 |
| Foto Superdeporte |
El partit d’ahir a la capital aragonesa va tindre la història pròpia d’un partit en el que tots dos equips es jugaven molt: els de casa mantenir-se vius en la lluita per evitar el descens, i els forasters per fer el mateix en la dura batalla per la quarta plaça de la Lliga, la que dóna accés a jugar la Champions de la temporada 2019-2020.
Podíem especular a priori sobre l’estat anímic dels jugadors del Huesca, dels nervis lògics en la seua situació, però estàvem segurs que eixirien a per totes, a combatre amb bravura fins a deixar-se la pell al camp. També n’hi havia opinions per a tots els gustos quant a com el València afrontaria la partida després de tres derrotes consecutives [davant L’Atleti de Madrid, Eibar i Arsenal], la darrera d’elles particularment dolorosa.
S’havia parlat i s’havia escrit sobre el que Francisco Rodríguez faria quant al disseny del seu equip i les instruccions que donaria, i el mateix havia passat respecte de Marcelino. Doncs bé, abans del minut 2, el tauler de joc va canviar completament qualsevol de les previsions: Paulista va posar una pilota en profunditat a Wass, qui va trobar-se una pista amplíssima pel centre de la defensa aragonesa, atés que els centrals s’havien obert seguint un a Mina i l’altre a Rodrigo. El danés va encarar la porteria i va xutar amb força i amb efecte sense que el porter pogués fer gran cosa.
Després, el València va completar una primera part esplendorosa, magnífica, pel joc combinatiu, per la velocitat de les transicions i, molt particularment, per l’efectivitat, eixa que li va faltar en tants partits de la primera volta de la temporada. Abans d’anar-se’n als vestidors en finalitzar la primera part, el València dominava el marcador amb un clar 0-5. En el 16’ marcà Rodrígo, Mina en el 20’ i el 32’, i Etxeita, en pròpia porta, en el 40.
Eficàcia, contundència i un excel·lent nivell de joc el dels xicots de Mestalla. En la pràctica, el partit estava vist per a sentència, però quedava la segona part encara per a que el Huesca estigués oficialment descendit a segona divisió. Rodrigo va posar el gol que feia sis als deu minuts de la reanudació del joc, i Marcelino va donar descans a Rodrigo, Guedes i Parejo. Tres homes que seran clau en la visita de l’Arsenal de dijous.
El València no volgué fer més sang de la necessària als aragonesos, i aquests van maquillar mínimament la seua derrota tot fent un parell de gols quan la defensa del València ja estava pensant en la dutxa i en començar a preparar la recepció als d’Emery.
Veurem si Marcelino, després l’error majúscul de Londres, és capaç de concebre una altra disposició per al seu equip. Es tracta de marcar un mínim de dos gols i, sobre tot, de no encaixar-ne cap. El València, jugant com ahir ho va fer durant els primers quaranta cinc minuts és capaç d’això i de més. Amb eixa confiança espera l’afició xota que l’àrbitre xiule l’inici del partit dijous vinent.
Ara, en aquests moments, tot és possible per a que la temporada siga de la que es recorden: el València jugarà la final de Copa en proper dia 26, i encara està viu en la lluita per entrar en llocs Champions. Haurà de rebre l’Alavés a Mestalla i visitar el Valladolid en la darrera jornada. Però, abans que tot això, hauran de guanyar-se un lloc en la final de la UEFA League el proper dijous. Que tinguen sort.
Link al vídeo del partit
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada