Així com contra el Sevilla, contra el Huesca i contra el Betis un gol d'última hora va permetre al València guanyar punts (en l'últim cas, un marcador molt bo per a la tornada que jugarem, precisament, dijous proper), contra el Leganés, a Butarque, un gol al minut 88 va fer que tornara a perdre dos punts, que tornara a collir un empat després d'un partit en què va merèixer la victòria.
El València, excepte quinze minuts en la segona part, va ser millor que el rival, però no va saber matar el partit i ho va acabar pagant car, sobretot quan les cames dels de Marcelino començaren a reflectir els minuts, els quilòmetres, els esprints de tants partits com duuen jugant quasi de manera ininterrompuda.
Precisament per eixa càrrega de partits, Parejo va quedar-se a la banqueta junt amb Gameiro. Resulta cridaner que se li donara descans contra el Leganés i no contra el Celtic de Glasgow, però el centre del camp del València, després d'uns minuts inicials de confusió, va fer un bon paper.
Gayà, un dels millors jugadors de la temporada, ahir capità, va tenir l'oportunitat més clara de la primera part amb un xut des de la frontal que s'estavellà en el travesser quan Cuéllar ja sabia que no tenia res a fer. Poc després, Kondogbia aprofità un bon baló d'un Soler que estigué millor que en les últimes jornades per marcar l'únic gol visitant. Això sí, ho va fer aprofitant una lleugera empenta al defensor que va causar moltes protestes.
El València controlà el partit fins el descans contra un Leganés que no sabia com fer mal als de la capital del Túria, que si bé no van fer un partit extraordinari, sí estigueren encertats i seriorsos. Arribà el descans amb tots preocupats pel turmell de Kondogbia. Una jugada fortuïta va estar a punt de treure'l del partit, però finalment aguantà fins el minut 90.
A la segona part, el Leganés va saber pressionar millor l'eixida del baló del València, i el joc va ser un poc massa accelerat. Als pocs minuts, tanmateix, tot tornà a la normalitat. El València defensava bé, les ajudes arribaven i els centrals rebutjaven cada baló que intentava arribar a la zona de remat. En atac, Rodrigo pugué marcar a passada de Piccini després d'una gran jugada de l'italià.
Sobrino va fer un treball constant en la pressió i l'ajuda defensiva, i va estar més present que Rodrigo, que acabà donant pas a un Gameiro que no va tenir massa intervenció. Gayà va haver de ser substituït perquè un colp que li pegaren a la cara va causar-li marejos, i el València ho notà, si més no, pel que fa a l'esperit del jugador de Pedreguer.
Va ser en eixe moment que el Leganés va tancar el València al seu camp. No aconseguia fer tres passades seguides, i ni tan sols els xuts per rebutjar aconseguien traspassar la segona línia. Va ser l'únic moment en què els de Marcelino van patir, però l'entrada de Parejo, al minut 80, li va tornar certa calma. Un parell d'accions de Sobrino van permetre sengles ocasions que haurien posat fi al partit, però un error en l'entrega va originar un atac per banda dreta que acabà amb dos remats de Braithwait.
El segon va Batre a un Neto que havia salvat el resultat un parell de vegades i que encara salvaria el punt quan un error de Kondogbia va deixar En-Nesyri sol front al porter brasiler. I és que l'empat va fer que tornara la confusió i la desconfiança a l'equip blanc i negre, que degué acabar el partit, un diumenge més, preguntant-se què ha de fer per guanyar.
El València acostuma a merèixer més del que obté, però un equip no arriba a quinze empats per casualitat: alguna autocrítica caldrà fer quan, ni tan sols contra el feble Celtic de Glasgow, amb un jugador més durant 60 minuts, s'aconsegueix un marcador ample.
Tercer empat consecutiu. Si en comptes de tres, el València hagués guanyat 9, estaríem en zona Champions. Esta setmana el València jugarà per a estar en una final. Esperem tenir més d'encert de cara a la porteria rival, perquè el Betis és un rival més dur que el Leganés i el Celtic. En cas d'un mal resultat contra els de Setién no es podrem consolar, com els últims partits, amb els resultats dolents del Sevilla. F.A.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada