1/09/2019

Aquest equip és una ruïna.

Foto Superdeporte
Va ser complicat que el València eliminés el modest Ebro, un equip de Segona B. Molt més ho serà aconseguir-ho amb un de Segona Divisió com l’Sporting de Gijón, un històric club de futbol que anit va vèncer el València amb un equip de suplents. Per als asturians allò que els interessa és la Lliga, i les coses no els estan anant massa bé. Per això el seu entrenador va alinear una colla de xicots que, majoritàriament, no són els titulars. 

Doncs bé, tot i amb això, van guanyar-li a un equip que trontolla desconcertat durant tot el que portem de temporada, amb molta pena i gens de glòria; un equip que setmana rere setmana dóna un disgust darrere de l’altre a la seua afició; un equip que va a convertir la festa del centenari en un soterrar desangelat i trist.

És cert que Marcelino va deixar descansar a alguns jugadors titulars, com és cert que les lesions de Guedes, Kondogbia i Coquelin són baixes significatives en l’esquema de joc dels de Mestalla. Però, no és menys cert que, tot i la quantitat de suplents habituals que van eixir d’inici, van passar dues coses: una, que l’equip va patir tots i cadascun dels defectes que estem constatant durant tota la temporada; i dos, que tret de Kang In Lee, cap d’ells va saber aprofitar l’oportunitat que se’ls va oferir a El Molinón.

Particularment terrible va ser, una vegada més i ja hem perdut el compte de quantes, l’actuació de Batshuayi. L’ocasió que va fallar en el primer minut de joc és impròpia d’un davanter centre professional que es guanya la vida a Europa. No cal esmentar l’errada de dissabte passat a Vitoria, ni d’altres que tots recordem; simplement cal repassar el vídeo del partit d’ahir per a concloure que, siga per la raó que siga, aquest xicot no pot ocupar un lloc en la plantilla del València CF. Marcelino el va deixar al vestidor en el descans, però avui mateix ha de decidir, junt amb Mateu Alemany, què fan amb aquest home que ja no hauria de tornar a xafar la gespa de Mestalla.

Més enllà d’això, unes poques pinzellades sobre la merescuda derrota a Gijón. Un resultat advers que, deixem-ho clar, no serà fàcil revertir la setmana vinent. Els jugadors asturians vindran a Mestalla a lluir-se en un aparador futbolístic com és València, intentant projectar-se com a professionals, així que la vergonya que vam patir ahir davant el televisor pot ser no res amb la que podem viure a Mestalla dimarts vinent.

Les pinzellades. Els balons laterals sobre l’àrea del València van ser un malson una vegada més. Per alguna raó manca concentració, els intents de treure la pilota pels defenses manquen de força i de convicció, els nervis fan tremolar les cames, es perden les marques i, per alguna estranya raó, els davanters contraris es creixen i semblen autèntiques figures del futbol quan juguen contra el València.

La defensa fallà pel centre i pel costat dret gairebé sempre. La parella Vezo i Diakhaby no va poder impedir que Javi Noblejas rematara lliure de marca, al centre de l’àrea menuda i afusellara Jaume. En el centre del camp van trontollar inclús els que sempre funcionen: Ferran Torres i Carlos Soler. Cap dels dos va tindre la seua nit. Tot el contrari que Dani Parejo, que va realitzar un partit més que notable, tot i que no va servir de molt. També Jaume Domènech va estar bé, tot i encaixar dos gols. Dos gols en els que, simplement, no va poder fer res.

L’únic que va transmetre sensacions il·lusionants va ser el jove Kang In Lee; amb una desimboltura impròpia de la seua edat, amb unes ganes de treballar i de lluitar per cada pilota que donen gust, el xicot coreà va ser el millor de la partida. Va marcar Gameiro, cosa que és notícia, però tot i que va mostrar-se treballador, no és suficient el que demostrà a El Molinón.

Ara, dissabte, anirem a Mestalla a veure el partit contra el Valladolid. Molt ha de canviar l’equip per a que eixim de l’estadi satisfets. Ja no es tracta de guanyar pels pèls com davant l’Osca, o d’arrapar un empat. Es tracta de que algú ha de pegar un colp damunt la taula i posar remei al que està passant. Aquest equip és una ruïna, i així no podem continuar.

Vídeo del partit