Aspas i Denis Suárez tomben un València enredat en les seues pugnes de despatx.

Foto Levante-EMV

El València de Peter Lim, que és l'amo, ben bé podria acabar la segona jornada del campionat en posicions de descens. Qui ens ho havia de dir fa unes quantes setmanes, l’estiu pel mig, als seguidors del flamant campió de la Copa. Què s’ha fet d’aquell equip que va vèncer el Barça a Sevilla, a finals de maig?

Ahir, a Vigo, Iago Aspas i Denis Suárez van demostrar unes quantes coses. Que són dos grans jugadors, capaços de superar qualsevol defensa de campanetes, com és la del València. Que el primer és un autèntic maldecap per a les defenses contràries i, alhora, és qui mou i fa treballar el seu equip. Que el segon és un home elèctric, que entra pel seu costat i assisteix o dispara amb precisió, segons convinga. Que el trident que formen els dos amb l’uruguaià que els gallecs han portat per substituir Maxi Gómez, Gabriel (Toro) Fernández, pot donar molts punts a l’equip celtinya i moltes alegries a la seua afició. I més coses que podríem afegir vam observar anit.

Quant al València, el partit també va deixar clares algunes coses. La primera, que les aigües turbulentes que passen pels despatxos de Micer Mascó han arribat al vestidor blanc i negre, i amenacen a fer malbé moltes coses bones d’aquest equip. La segona, que és necessari que els jugadors, alguns si més no, i no cal dir noms, donen un pas al front i assumeixen el rol de lideratge que juguen dins la plantilla. La tercera, que no es pot consentir que els contraris donen la impressió de que estan més desperts, són més potents o de que estan jugant-se més que els del València.

Ahir, als de Marcelino els va costar una eternitat demostrar que volien jugar al futbol. El gol de Fernández, en el primer quart d’hora del partit, culminant una jugada plena de potència i habilitat d’Aspas, qui va obrir a Suárez per a que aquest li la posés al Toro i marqués de tacó, no va ser sorpresa vist com anava el partit. El Celta tenia la pilota, l’empeny, la força, l’habilitat i atacava sense descans. El València, amb el seu 4-4-2 ben definit, esperava i esperava, defensant de forma administrativa, sense esma, com si portaren el cansament de casa des del primer minut. Fins que els gallecs l’encertaren, clar.

És cert que especialment a partir de la primera interrupció per a hidratar-se el València va assumir el control. Després del gol celtinya van tindre fins a tres ocasions de marcar: Wass, Maxi Gómez i Guedes, però van quedar en això, en ocasions. No cal dir que els de Mestalla necessiten fer-ne moltes per a materialitzar alguna. Inclús un home de la qualitat de Parejo va fallar una a boca de canó... La bona qüestió, el resultat, és que els gallecs amb un solitari gol al minut 15 van tindre prou.

Quan un equip perd i el millor ha estat el seu porter és que n’hi ha unes quantes coses que no funcionen, o que ho fan malament. Anit el València pogué empatar, sí; però també pogué vindre-se’n amb tres o quatre gols al cabàs. Un l’evità miraculosament Garay, i els altres Cillesen, que va ser qui va sostindré el seu equip sobre el terreny de joc fins al final.

Un final decebedor, francament. Molt decebedor, i que dóna idea de com està la situació. Amb un marcador d’1 a 0 i jugant-se els minuts finals, en compte d’estar bolcats sobre la porteria gallega, era el Celta el qui assetjava la del València. Tant és així que Garay li va fer un penalty claríssim a Denis Suárez ja en el temps de descompte. Cillesen li el va parar, tot i que anava potent, col·locat i a mitja altura.

Una nova decepció per a l’afició valencianista. I ja van dos. És cert que la Lliga acaba de començar, però les sensacions no són gens bones. És difícil mesurar com afecta a l’equip la tensió que arriba de Singapur, però és evident que Rodrigo Moreno és peça bàsica en el València actual. Ahir va eixir en el segon període, i no va aportar massa, però és un home que desequilibra qualsevol defensa. Això, és clar, si el xicot està amb el cabet a la faena. Si està tan marejat com ha d’estar, el resultat és un altre.

Ara a passar la setmana d’ensurt en ensurt per les notícies dels despatxos, a l’espera del Mallorca que, segur, vindrà a veure com pesca a les aigües embravides que cobreixen Mestalla. Continuarà.


Link al vídeo del partit: https://www.youtube.com/watch?v=GLHtniu0wtg&feature=player_embedded