El València arribava a la Catedral després de la decepció de l’empat davant el Getafe, i l’esperava un Athletic Club amb disset partits sense conèixer la derrota al seu estadi. Després d’un magnífic primer temps a Mestalla, els de Bordalàs havien esborrat els blanc i negres i havien fet dos gols per a igualar el marcador. Els dubtes són un núvol persistent sobre el Club valencià, tant i més quan cal digerir els capritxets de l’amo que viu a Singapur.
Sempre n’hi ha el dubte entre l’afició de com tindran el dia els xicots: ¿eixiran a competir, com a Londres fa un parell de setmanes, o a fer la migdiada o a patir una “pajara” com davant el Leganés o el Getafe?
Doncs bé, ahir a Bilbao van estar amb el cap a la faena, concentrats, esforçant-se col·lectivament, per controlar un rival que és sempre molt intens, que diu ben clarament que no vol perdre de cap manera.
L’habilitat del menut Muniain, la força i potència d’Iñaki Williams i la intensitat de Raúl García, que juga sempre al límit del reglament, junt amb la solidesa del bloc conformat per Gaizka Garitano, havien posat el Bilbao igualat a punts amb el Reial Madrid en el cim de la classificació. Però, el València d’ahir va eixir a per totes, a demostrar que n’hi ha plantilla i experiència com per a jugar al futbol amb opcions de victòria davant qui siga.
Celades va deixar-se estar d’experiments i va eixir amb un 4-4-2 a la marcelina, convencional. Amb Cillessen sota els pals, i amb Ferran per la dreta i Cheryshev per l’esquerra. Coquelin amb el mariscal de camp Parejo, en la terra del mig. Davant Rodrigo, efectiu com ell sap ser-ho i, excel·lent notícia, Maxi Gómez exercint de rematador fàcil i contundent.
El primer període va ser magnífic. La batuta de Dani Parejo dirigia magistralment els mestres de l’orquestra. La prova va ser el gol que significaria la victòria i els tres punts a la butxaca dels de Mestalla. Parejo a Rodrigo, aquest a Maxi en línia amb els centrals –com va dictaminar el VAR- qui va obrir a Ferran. Un sprint amb la pilota controlada pel de Foios que va guanyar-li clarament al seu lateral, i la posà en safata per a que Cheryshev, qui havia seguit la jugada en carrera, afusellés Unai Simón.
Una joia de gol, francament. Una combinació per a veure el vídeo una i altra vegada. I gaudir-ne d’ell. El realitzador de Mediapro, tanmateix, va passar-se la retransmissió insistint en la discutible posició de Maxi. Discutible tot i que el VAR havia fallat. Tan reiterada i manipuladora va ser Mediapro, que la Federació ha denunciat el fet i exigeix que s’apliquen sancions a la cadena televisiva.
El VAR va fallar estrepitosament en l’anterior partit del València en no assenyalar les mans de Cucurella. Els àrbitres han demanat disculpes, ves però on. És cosa sabuda que s’han de millorar moltes coses amb la revisió tecnològica de les decisions arbitrals, i segurament per això la Federació exigeix Mediapro que no es manipule de manera tan grollera i reiterada els espectadors. Veurem en què queda la cosa.
La bona qüestió és que el València va fer una primera part primorosa. Si de cas cal posar algun punt negatiu hem de dir que cal més encert de cara a porta. El porter basc va fer el seu treball, i va evitar un parell de remats enverinats de Garay i Cheryshev, però serà convenient afinar la punteria.
L’Athlètic va jugar amb intensitat i ràbia, tant i més en la mesura que passaven els minuts. Williams va tindre una gran oportunitat que van fer malbé entre Cillessen i el seu pal esquerre. Més enllà d’això, l’equip basc va limitar-se a jugar per fora, posant més de trenta pilotes sobre l’àrea dels de Celades, però entre Diakhaby i Paulista, qui va substituir Garay amb molèsties, les van saber resoldre.
L’entrenador basc va declarar en finalitzar el partit que el València havia demostrat la solvència i l’experiència d’un equip de Champions. Certament. Veurem si dimecres vinent, davant l’Ajax, tornem a trobar-nos l’equip solvent i poderós que ahir vam veure sobre la gespa de Sant Mamés.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada