El València serà per sempre un malson a Krasnodar.

Foto Superdeporte

No els haurà estat fàcil dormir als jugadors del Krasnodar. Ni al seu entrenador, amb el seu posat seriós i malcarat natural. Ni als aficionats que anit van veure com, en la darrera jugada del darrer minut del partit, la parella esperada del valencianisme, Gameiro i Guedes, els deixava fora de l’Europa League quan ja donaven per cosa feta la victòria. 

Contràriament, l’afició de Mestalla desperta avui amb el record del carrusel d’emocions que el seu equip li va fer viure ahir. I és que els de Marcelino estan fent patir de valent la parròquia valencianista, que tremola en fer el recompte del que han sigut tants i tants partits en els que el València ha viscut a la vora de l’abisme durant el que portem de temporada.

Tants partits s’han salvat en el darrer minut que ens hem abonat a l’heroisme del darrer atac a la desesperada, com diumenge passat per sumar tres punts a Girona, o per empatar amb sabor de victòria ahir a Krasnodar. Una eliminatòria èpica, de les que es recorden per sempre. Com en una pel.lícula de l’Oest, el darrer atac del Seté de cavalleria del general Marcelino va fer miquetes els russos: Gameiro se’n va anar esplèndid del seu marcador per la banda dreta, arribà a fins al final del camp, quasi xafant la ratlla i des d’allí li la posà arrere a Guedes. El portuguès va amagar davant el defensor que va anar a per ell enfurismat, i va col·locar un xut sec i potent al pal esquerre del porter que va veure com el cel es desplomava sobre ell.

És fàcil imaginar el soterrar en el que es va convertir el preciós estadi dels russos, que va emmudir incrèdul amb el que estava passant. A molts kilòmetres de distància, a València, el crit d’alegria va ser l’imaginable, i les expressions de joia i de celebració igual d’intenses com les de la banqueta blanc i negra a Krasnodar.

Tot i que Marcelino havia dit per activa i per passiva que no es podia eixir a empatar sense gols, que calia jugar com si tot depengués del partit a terres russes, el ben cert és que va reservar titulars a l’espera de la visita del Getafe de diumenge que marcarà una fita de cara a la Lliga. A més, faltava Parejo, i es va notar molt. Massa i tot.

El València va especular durant tot l’encontre, va jugar amb foc i tot i que va tindre ocasions de marcar, com un remat de Soler a boca de canó que el porter va trobar-se sense saber com, l’equip no va carburar com calia.

Kondogbia va intentar fer de Parejo, posant-li la pausa al partit, controlant l’eixida del baló, tal i com fa el de Coslada, i va rebre l’ajuda del sempre complidor Coquelin. Però, tot amb tot, i sense negar-li ni un gram de futbol a ningú dels dos, Parejo no estava i l’equip va acusar-lo. La connexió entre el mig del camp i els homes de punta, Mina i Sobrino, fallava i fallava. Alguna cosa haurà de fer la secretaria tècnica per trobar alternativa a Parejo.

Els russos jugaven amb el punyal entre les dents. Particularment l’uruguaià Pereyra, al que l’àrbitre hauria d’haver enviat a la dutxa abans del descans. L’equatorià Ramírez i el rus-brasiler Ari, abans lesionar-se, van ser un perill constant. Els de Marcelino van cometre el seu percentatge habitual d’errors no forçats i, com sempre passa, van tindre els minuts de desconcert al que també estem habituats.

El rellotge avançava i el marcador romania en el zero a zero inicial, però tots sabíem que un gol del Krasnodar ens expulsava de la competició. Resignar-se a treballar en defensa cedint-los la iniciativa era suïcida i, a més a més, era evident que els russos posaven cada cop més carn a la graella, més pressió sobre la porteria de Neto.

Marcelino havia fet entrar a Rodrigo per Sobrino en el 57, i a Guedes per Mina en el 69. Però, va ser en el 85 quan Suleymanov, que acabava d’entrar al camp va fer un gol d’antologia des del cantó de l’àrea esquerra de Neto. Un gol dels que alcen el públic de la cadira i dels que mereixen el respecte dels que l’encaixen. Tot s’havia acabat, vam pensar la major part dels aficionats. S’havia perdonat, s’havia especulat i el resultat era lògic. Doncs no.

Va entrar Gameiro en el 87. L’àrbitre, arribat el minut 90, va afegir dos de prolongació. I quan estava a punt de caure el 92 al seu rellotge, Guedes va rebre una pilota del francès i va fer el miracle. Un altre empat, lluitat i patit com pocs, que valia com a victòria. Una decepció per als seguidors del Krasnodar i l’èxtasi per als del València. Així és el futbol.

Link al vídeo del partit