Dins de dues setmanes sabrem si el València estarà a finals de maig en la final de Copa, precisament al Benito Villamarín on anit va obtindre un excel·lent resultat, fruït de gran exercici de resistència i de negar-se a donar per perduda una eliminatòria que s’havia posat francament difícil quan el Betis va aconseguir posar el dos a zero al marcador.
Tantes vegades hem dit aquesta temporada que als de Mestalla els faltava fam de futbol, que patien de manca de capacitat per a superar la frustració, que avui hem de llevar-nos el barret davant els xicots de Marcelino. També hem sigut reiteradament molt crítics amb dos homes que ahir van brillar amb llum pròpia i, a més a més, van fer allò que els va dur a vestir la samarreta del València: marcar gols. Aplaudim amb entusiasme l’actuació de Cheryshev i de Gameiro a Sevilla. És de justícia dir que els seus gols van posar l’eliminatòria francament favorable per a que siga en Mestalla on es decideixca qui és el finalista de la Copa d’enguany, front al Reial Madrid o el Barcelona.
El Betis és un equip complicat, que juga amb l’entusiasme que li contagien dos homes que els aficionats valencianistes coneguem bé: el simpàtic i veteraníssim Joaquín, i Sergio Canales, aquell jovenet que tan mala sort va tindre quan va ser de la plantilla de Paterna. Si Quique Setién havia declarat que el seu equip no sap jugar a defensar-se, sinó que sols sap jugar a l’atac, avui haurà d’estar reflexionant sobre eixes paraules. Una certa ingenuïtat li ha de retraure avui la seua afició, que va quedar-se gelada quan, ja en el temps de descompte, els de blau van empatar-los el partit.
Joaquín i Canales van donar-los per a salar als de Marcelino. Particularment el càntabre, que s’ha erigit en el líder de l’equip andalús gràcies a la seua qualitat i a la seua capacitat per a dur la manilla del seu equip. Ja havia centrat en una ocasió anterior una pilota que Guardado no va convertir en gol de miracle, però a la segona no va fallar. Estàvem a tocar el descans, quan una altra pilota mil·limètrica al segon pal de Jaume va ser col·locada per Sidney al cap de Loren que afusellà el d’Almenara. Va ser allò que en diuen un gol psicològic.
Tanmateix, el València va tornar dels vestidors amb ànims de fer un bon paper al terreny de joc. Però Joaquín va encarregar-se de servir un tràngol ben amarg als ahir de blau, quan marcà un gol olímpic. Efectivament, el VAR va parar el ball i va comunicar l’àrbitre que la pilota del gadità havia travessat la ratlla de gol. Sí, les imatges van demostrar que Jaume l’havia tret quan ja estava dins. Era el minut 53 i l’eliminatòria semblava vista per a sentència si el València no era capaç de marcar.
No és que els de Marcelino no ho havien intentat, no. Que Joel havia tingut dues intervencions més que destacades quan l’afició valencianista ja cantava el gol. Encara no s’havia jugat la primera mitja hora i el porter dels andalusos havia tret dues pilotes de manera miraculosa. Ni Rodrigo ni Mina havien aconseguit batre’l, i això que els seus remats mereixien haver entrat.
Quan el València estava lluitant per a empatar el gol de Loren, amb un intercanvi de colps generós per part dels dos equips, vingué el gol de Joaquín. Una poalada d’aigua directament arribada de l’Àrtic va caure sobre jugadors, tècnics i aficionats valencianistes. El 2-0 pujà al marcador, i el València va passar-se uns bons minuts que no sabia què fer. Corrien darrere els verd i blancs i de la pilota, sense controlar ni als uns ni a l’altra. Les possessions dels de Setien eren llargues, eternes, i l’horitzó era negre a més no poder.
Tanmateix, l’equip, aquesta vegada no va baixar els braços, va saber refer-se. No es va donar per vençut, i sota la batuta del mestre Parejo va començar a tocar una melodia que va atordir els bètics.
Marcelino, a més, va moure la banqueta. Entrà Gameiro per Santi Mina i el francès, amb un sensacional desmarcatge va trobar l'espai per servir una pilota de gol que Cheryshev, de cap, no va desaprofitar. El rús i el francès, als que tantes vegades hem criticat, van posar-se les piles i van demostrar que si alguna cosa els falta no és qualitat. Gameiro va tornar a posar una pilota a Cheryshev, i aquest va fregar l'empat, amb una rematada al travesser. Era el minut 88 i als andalusos, a la gespa i a la graderia, els tremolaven les cames.
Tres minuts després, ja en el temps afegit, els de Marcelino no van perdonar. Rodrigo va guanyar l'esquena a la saga bètica i de nou Gameiro, molt intel·ligent, es va avançar al central que el marcava i va empènyer la pilota a la xarxa. El Benito Villamarín es va quedar gelat, mentre Marcelino saltava literalment d’alegria. Exactament igual que la resta de la banqueta; exactament igual que tots els aficionats del València que havien viatjat a Sevilla; exactament igual que tots els que estàvem veient el partit per televisió. En 20 dies, a Mestalla es decidirà qui és el finalista de la Copa d’enguany.
Link al vídeo del partit
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada