Inapel·lable, sí. 0 a 3 és un resultat que no es pot discutir. L’Ajax fou millor que el València, des del principi fins al final. Això, però, no vol dir que els de Celades jugaren un mal partit, ni que no posaren la carn en la graella, ni que acusaren apatia o manca de concentració. No, senzillament, els holandesos van ser millor equip i, sobre tot, molt més efectius que el València.
Es respirava un ambient especial anit al camp del València. Mestalla lluïa les seues millors gales, amb més de quaranta cinc mil espectadors, entre els que cal comptar una nombrosíssima ambaixada holandesa que va animar el seu equip de forma potent i continuada durant tot el partit. No cal dir com van celebrar els gols, i com van fer tremolar la graderia on van saltar coreogràficament per celebrar la victòria dels seus colors. Això sí, no n’hi hagué ni un mal gest entre les dues aficions, i l’esportivitat va regnar sobre la gespa i entre els espectadors.
L’afició xota venia contenta a Mestalla. L’equip havia guanyat a San Mamés, fent un bon partit, i ens visitava l’Ajax, un equip molt jove però amb molta història i molts títols a les seues vitrines. Un equip que enguany –presumptament- s’havia descapitalitzat futbolísticament, en vendre dues de les joies de la cantera. Doncs no: en té unes quantes més, com anit vam poder comprovar els aficionats valencianistes.
En els primers compassos del partit, quan són habituals els intercanvis de colps, un dels holandesos va ser dels que et deixen KO: Ziyech, un extrem que va donar molta guerra, va sorprendre Cillessen en llançar-li una pilota potentíssima que va entrar pel seu escaire dret. El porter del València no s’ho esperava, i estava una mica avançat. Tot i l’estirada, no va poder fer res. Va ser un gol de bandera.
No es va arrugar el València. Amb Parejo al timó, les bandes funcionaven: per un costat Ferran i Wass, per l’altre Jaume Costa i Guedes, més participatiu i eficaç que en altres partits. De fet, una falta comesa per un defensa holandés, que volia aturar una internada seua en l’àrea va fer que l’àrbitre xiulés penal.
Parejo va fer-se amb la pilota, mentre el públic es felicitava per la possibilitat quasi segura d’empatar el partit. És molta la confiança que el de Coslada s’ha guanyat executant penes màximes. Doncs bé, en aquesta ocasió no va ser possible. Parejo va enganyar el porter que es llançà cap al costat contrari, però incomprensiblement la pilota se’n va anar als núvols. El capità del València mirava la gespa com si no comprengués que havia pogut passar-li per a marrar la pena màxima.
Encara tornarien a marcar els holandesos abans de finalitzar la primera part. Són molt ràpids, tenen molt bon control de pilota, fan passes al peu en distàncies llargues, juguen rondós dins i fora de l’àrea que ataquen, anit la del València. En una d’aquestes, una pilota d’aquelles que passe el que passe sempre anava als peus d’un holandés, un jugador lliure de marca entre els dos centrals afussellà de nou Cillessen. L’estadística d’aquell moment deia que el València havia llançat a porta set vegades per dos de l’Ajax. Tot i amb això, el marcador era clar: 0-2. Clar i injust pel que s’havia vist al terreny de joc.
Amb aquesta extraordinària efectivitat, en les antípodes de la del València, que havia estavellat dues pilotes als pals, vingué la sentència definitiva: el tercer gol, fruït una vegada més de la rapidesa i la precisió amb la que movien la pilota els holandesos en l’àrea de Cillessen, porter titular de la seua selecció nacional, antic porter de l’equip d’Amsterdam.
Celades va fer uns canvis més que estranys. Potser el més cridaner rellevar a Maxi Gómez, substituït per Kang In Lee, i col·locant Guedes com a davanter centre. N’hi haurà una explicació, segur, encara que siga discutible, però la bona qüestió és que la grada va emprenyar-se amb el canvi ili ho va fer saber al novell míster.
Així i tot, el partit no va provocar ni un xiulit als jugadors. Van combatre i van perdre. Anit l’Ajax fou millor que el València. Punt. El càstig va ser excessiu, això també. El marcador no reflecteix correctament el que vam veure durant els noranta minuts. Però, ja ho sabem, en el futbol cal marcar gols; el qui més marca, guanya. Anit, els holandesos van fer-ne tres i els valencians cap. Doncs això, la victòria, o la derrota, segons ho mirem des d’Amsterdam o des de València, van ser inapel·lables.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada