidor a matar o a morir.
És veritat que la Cultural Lleonesa és un equip que va mostrar qualitat suficient per a estar, si més no, en Segona Divisió. Com ho és que compta amb alguns jugadors que aviat tindran una millor destinació laboral després del que van mostrar en l’eliminatòria contra l’Atlètic de Madrid i contra el València. Tot això és cert, però no ho és menys que un equip amb la plantilla del València, un equip que dissabte passat havia despullat el Barça, un equip que està defensant el seu títol de campió, no pot especular tant, no pot ser tan previsible, no pot ser tan poc eficaç cara a la porteria contrària, com anit ho va ser el València.
El porter francès de la Cultural va fer la seua primera parada realment complicada en el minut 106. Amb eixa dada no cal afegir massa coses més. A partir del minut 100, pràcticament, va ser quan el València va començar a carburar com el que s’esperava d’ell. Ferran va rematar dues vegades tot i que no va marcar, i Sobrino va fallar una que no l’haurà deixat dormir.
Celades va treure una alineació que hauria d’haver donat més consistència, més potència que la que l’equip va mostrar fins a la segona meitat del segon període. Va introduir canvis per incrementar prestacions del grup. Van entrar Maxi per Kang Inn, que havia estat voluntariós i sempre lluitador, però gens efectiu. S’ha de dir que el xicot coreà sempre mareja els contraris, sempre fa pensar que alguna cosa pot eixir de les seues botes, però no va ser així ahir. Gayà va substituir Jaume Costa, que havia patit l’entusiasme i la bel·licositat dels lleonesos per la seua banda, i Coquelin va entrar per Kondogbia que havia estat en la seua línia, tot i que va perdre alguns balons de forma incomprensible.
Tot i els canvis, ja s’ha dit, fins el minut 100, ja en la pròrroga, els de Celades no van començar a donar mostres inequívoques de que sí, de que volien superar l’eliminatòria . Sobrino va entrar per un inefectiu Gameiro i, fins i tot, Correia va començar a donar alguna bona notícia. El xicot, que no acaba de fer comprensible els diners que va costar el seu fitxatge, al que els lleonesos li havien donat per a salar, també va aportar algunes coses quan es jugaven els minuts finals.
Arribats al minut 120, l’àrbitre xiulà el final i es va procedir al llançament dels penals. Llavors va ser quan Jaume Domènech va agegantar-se, quan va fer la porteria menuda per als llançadors, quan va intimidar-los, quan va desconcentrar-los, quan va fer dues parades que valen una eliminatòria.
El València va anar a Lleó a jugar a la ruleta russa, però va eixir viu de l’experiència. Gràcies al xicot d’Almenara, que va ser qui va posar-se l’equip a l’esquena i va evitar la vergonya d’una eliminatòria que es va posar molt, però que molt costera amunt.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada