Continua la maledicció del València amb l'Atleti del Cholo. L'última victòria a camp matalafer dels blanc i negres es va produir fa vuit temporades, i tot i que amb Marcelino a la banqueta els partits han estat molt competits (especialment aquest últim), els madrilenys guanyen com per inèrcia, sense patir baixades d'ànim que a la resta d'equips els solen costar molt cares. No obstant això, el d'ahir va ser un partit espectacular, emocionant i competit.
Ahir els de la ciutat del Túria es van plantar sense Rodrigo, Kondogbia, Paulista ni Piccini, però els onze escollits van fer un partit més que digne i superaren en diverses fases a l'únic equip que, a hores d'ara, pot disputar (més que siga per matemàtica, no per estadística) la lliga al Barcelona.
Parejo tornà a rendir a un nivell excel·lent, Gameiro va fer un dels seus millors partits amb la samarreta valencianista, Mina va donar molta guerra...Però el més inspirat de tots últimament no va tenir el dia. En efecte, Gonçalo Guedes va fer un partit gris, i va ser substituït abans que es complira el minut 60 de joc.
Precisament va ser una pèrdua de Guedes la que va donar lloc a la jugada del primer gol local. El portugués intentà cargolejar al balcó de l'àrea, es va entretindre massa amb el baló i la recuperació de l'Atlètic de Madrid va agafar desacompassada a la defensa; obertura per a Lemar (un maldecap per a la defensa, sobretot durant la primera meitat), canvi per a Juanfran, centrada i gol de Morata.
És ben sabut que l'equip de Simeone juga molt bé amb el marcador a favor ; potser no virtuosament, però sí controlant el ritme, anul·lant al rival, desesperant-lo i aprofitant contracolps per rematar-lo). Tanmateix, ahir el València se'n va ensortir dues vegades. Encara que després després del gol els locals van gaudir d'un parell d'ocasions més i d'un domini prou clar, a poc a poc els Parejo, Guedes, Coquelin, Gameiro, etc. van començar a tenir més possessió, a moure el baló en camp rival, a pressionar més i millor.
En una d'estes, Coquelin va obrir amb profunditat per a Soler, qui al primer toc deixà per a Mina. El gallec, poc hàbil per a la filigrana, va controlar molt bé, deixà a terra a Godín i va atendre a la petició de Gameiro, que esperava desmarcat el baló a l'altre pal; el francés, ex-matalafer, esperà a que Juanfran es passara de frenada i va batre a Oblak. Va ser una jugada immillorable. La primera part acabà amb un parell d'acostaments dels madrilenys, però l'empat era just.
A la segona part, però, arribà prompte un nou colp per al València. Una altra recuperació, un parell de passades i centrada de Lemar perquè Griezmann li guanyés clarament la partida a Gayà, que no va estar suficientment atent ni contundent. Podíem pensar que el partit s'acabaria, perquè no sol passar que l'Atlètic desaprofite dos avantatges, però no va ser així. I això que Guedes havia deixat el seu lloc a un Sobrino que no jugava des de feia mesos (i es va notar), i que el cansament dels de Marcelino era evident.
Soler va avisar des de la banda dreta gràcies a una gran passada de Gameiro, però el seu fort llançament va ser aturat extraordinàriament per Oblak. Arribàvem al minut 75 quan Gayà va compensar el seu error amb una bona carrera i una gran combinació amb Soler; la centrada del de Pedreguer la rematà Gameiro, i el baló colpejà al braç de Saúl. El penal que xiulà l'àrbitre després de consultar el VAR el va llançar Parejo amb força i col·locació. Només així va superar al porter que menys gols ha rebut durant el campionat de lliga.
Quedava menys d'un quart d'hora de partit, però ací entra eixe ànim de l'Atlètic, a qui els gols, sembla, no li fan vindre-se'n avall. A la jugada següent, Griezmann avisà amb un remat de cap, i dos minuts després, Sobrino va perdre un baló, que Thomas va fer arribar a Correa. L'argentí tornà a amargar-nos la nit (com l'any passat) amb un llançament excepcional des de fora de l'àrea (com l'any passat).
Després del gol va passar ben poc, només una bona jugada de Gameiro que va provocar una falta perillosa, però Gayà no encertà. Haurien passat més coses si l'àrbitre no hagués afegit, tan sols, 3 minuts (només en el penal i el VAR vam perdre dos, canvis a banda). El descompte va transcórrer entre una falta discutible i un parell de balons amagats entre la confusió, i els locals tornaren a cantar victòria.
La lluita per la Champions es complica, però cal no baixar els braços fins que no acabe la temporada. Haurà de ser l'any pròxim quan el València guanye al Wanda, però almenys, ahir deixà una gran imatge i un espectacle futbolístic dels qui fan sentir a la parròquia orgullosa. F. A.
Link al vídeo del partit
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada