Hi ha partits del València que irriten molt. Ja siga perquè no domina, perquè als jugadors els falta intensitat o perquè el rival pareix millor del que és en realitat. N'hi ha d'altres, com contra el Girona a Mestalla, que irriten pel resultat, però en què hi ha poc que retreure a l'equip. Contra el Valladolid va passar així. Hi hagué actitud, compromís, esforç i perseverància; hi hagué un domini absolut del joc i n'hi hagué ocasions de tots els colors per haver obtingut un resultat ample. Però no va ser així.
Fa unes setmanes ja que Parejo està a un nivell difícil d'igualar. Continua amb errors evitables, continua jugant amb foc massa vegades, però ara mateix és el millor de l'equip, i amb diferència. Ahir va donar una lliçó al mig del camp de les que feia temps que no presenciàvem. Va oferir-se en tot moment per rebre el baló, va moure'l amb molt de criteri, va ajudar en defensa, va regatejar, va desesperar a molts jugadors castellans, va estar incisiu en atac i, fins i tot, va marcar un gol extraordinari. L'anà a celebrar amb un Marcelino que, així, va agafar una mica d'aire i va agrair un recolzament com eixe.
El Valladolid va fer un partit horrible. El baló no li durava gens, no va xafar l'àrea valencianista en gairebé cap moment, només xutà dues vegades (una, tan sols, entre els tres pals: el gol) i va mostrar-se carent de qualsevol recurs futbolístic que no fora una defensa més o menys endreçada i un migcampista que va ser capaç de marcar un gol de falta millor que el de Parejo.
L'explicació del resultat: els davanters del València estan fets pols. Rodrigo no és ni tan sols l'ombra del que va ser l'any passat; Santi Mina, tot i continuar donant-ho tot a la gespa, no està trobant porteria; Cheryshev alternà (com és ja habitual) jugades perilloses amb errors incomprensibles; Soler està massa accelerat; Gameiro sembla que jugà uns quinze minuts, però no estem segurs que tocara cap baló.
Així, Rodrigo fallà un penal (li'l demanà a Parejo i el llançà de manera horrible) i un remat a l'àrea menuda (un tant forçat, això sí); Mina, el rebuig del penal i una ocasió que tardarà temps a oblidar; Cheryshev perdonà allò imperdonable; Soler no va estar tan encertat com acostuma; Gameiro... Bé, segurament Gameiro estaria content si hagués fallat alguna ocasió, però ni tan sols això. També Garay va poder marcar, però va ser Parejo, el mateix que els últims dos partits, l'únic capaç de veure porteria.
L'eufòria s'apoderà de Mestalla per uns moments. El resultat era més que merescut, la superioritat del València era abrumadora. La defensa estava quasi perfecta, intensa i expeditiva, i tot l'equip pressionava per aconseguir que les possessions del Valladolid duraren uns pocs segons. L'única queixa era que volíem que entrara Kang In Lee per un Cheryshev que començava a rebre xiulits a cada error.
Vet aquí, però, que una pèrdua al mig del camp (a Parejo, ara sí, se li podria exigir responsabilitat, però no va ser un error clamorós) desembocà en una falta llunyana que un tal Alcaraz executà amb un xut inversemblant que es colà per l'escaire dret d'un Neto que no havia fet res en tota la vesprada.
Quan entrà Kang In Lee era massa tard, i tot i mostrar bones maneres, va estar massa accelerat (comprensible, ja que havia de solucionar en cinc minuts el que companys amb moltíssima més experiència eren incapaços). Els exemples del Sevilla i l'Osca ens van fer confiar fins l'últim moment, però no va ocórrer res i l'afició tornà a presenciar un empat, l'enèsim d'aquesta lliga.
És evident que el València necessita tant un o dos davanters nous com un psicòleg que puge l'autoestima de la plantilla i els ensenye a guanyar, una cosa que sembla han oblidat.
L'any passat, el partit contra el Valladolid hauria acabat 4-1 sense problemes. Enguany, ens hem d'aconformar adaptar la famosa frase en castellà: "Jugamos como nunca y empatamos como siempre". És ben poc, sí, però altres dies ni tan sols hem pogut dir que el nostre equip ha estat millor que el rival. Per això pensem que Marcelino, tot i el drama, ha salvat una mica la papereta. No sabem si serà, però, suficient per mantindre el càrrec. En el millor dels casos, dimarts, això sí, té un (altre) match ball. Més li val que els seus davanters tinguen una mica més de confiança i encert. F.A.
Vídeo dels gols del partit
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada