Per fi un partit en què li van bé les coses al València. Per fi un partit on el València juga bé, crea ocasions i converteix en gol un nombre considerable d'aquestes. Per fi, un partit amb gols de Rodrigo i Cheryshev. Per fi un partit en què Parejo no va empanyar una gran actuació amb alguna pèrdua comprometedora o amb enlentiments innecessaris de les transicions. Per fi un partit on Piccini demostra per què va ser l'elegit per ocupar la banda dreta del València. Per fi un partit que acaba amb tranquil·litat per a la parròquia valencianista. Els aficionats trobàvem a faltar moltes coses esta temporada, i el partit contra el Vila-real arribaren totes de colp.
És una llàstima que fora l'equip castellonenc, que es troba en una situació ben complicada, qui patira les conseqüències de que les peces encaixaren en l'equip de Marcelino, però així són les coses. El València, tot i estar en una posició comparativament tranquil·la, necessitava urgentment la victòria d'ahir dissabte a la nit, i ara, després de dues victòries consecutives en lliga (a més del partit contra el Valladolid, un accident on els blanc i negres van merèixer molt més que l'empat que aconseguiren), tot té una nova perspectiva en esta competició.
Així com al partit de fa uns mesos a l'Estadi de la Ceràmica el VAR va perjudicar una mica als valencianistes, ahir va validar un gol que el linier havia anul·lat. Era el minut tres (fins el minut set es va allargar la consulta al vídeo-arbitratge), però finalment es concedí un gol de Diakhaby, que pràcticament es trobà amb un baló centrat per Parejo i pentinat per Coquelin.
El gol va donar molta comoditat al València i va deixar els de Luis García Plaza tocats durant uns minuts en què els locals van poder fer sang. Cheryshev va poder marcar amb una clara ocasió a passada de Rodrigo, però Asenjo va respondre molt bé. A partir del minut quinze, tanmateix, els groguets van espavilar, i van ser capaços de crear ocasions amb combinacions entre els seus jugadors d'atac, sens dubte virtuosos. Els Cazorla, Fornals i companyia no van tenir el seu dia, però van deixar un parell de detalls en jugades que van obligar Neto a intervindre. Els visitants tocaven més, però el València tenia un joc vertical, gens especulatiu (excepte pel que fa a les pèrdues de temps de Neto) que va donar bons minuts de futbol.
Coquelin va estar millor que últimament, i només una pèrdua en defensa va llevar mèrit a una bona primera part en què, fins i tot, es va permetre una jugada amb dos "barrets" en camp rival que van suscitar onomatopeies unànimes d'admiració. Però qui va destacar al mig del camp va ser, una vegada més, Parejo, el líder d'este equip, un jugador que, si no està en el millor moment de la seua carrera, poc li falta. Una vegada més, el de Coslada estigué sempre atent i oferint-se, va córrer i pressionar com el qui més, va estar ben col·locat i va demostrar ser el més intel·ligent a la gespa. Una assistència de gol i mitja (al primer gol, Coquelin pentinà, però la falta estava ben botada), un tir al pal vora el descans i un alt d'encert en les passades és un molt bon bagatge per al capità valencianista.
A la segona part, el València tornà a colpejar prompte. Als deu minuts, Cheryshev, qui, tot i cometre errors de poca importància que van irritar una mica al respectable, va fer per fi un bon partit. Va ser el rus qui centrà des de la línia de fons perquè Mina rematara al pal, i va ser el rus qui pressionà, en eixa mateixa jugada, a la defensa visitant per deixar que Parejo li posara un baló franc per batre Asenjo amb un tir creuat. El Vila-real va pecar de manca de contundència defensiva, i l'extrem esquerre ho va aprofitar. No celebrà el gol, en un senyal de respecte cap al seu anterior equip.
El Vila-real, tot seguit, posà tota la carn a la graella. Entraren Bacca, Gerard Moreno i Samuel Chukweze, i començaren a posar en certs problemes a la defensa valencianista, sobretot a un Piccini que havia estat molt segur, contenint els colps de Pedraza i Jaume Costa. Ekambi va saber combinar amb Bacca, i el colombià va poder marcar, però entre la pressió del defensa italià i la seua poca confiança, Neto aturà sense massa complicacions. Per l'altra banda, l'extraordinari Gayà no donà opció a Chukweze, un jugador amb virtuts per confirmar.
Va ser ja quasi al final quan arribà la sentència. Rodrigo, que ja estava una mica cansat (es notava en la pressió i en com plantejava els contraatacs), va rematar de cap una centrada espectacular de Ferran Torres. El de Foios, que no tingué massa minuts, va deixar eixe gran detall: quan s'esperava una combinació amb Piccini per banda dreta, va centrar, des de ben lluny, un baló perfecte que superà el defensor castellonenc i va permetre Rodrigo rematar ajustat al pal. Tres a zero i final.
Bon partit, bon resultat i bona dinàmica. Mateu Alemany va dir que, ara mateix, la Copa del Rei no és la prioritat, però les circumstàncies acompanyen. El futbol és, moltes vegades, un estat d'ànim, i dimarts el València té una gran ocasió per plantar-se en semifinals. Jugant com anit, el Getafe patirà, però sabem com competeixen els madrilenys, així que serà complicat. De totes formes, amb victòries com la d'anit és molt més senzill ser optimista. F.A.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada