El València guanya a Girona 2-3, amb uns minuts finals d’infart.

Foto Superdeporte

El temps de joc ja havia arribat al minut 90 quan Kondogbia va posar una pilota en llarg a Ferran. Amb un esforç immens, el canterà va esprintar i va sortejar l’eixida a la desesperada del porter Bono. Amb sang freda va creuar la pilota a porta buida, i aquesta va besar la xarxa de la porteria gironina. El València, amb un home menys des del minut 72, per l’expulsió per doble groga de Roncaglia, tornava a desnivellar el marcador i el posava en el 2-3 que seria definitiu.

Tanmateix, en la següent jugada, ja en el 91’, els de Sacristán, que assetjaven la porteria de Neto com si els anés la vida en l’empeny, van obligar el porter brasiler a fer dues parades seguides. La primera, descomunal, a un excel·lent remat de cap de Boumbia; acte seguit, el rebuig de Neto el rematà Portu, i de nou el porter valencianista es va fer amb la pilota, col·laborant decisivament així en que el seu equip es quedés amb els tres punts en disputa.

Va ser un partit molt competit el d’ahir a terres catalanes. Els dos equips van intercanviar colps durant els noranta minuts i els cinc d’afegit. Va marcar primer el València: una magnífica assistència de Rodrigo que no desaprofità un Guedes més fi que altres partits anteriors, des que va tornar de la lesió; però, cinc minuts després el Girona empatava, quan Ramalho va rematar a boca de canó una pilota magníficament posada per Granell en treure una falta de Gayà. A poc de tornar del descans, va ser Parejo qui, des de fora de l’àrea, empalmà una pilota segons li venia que va entrar, literalment, fregant el pal esquerre de Bono.

Els de roig van prémer l’accelerador, tant i més després l’expulsió de Roncaglia i, fruït de la seua empenta i del cansament acumulat pels de Marcelino, en el minut 81, una mà fortuïta de Diakhaby dins l’àrea va significar –després que l’àrbitre consultés el VAR- la pena màxima. Stuani, que havia estat un mal de cap permanent de la defensa dels de Mestalla no va fallar, i va tornar a igualar el marcador. Nou minuts després vindrien els de la bogeria completa: quan el Girona semblava més a prop de marcar el tercer gol, el de la victòria, va ser la galopada de Ferran la que pujà al marcador. Tres punts que saben a glòria, a l’equip, a l’entrenador i –no cal dir-ho, a tots els xotos de la galàxia.

Marcelino havia eixit amb una defensa lògica per la lesió de Garay, amb Paulista i Roncaglia de centrals, i Piccini i Gayà pels laterals. El centre del camp, Parejo i Kondogbia, amb Ferran per la dreta i Guedes per l’esquerra. I davant, la parella de moda: Gameiro i Rodrigo. Marcelino sabia que calia sumar els tres punts, i sabia que el Girona portava quatre partits seguits sense guanyar a Montilivi i sense marcar cap gol. Però, també sabia, com tots els aficionats, que eixe equip havia humiliat el Reial Madrid al Bernabeu. A més, la victòria del Getafe sobre el Huesca, exigia que no s’eixamplara la bretxa amb els madrilenys, que seran el proper equip que visitarà Mestalla, en un partit que serà crucial.

Abans, però, cal anar a Krasnodar. Segurament per això, Marcelino va treure del camp primer Gameiro, substituït per Cheryshev després el segon gol dels de Mestalla, i a Rodrigo deu minuts després, en el 68, donant entrada a Daniel Wass. Guedes va ser retirat en benefici de Diakhaby en ser expulsat Roncaglia. Acabà el València amb un equip clarament defensiu, en el que l’únic home que havia de ser la referència d’atac era Ferran. Va ser el xicot de Foios el qui va aixecar l’afició valencianista dels seients en aconseguir el gol ja amb el temps oficial acomplit. Tres punts tan necessaris com oportuns. Caldrà seguir per aquest camí fins al final de temporada.

Link al vídeo del partit