Un València descontrolat, segons Celades, frega el desastre davant el Getafe.

Albert Celades va declarar, en finalitzar el partit, que el València s’havia descontrolat en la segona part. Massa indulgent el míster, amb ell i amb el seu equip.

El València va eixir al camp des del principi, una vegada més, apàtic, marejat, absent, mancat de brúixola. Com en altres ocasions, certament, però aquesta vegada encara més, molt probablement pels experiments que el propi Celades havia fet amb l’onze titular. Jaume sota els pals, en detriment de Cillessen, per què? Correia de lateral esquerre, amb Wass a la banqueta, per què? Diakhaby en compte de Garay, per què? ¿El dia que faltava Gayà, i que venia un equip amb el que l’exigència s’esperava màxima era el moment de canviar porter i tres dels quatre defenses? Segur que era un dia apropiat per a fer experiments?

Doncs, evidentment, no. La prova: el marcador ja reflectia el 0-1 en el primer minut de joc. El Getafe va posar-se per davant en el marcador sense que cap jugador del València hagués controlat la pilota. Una treta de córner, amb jugada assajada, va posar en avantatge als de Getafe. Descontrol en el València o alguna paraula més grossa?

Encara tingueren els madrilenys la possibilitat d’incrementar el compte al seu favor, però els de Mestalla van salvar-se pels pèls en un parell d’ocasions. Es va lesionar Gameiro i va eixir Maxi Gómez, qui va fer dos gols magnífics, especialment el de xilena. Kang In se sumà a la festa, i en nou minuts el València va pegar-li la volta al marcador: 3-1, contemplaven milers de parells d’ulls incrèduls al marcador.

I així ens vam anar tots al descans. La parròquia contenta, el partit encarrilat, la victòria quasi a la butxaca. Quasi. Mancava el quasi.

El segon període va ser patètic. El València no eixia del seu camp, exigits pels de blau, que pressionaven des de la ratlla de l’àrea de Jaume. L’equip dirigit per Albert Celades va començar a ensorrar-se. En dos minuts, del 66 al 68 el Getafe va fer que Jaume arreplegarà dos balons de la xarxa. L’equip no estava descontrolat, no. És massa indulgent Celades.

Els canvis de Bordalàs van ser letals per al València, mentre que els canvis de Celades no van aportar absolutament res, ans al contrari. Guedes –que va substituir Kang In- continua en el seu laberint. Algú hauria de dir-li que cal buscar una paret a la dreta i no separar-se d’ella fins a que trobe l’eixida. El xicot està més mort que viu, futbolísticament parlant, és clar. L’altre canvi va ser Wass per Kondogbia. Més que discutible la substitució. Tant i més quan Ferran, que va revolucionar l’escenari en eixir contra el Leganés fa tres dies, estava a la banqueta.

Celades va plantejar el partit de forma discutible, i no sols per l’alineació, que també. Sembla una orquestra sense director aquest València. El 4-4-3, diuen alguns que saben de futbol, no ha funcionat mai en el València, mai. Les raons són opinables, però el ben cert és que l’afirmació és compartida per molts. Ara resulta que Celades, que s’ha trobat amb la plantilla que s’ha trobat, vol jugar 4-3-3 en atac i 4-4-2 en defensa. És possible? Donarà fruïts? Tant de bo que els hi done, però si les coses van com van allò de Chelsea simplement va ser un accident. Si les coses van com van, Celades no es menjarà els torrons a Mestalla.

L’equip va fer aigua en totes les línies. En segons quins moments els aficionats es fregaven els ulls. Però com podia estar passant els que estaven veient? Però si ens havíem anat al descans tan contents, si pensàvem que anàvem a viure una victòria clara i contundent sobre l’antipàtic Getafe...

Es fallaven passes clars i senzills per uns professionals d’èlit. L’equip li posava ganes, però les forces eren insuficients. El cansament emboirava el cervell. Si li passaven pilotes als contraris... En fi, un desastre incomprensible. Una “pájara” de les pròpies del ciclisme.

És de veres que l’àrbitre i el VAR es van menjar un penal de Cucurella sota els pals, però també ho és que al Getafe li van anular un gol per fora de joc i que també ens els minuts del fem pogué marcar el quart i endur-se els tres punts. Així doncs, un empat i gràcies.

Massa coses estan funcionant malament al València CF, a la institució i a l’equip. Els capritxos de Peter Lim estan passant factura. El València sempre ha crescut des d’una defensa ferma i competent. Ahir, amb els invents de Celades, van obrir-se diverses vies d’aigua a la barca. A punt va estar de naufragar, d’enfonsar-se.

Ara venen l’Atlètic de Bilbao i l’Ajax en cosa de dies. Alerta màxima entre la parròquia de Mestalla. N’hi ha moltes llumenetes roges enceses. Moltes, i no presagien res de bo. No és descontrol, no; és molt més, és molt pitjor que descontrol.