Va vindre l'Espanyol amb Wu Lei com a nota exòtica, Borja Iglesias com a punta i Granero, Darder i Melendo com a jugadors destinats a dur el joc. El València, amb Ferran Torres i Sobrino de titulars per Rodrigo i Soler, i amb Roncaglia (una altra vegada, excel·lent) per Paulista al centre de laa defensa. Gameiro era qui havia de pressionar, i ho va fer bé, i Wass ocupà el lloca del lesionat Piccini.
Les sensacions, als primers deu minuts, van ser molt bones. Pressió intensa, joc vertical, jugades que s'acabaven sense que capiguera cap contracolp, recuperacions ràpides, bona col·locació... Semblava qüestió de temps que es crearen ocasions que, més prompte o més tard, acabarien batent un Diego López que no va rebre massa afecte dels seguidors del València.
Sobrino tenia ganes, Gameiro pressionava, Cheryshev i Gaya entraven (i centraven) per la banda esquerra amb perill, ara sol, ara combinant, de la mateixa forma com feien Ferran i Wass per la banda dreta. Parejo i Coquelin movien el baló amb criteri i rapidesa, i l'Espanyol, tot i tenir voluntat de jugar, tot i combinar amb més o menys encert, no aconseguia xafar l'àrea de Neto ni de casualitat. Gameiro va tenir l'ocasió més clara de la primera part en estavellar un llançament dur al pal de la porteria visitant que Diego López no hauria pogut aturar, si hagués anat uns centímetres més a l'esquerra.
A la segona part, Garay avisà primer a l'eixida d'un còrner amb un colp de cap que se n'anà fora per ben poc, i als quinze minuts començaren els canvis, ahir, des del nostre punt de vista, mal escollits: Guedes per Sobrino, Kondogbia per Coquelin i Mina per Ferran. Els tres estaven a un bon nivell, i tret de Coquelin, que havia vist una groga, els canvis eren difícilment explicables sobre tot el primer: que nosaltres sapiguem, Guedes no és davanter i, tret dels partits on el València va amb avantatge i pot jugar al contracolp, no sol rendir massa bé en punta; a més, llevar a un dels dos rematadors amb 0-0 al marcador no apareix als llibres de tàctica.
També cal dir que el portugués vol fer massa en massa poc de temps. Vol marcar ell el gol, donar la passada definitiva, o fer, ell sol, el regat més espectacular. I tot això, a costa del que siga: un company millor situat, una possessió perduda, un contracolp del rival en què no baixa a defensar... D'altra banda, Kondogbia tornà a estar lent i Mina va estar desaparegut, mentre que Ferran Torres estava quallant un partit notable.
Parejo va fallar una ocasió de què s'enrecordarà durant prou de temps, un remat des de l'àrea menuda que no sabem com xocà amb Diego López. Roncaglia va poder marcar a baló parat. Però res més. Ens vam haver d'aconformar amb un domini persistent, perquè l'equip estava molt cansat de cames i de ment. Els minuts, i els colps d'un Granero que va poder ser expulsat, van afectar a Cheryshev particularment, però també Parejo va cometre algun error inesperat.
Al final, un altre empat, un altre partit decebedor, no tant pel joc com pel marcador, i un altra setmana en què hem de creuar els dits i encomanar-nos als enemics dels nostres enemics perquè l'objectiu europeu no s'allunye massa. Jugant així les victòries arribaran, però la càrrega de partits és de tal magnitud que no és desgavellat pensar que en algun moment pot haver-hi un descens del rendiment. Esperem que no, però qui sap, potser quan el rendiment baixe la sort ens somriurà una mica més. F.A.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada