La visita del Vilareal, tot i que sols havia sumat un punt en els darrers quatre partits, sempre és un compromís dels difícils i el d’anit no anava a ser menys. Així i tot, els de La Plana també patien les absències de dos homes clau per a Calleja, con son Ivorra i Cazorla.
La primera part va tindre fases: una primera de domini del València, que va eixir amb el desig de colpejar el primer; una segona fase en la que el Vilareal va aconseguir tancar els de Celades al seu camp; i la final, en la que les forces van estar més equilibrades. La segona meitat, en la que es van fer els tres gols, va ser un toma i daca en el que els de Mestalla van imposar-se per la seua pegada, pel seu orgull i també perquè Ferran està que se’n ix.
Un moment clau de la partida va ser quan Mangala va fer un penal a Gerard, després que aquest fallés a boca de canó, en la mateixa jugada. El llançà Gerard, però per a que la grada recobrés les pulsacions normals el va detindre Cillessen. L’holandés, al que no li han marcat més que dos dels darrers cinc penals que han xiulat al València, aguantà el seu equip una vegada més. Aquest xicot és un gran porter, però la grada encara no li ha reconegut la seua vàlua, segurament perquè, de tant en tant, ha comés errors que han costat cars. Li caldrà més temps per consolidar-se.
El València va patir molt. Celades va ordenar passar al 4-3-3 en atac, amb Coquelin, Parejo i Soler al mig, i amb Ferran, Maxi i Rodrigo davant. I la cosa va millorar molt.
De fet les canonades van succeir-se contra la porta d’Asenjo, però el xicot, que sempre qualla bones actuacions a Mestalla, fa fer tres parades espectaculars a remats de Soler, Rodrigo i Ferran.
Al poc de començar la segona part Rodrigo va rebre en carrera una magnífica assistència de Maxi Gómez, va fer un control orientat que superà Asenjo i va posar per davant al València en el marcador. Tanmateix, per tercera vegada consecutiva, com va passar amb el Betis i el Chelsea, en un tres i no res els de Mestalla van rebre un gol en contra. La sort va aliar-se amb els de La Plana: una pilota de Paulista molt compromesa sobre Parejo va anar a Anguissa, un rebot posterior va tornar a afavorir aquest jugador que va empatar l’encontre amb una pilota forta i col·locada al pal dret de Cillessen. Caldrà fer alguna cosa en aquest sentit. No pot ser tan fàcil rebre un gol quan acabes de marcar.
Afortunadament, Ferran es troba en estat de gràcia. Wass va arribar quasi al lateral de l’àrea menuda dels groguets i creuà una pilota a l’altre pal. Allí estava Ferran qui va empalmar una volea potent a mitjà altura davant la que Asenjo no va poder fer res.
Calleja va treure tota l’artilleria: Chukwueze, Baca i Ontiveros. Celades que havia tret Gameiro per Maxi, va donar entrada el jove (debutant) del planter Esquerdo per Coquelin –un altre directa a la infermeria-, i a Sobrino per un Rodrigo que estava literalment fet pols.
Els darrers minuts van ser d’infart. El record del punt perdut al Villamarín en el temps de descompte estava present, i el Vilareal volia empatar de totes totes. L’equip, però, va saber apretar les dents i resistir. Després l’esforç de dimecres, el xiulit de l’àrbitre va ser balsàmic per a tots.
Tantes vegades hem criticat la manca d’intensitat en el València, que avui és necessari insistir en que els dos darrers partits han sigut la mostra d’un esperit i un compromís que, a no dubtar-ho, donarà resultats tangibles i intangibles. L’autoestima com a grup, i la connexió amb l’afició son dos ben rellevants entre els darrers.
Ara, el proper partit, al Ciutat de València. Després, a Amsterdam a jugar-nos el ser o no ser en la Champions 2019-2020. Amb l’exemple dels dos darrers partits, som optimistes.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada