El València li regala la segona part als russos del Krasnodar

Foto Superdeporte

El dia i la nit a Mestalla. El València i el Krasnodar van fer ambdós de Jekyll i de Hyde, ambdós van demostrar del que són capaços, positivament i negativa. En la primera part, el València va fer un dels millors partits de les últimes dates, amb un domini absolut dels espais, dels temps del partit, del joc a les àrees i de les ocasions. A la segona va semblar un equip vulnerable, maldestre i inofensiu.

Quan Rodrigo és el millor Rodrigo, hi ha pocs davanters que li puguen fer ombra. La seua rapidesa, el seu joc entre línies, la seua intel·ligència per a triar sota pressió, i la seua capacitat per definir el fan, quan té un bon dia, difícil d'igualar. Ahir, en quaranta minuts va fer dos gols (el primer va ser excel·lent, amb una jugada individual acabada amb un xut col·locat des de fora de l'àrea) i va donar una assistència per al que hauria hagut de ser el tercer, obra de Gameiro, però el porter rus Safonov ho va impedir. En qualsevol cas, el davanter hispà-brasiler està en el millor moment de la temporada, i ens fa confiar.

Parejo també va fer una gran primera part junt a Coquelin, Soler va ser incisiu, la defensa estava ben segura i els rivals no sabien per on entrar. Un tercer gol hauria transformat el colp en quasi definitiu per al Krasnodar, però després d'una gran combinació entre Guedes (qui va ser dels pitjors dels valencianistes) i Rodrigo, Gameiro xutà al ninot, i el baló no va entrar. Tanmateix, pensàrem que seria qüestió de temps que arribara una altra ocasió en què el porter no tingués tantíssima sort. Però no.

Si la primera part va acabar amb un València que demanava el descans, tot i no patir, la segona començà com si no hagués hagut una pausa de 15 minuts. Més encara, com si el València hagués traslladat la pausa a l'inici de la segona part, i estigués assegut als vestuaris esperant indicacions de l'entrenador. Així, el Krasnodar començà a combinar, a tocar i tocar, i prompte va donar el primer avís amb un remat que passà fregant el pal.

A la següent, però, l'extrem esquerrà Claesson va guanyar l'esquena a Piccini, que feia temps que no es despistava, i va acabar batent a Neto pel primer pal. Potser el porter hauria d'haver cobert millor, però el suec va rematar massa prop de l'arc, i va poder triar amb calma, confiant que el pitjor que podia ocórrer era que el tocaren i el derribaren, provocant un penal i, probablement, l'expulsió del lateral italià. Rodrigo havia abandonat el camp en la interrupció prèvia.

Després del gol, els russos van agafar confiança i van sotmetre al València a un domini gairebé continuat. Mina estigué malament, Guedes (i el seu substitut, Cherishev) va fer ben poca cosa, Parejo semblava cansat... Només un parell de carreres de Carlos Soler ens van animar una mica, però no massa. A més, un tal Ari havia entrat a la gespa i cada baló que tocava o lluitava era un disgust per al València (no ja perquè generara automàticament perill, sinó perquè sempre jugava amb sentit, sempre donava el baló a algú que el rebia còmode).Va entrar també Sobrino, però no tingué massa temps.

La segona part passà entre llargues possessions del Krasnodar, baralles per faltes o colps o disputes i un impuls final del València que intentà, a base de fe, aconseguir un marcador més ample que no eixe perillós 2-1 definitiu que deixa tot obert per a la tornada. La cosa s'havia posat molt de cara gràcies a Rodrigo, però anit, el davanter va significar la diferència entre el doctor Jekyll i el senyor Hyde. F.A.