Hem passat bona part de la temporada esperant a Guedes. Esperant a eixe jugador ràpid, desequilibrant, a eixe maldecap continu per a les defenses rivals. Vam veure una mostra a Old Trafford, quan el portugués va ser l'extrem punyent i perillós de l'any passat, sobretot abans que Manuel Valencia el fera fora del partit amb una entrada espantosa. Però estos últims partits, Guedes està siguent un dels millors de l'equip, sempre disposat a llançar un contracolp, sempre disponible per fer una carrera, per oferir opcions d'atac.
Ahir, al Benito Villamarín, el portugués va capgirar la marxa i el resultat d'un partit molt difícil per al València. El Betis de Setién, eixe equip que toca, toca i toca i no crea massa ocasions, va merèixer, sobretot durant la primera part, un resultat favorable, perquè, de fet, sí que va tenir oportunitats de marcar, i ben nombroses. Però el d'anit era el partit de Guedes.
Els locals van patir les baixes de Barragán, William Carvalho i, sobretot, Canales; i ho van notar. El València només reservà a Gameiro i a Rodrigo, qui va haver d'eixir al minut 30 per una lesió, la de Cheryshev, que ens va fer esgarrifar-nos a tots. La veritat, però, és que l'entrada de Rodrigo li va donar una altra cara a l'equip de Marcelino: va estar sempre entre línies, sempre oferint-se, sempre ràpid i intel·ligent.
Va ser Rodrigo, de fet, qui aprofità una gran passada de Parejo eixint des de darrere per comandar un contracolp pel centre; el davanter va obrir a banda esquerra per a Guedes i va córrer per donar opció de passada, però l'extrem, l'home del partit, retallà, aguantà, i armà un xut que no semblava massa perillós, però que traspassà la línia de la porteria de Pau López prop del pal esquerre. Era el minut 44; colp dolorós per a un Betis que havia tingut més del 70% de la possessió durant la primera part.
A la segona, en només dues jugades ja vam veure que el València havia eixit amb una altra predisposició, alhora que es veia a un Betis més desanimat, com si estigués encara atordit pel gol. Va ser en eixe moment quan Guedes tornà a colpejar. A l'eixida d'un còrner en curt, els defenses anaren a cobrir la combinació al cantó, i deixaren a Guedes sol a la frontal: el seu fort xut entrà pel mateix costat de Pau López, qui segur que somnià amb el jove atacant valencianista.
Després del segon gol vam veure un domini relativament plàcid dels de Marcelino, que van controlar molt més el ritme del partit i van poder rematar el seu rival en diverses ocasions. Tanmateix, Gabriel Paulista, qui ja havia donat algun sobresalt en errar algun rebuig, va cometre un penal evitable, que va marcar Lo Celso. I, per acabar-ho d'adobar, l'àrbitre expulsà Rodrigo per un salt amb Bartra.
Era vora el minut 80, i el camí fins el 93 final va ser dur. No és que el gol estigués a punt d'arribar, però cada centrada era un esglai. Al final, Neto aturà un parell de balons no massa complicats, i l'àrbitre xiulà per a la nostra alegria. Fins que no acabe la temporada, sembla difícil que cada victòria no siga costosa i patida. Cada partit serà un repte, un desafiament. Però amb jugadors en estat de gràcia com Gonçalo Guedes, tot és possible. FA.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada