El València segueix en Europa després de superar el Celtic de Glasgow.

Foto Superdeporte

Dimecres de vesprada, un dia de faena a les 18.55 (per què no a les 19.00?), i trenta sis mil aficionats van acudir a Mestalla a superar el tràmit d’eliminar els escocesos del Celtic de Glasgow. Té mèrit la cosa de l’afició xota. 

La victòria a domicili, el dos a zero de l’anada semblava un segur per a que l’eliminatòria no donés cap ensurt. A més, els forasters que havien vingut a donar-li ambient a la partida, van acomplir amb el que d’ells s’esperava. Més enllà d’algun incident i de que la majoria anaven carregats de cervesa un poc més del convenient, el ben cert és que no pararen d’animar de manera sorollosa el seu equip abans, durant i després del partit. Què no faran aquestes persones quan el Celtic guanye!

Doncs no, no va ser un tràmit. Per dues raons: una, perquè els escocesos van eixir a mort, a intentar marcar per a posar-se l’eliminatòria en millor situació que l’obtinguda a Glasgow; dues, perquè el València semblava que tenia un d’aquells dies en que els jugadors diuen tots alhora allò de fuig, faena, fuig!

L’empenta inicial del Celtic va desestabilitzar un poc els de Mestalla, que donaven mostres inequívoques d’incomoditat. La parròquia blanc i negra tampoc no estava tranquil·la, i encara menys quan Garay va lesionar-se i va ser substituït per Coquelin, atesa la manca de centrals a la banqueta. A més, el francès fallà dues pilotes senzilles només eixir i Mestalla va començar a comprendre que el partit no anava a ser una festa, com s’esperava.

Tot amb tot, la qualitat superior dels de casa va fer que l’àrbitre mostrés algunes targetes grogues, resultat de la duresa d’algunes accions dels visitants per tallar accions dels de Marcelino. En una d’elles, encara en la fase final de la primera part, Toljan va veure la segona i en quedar-se amb un home menys la cosa va canviar en benefici dels de blanc.

Encara i així, la colònia escocesa, sorollosa i festiva, apretava els seus i Mestalla continuava sense veure-ho clar. Es temia que un gol dels visitants provoqués els nervis dels de casa, i això va motivar que després d’un parell d’errors en defensa el públic va xiular de valent els de Marcelino.

Parejo, però, va vindre al rescat de l’equip. El capità va tindre una excel·lent actuació de nou, secundat per Carlos Soler al centre del camp. Va servir una pilota preciosa a Wass, qui de cap li la va posar en la frontal de l’àrea menuda a Gameiro. Gol del francès, tranquil·litat a la grada, assumpció de la derrota pels escocesos i a esperar el xiulit final.

Lato va complir per la seua banda, la mateixa de Guedes que, tot i semblar una mica accelerat, està agafant el seu punt després la lesió. Quanta falta fa el portuguès. En la dreta, Marcelino va treure Wass, va endarrerir Ferran Torres i va donar entrada a Kang In Lee, un xicot que compta amb el favor de l’afició, que sempre el rep amb entusiasme. El coreà és dels que aporta coses distintes, atreviment i una miqueta de fantasia, i això Mestalla ho agraeix. Tant i més quan la pauta habitual és el baló al peu, passes curts i manca generalitzada d’interés per arriscar ni una pilota.

Va ser, llavors, un partit el d’anit que semblava de tràmit i del que s’esperava que el València golejara els forasters. La imatge que aquests havien donat en Glasgow alimentava eixa idea. Ahir vam veure que no són tan fluixos, però també que el València és un equip molt més solvent.

Ara, quan encara no sabem la parella amb la que caldrà ballar en vuités de final, quedem pendents de la Lliga i, molt especialment, de la tornada de la semifinal de Copa amb el Betis. Els andalusos, per cert, ahir van ser eliminats de la UEFA League en caure al Benito Villamarín de manera insesperada. Es juguen la temporada a Mestalla, així que caldrà estar atents per a fer valdre el 2-2 de l’anada.

Link al vídeo del partit