Una victòria vitamínica en Orriols, abans d’anar a Amsterdam.

Foto Superdeporte

Tot i que el valencianisme fa dies que pensa en Holanda, una cita que marcarà la temporada esportiva i econòmicament, calia passar abans pel Ciutat de València a jugar contra els d’Orriols. Sempre es diu que és un partit especial, aquell que enfronta els dos equips de la ciutat. És allò que en diuen un derbi, i el d’ahir no va decebre a ningú. És cert, però, que el resultat final va ser de satisfacció per als xotos, i agre a més no poder per als granotes.

L’afició del Llevant es fregava els ulls al minut vint de la primera part, quan el marcador confirmava que, efectivament, els blaugrana manaven per dos gols a zero. Roger Martí havia aprofitat eixe jugar al ralentí amb el que els de Mestalla havien eixit al camp, cosa que és massa habitual i que ha costat molts disgustos.

En la primera ocasió va desfer-se amb facilitat de Garay i va ajustar una pilota dura al pal de Cillessen, que estava mal col·locat. Eixes pilotes no poden entrar així, tan senzilles, sent com és un gran porter. La segona vingué en executar un penal que l’àrbitre havia xiulat per falta de Parejo a Rochina, to i que va ocòrrer fora de l’àrea. És un misteri això del VAR.

Mentre ells deliberen, els aficionats que veuen el partit per televisió estan repassant una vegada darrere l’altra la jugada. N’hi ha ocasions que la cosa està clara i l’aficionat més recalcitrant sap que el resultat està cantat, en un sentit o en un altre. Ahir va ser una d’aquelles ocasions en les que quedava blanc sobre negre que Parejo havia enganxat Rochina fora de l’àrea. Doncs no, el VAR no ho va veure així i va confirmar la decisió de l’àrbitre. Serà que ells tenen una televisió distinta o que s’ho pensen dues vegades abans de desautoritzar el company que arbitra sobre la gespa.

La bona qüestió és que Celades va decidir, en bona hora, deixar-se de proves. Va canviar del 4-1-4-1 al 4-4-2 [quantes proves fallides hem vist en el temps que porta dirigint l’equip], i l’equip va començar a funcionar. A més, Cillessen, lesionat, va haver de deixar la porteria a Jaume.

Contràriament al que és habitual, que al València li paren molt malament els minuts afegits, en aquesta ocasió la fortuna va somriure els blanc i negres: en el darrer minut del descompte, abans del descans, Parejo va treure un córner molt tancat sobre la porteria d’Aitor. Roger Martí va fer el seu tercer gol, però lamentablement per al xicot en aquesta ocasió va ser en pròpia porta. En el seu desig d’allunyar la pilota amb força, li la va clavar a Aitor a boca de canó.

La segona part va ser distinta. Tot i que el Llevant va eixir descarat, una vegada més; tot i que Morales va provar en dues ocasions Jaume Domènech, els homes de davant del València van decidir-se a despullar la defensa de circumstàncies que havia tingut que alinear Paco López. La infermeria d’Orriols està plena de centrals, fins a cinc. Coke i el jove debutant Eliseo van començar a patir de valent.

Després d’un parell d’ocasions en les que Rodrigo marcà en fora de joc i Gameiro fallà una que hauria pogut significar l’empat, el 2-2 vingué per un error defensiu dels blaugrana. Rodrigo aprofità un passe arrere de Guillamon i se’n va anar amb la pilota acompanyat en un esprint per Gameiro. Li la posa de cap i el francès, jugant-se la cara davant la bota de Coke, marcà el seu primer gol de la nit.

Als dos minuts, roda i volta. Rodrigo tornà a anar-se’n per l’esquerra, passà a Ferran qui la va servir a Gameiro. El francès, de nou, va batre Aitor amb un tir creuat i potent. Ja cap al final seria Ferran qui tornaria a demostrar que està en gràcia: se’n va anar amb potència i afusellà el meta del Llevant fent pujar el 2-4 al marcador, per a pena i dolor de l’afició granota que s’havia vist amb el partit de cara durant la primera meitat de l’encontre.

Ara a preparar el partit de dimarts a Amsterdam. L’Ajax va perdre ahir, demostrant –diuen els que saben- que a casa és més vulnerable que de foraster. Dimarts ho confirmarem, o no. Caldrà, això sí, que el València s’assemble al de la segona part d’ahir; caldrà que els homes de punta estiguen tan encertats com ahir; caldrà no donar facilitats en defensa. Encara tenim fresc el repàs que els holandesos ens van donar a Mestalla. Ara cal tornar-los-el. Confiem.