El jove canterà de Foios va marcar ahir a Vigo el seu primer gol en la Lliga –després d’estrenar-se en la Copa davant el Sporting-, però més important encara que això va ser que la seua entrada al terreny de joc, en substitució de Carlos Soler quan quedava mitja hora de joc, va revolucionar el partit. Fins eixe moment la cosa havia seguit el guió al que ja estem acostumats durant tot el que portem de temporada.
Havien eixit els dos equips acovardits al terreny de joc. El Celta perquè enguany les coses no li estan funcionant, ha canviat ja d’entrenador, però continua sense ser el que s’espera d’ell i la prova és que voreja les posicions de descens en la classificació. A més, la seua estrella, Iago Aspas, estava a la grada recuperant-se d’una lesió i el seu equip ha perdut en el que portem de Lliga tots els partits en els que el gallec no ha jugat. El d’ahir ho va confirmar.
Tremolosos i insegurs els gallecs, però no més que els de Marcelino. Després de superar l’eliminatòria de Copa, després la confirmació del tècnic des de Singapur, amb la bona sintonia que existeix entre l’asturià i la plantilla, tothom parlava la vespra –una vegada més- del punt d’inflexió, del canvi de tendència quant als resultats del València.
La primera part va ser una reedició del guió habitual. El València és un equip tímid, amb ràfegues de bon joc, però agarrotat. A més, sembla que controla el partit, encara que falla freqüentment en el darrer passe cara a la porteria contrària. Els errors no forçats, però, i la manca d’efectivitat quant al gol, completaven els traços que han definit l’equip en bona part dels partits de la temporada. Per a arrodonir el quadre, una altra constant dels partits d’aquesta temporada: el porter contrari fa el partit de la seua vida. Ahir va ser Rubén Blanco, qui va parar el que no està escrit.
Amb el zero a zero al marcador, un tret de Carlos Soler que mereixia ser gol va ser desviat pel porter gallec, mentre que Mina va perdre una ocasió clara de moure el marcador. Un intercanvi de colps en el que Neto va estar magistral evitant un gol cantat dels celtinyes després que Piccini i Coquelin fallaren com escopeta de fira.
Errors no forçats, passes al contrari i manca d’encert de cara al gol, perdonant el que no es pot perdonar. Faltava la cirereta de dalt del gelat: córner en contra, Neto es queda a mitja eixida, Coquelin ni salta per molestar Araújo que marca de cap. Ja teníem la pel·lícula de sempre en marxa una vegada més. Els dubtes i les pors, la tremolor de cames i les indecisions es multiplicaren. I arribà el descans, amb el marcador en contra.
La segona part anava per un camí paregut quan Marcelino va decidir fer canvis, més prompte del que és habitual en ell. Entraren Ferran i Gameiro per Soler i Cheryshev, una vegada més desaparegut sense combatre. No sols això, sinó que passant olímpicament de les incorporacions a l’atac de Gayà. Costa de creure que aquest xicot siga el millor extrem esquerre de Rússia, la veritat; costa de creure.
El rellotge avançava i ja no quedaven més de vint minuts de joc quan Parejo va obrir a l’esquerra, en la que Gayà s’havia incorporat fins al banderí de córner, des d’on centrà una pilota que va ser mal rebutjada per la defensa gallega. Llavors, Ferran va baixar-la amb el pit com un senyor, i l’engaltà amb l’exterior col·locant-la dins la xarxa. Empatava el València, per a satisfacció dels milers d’aficionats que estàvem davant els televisors esperant precisament això.
Arran del gol els de Marcelino volien més, i els del Celta no sabien què fer. De nou va ser Parejo, que en una recuperació en camp gallec va servir Gameiro per la dreta, i el francès li la posà a Rodrigo, completament lliure de marca en la frontal de la menuda, per a que aquest marcara el segon per als de Mestalla.
Una victòria merescuda, treballada i ben aconseguida. Tant de bo aquest resultat d’ahir, que ha tingut efectes molt positius quant a la classificació, permeta expulsar d’una vegada els fantasmes que tenallen el joc de l’equip des del mes d’agost. Ara, a pel Getafe, un equip seriós que està fent una magnifica campanya, però que és un dels més assequibles que hi havia al bombo en el sorteig de divendres passat.
Confiança és el que li falta a l’equip, i aquesta sols s’assoleix amb els resultats. I els resultats, massa que ho sabem tots, només depenen de que la piloteta entre en la porta contrària. Així doncs, de cara a dimarts i al que vindrà després, a veure si guanyem en efectivitat i d’ella se’n deriva el convenciment que permetrà lluitar per assolir els objectius de la temporada.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada