El València s'estavella contra el Girona, en un partit que hauría degut guanyar.

Foto levante-EMV

El València va patir ahir a Mestalla la derrota més injusta de la temporada, i potser una de les més injustes dels últims anys. Va perdre davant d'un Girona que va tindre, pràcticament, una ocasió (la del gol), mentre que els de Marcelino van crear perill com per a haver marcat quatre o cinc gols. No obstant això, ara l'escassa punteria d'uns davanters de capa caiguda, ara el VAR, ara un super-heroi anomenat Bono van impedir que els de Mestalla oferiren a l'afició la primera victòria de la temporada com a locals. Encara pitjor: el València no va poder ni tan sols empatar, com augurava la inèrcia de l'equip en una Lliga que a cada dia que passa està més costera amunt.

Marcelino va optar per Kondogbia i Coquelin al centre del camp, Wass al lateral dret i Mina i Rodrigo davant. Guedes, per fi, va tornar a l'onze inicial i l'equip ho va notar molt. L'empenta del portugués va ser fonamental per als blanc i negres, que en la primera part, especialment, van concentrar els atacs per la seua banda.

Els d'Eusebio Sacristán van eixir amb tres centrals i un mig del camp disposat a pressionar i a tenir la possessió. Als locals els costà una mica connectar amb el partit i mostrar una superioritat que, fins i tot en hores baixes, és clara vers el quadre català (sobretot quan Stuani ni Portu, els dos davanters titulars del Girona, no eren de la partida). Poc a poc, i amb més cor que cap, el València va anar tancant els visitants al seu camp, dificultant la seua eixida de baló i posant a prova a un porter que, si fóra pel partit d'ahir, entraria en la llista de futurs fitxatges dels millors equips d'Espanya.

És cert que van eixir a relluir aspectes negatius. Gayà va mostrar uns nervis que no havia tingut en tot el que duguem de temporada, i va poder veure targeta groga en tres ocasions. A la tercera, l'àrbitre no el va perdonar. Kondogbia i Coquelin, fiables com sempre (tret el que ara direm del primer) van estar una mica espessos en atac i els faltà claredat i verticalitat, i en defensa no van saber recuperar tants balons com de costum i van cometre faltes que no van causar més problemes perquè enfront no estava Messi ni Bale.

En aquest moment cal dir que el VAR està siguent cruel amb el València. Sempre que ha entrat en joc (si la memòria no em falla) ha estat per "perjudicar" al València. Ho pose entre cometes perquè podria pensar-se que el sistema de vídeo-arbitratge té alguna cosa en contra del València; però no, són els fets els qui són cruels. Ahir, Kondogbia va marcar un gol de rebot des de la frontal, i quan la parròquia ja ho havia celebrat, quan els jugadors gironins ja havien col·locat el baló al centre del camp, l'àrbitre anul·là el gol perquè en la centrada de Gayà que va precedir al xut de Kondogbia, el baló havia travessat la línia de fons.

Va ser molt cruel, però el València no es vingué avall i, abans del descans, tingué les ocasions més clares del partit. Una cabotada de Rodrigo que Bono va rebutjar sobre la línia de gol. Una doble oportunitat de Guedes i Mina que Bono i el travesser, de forma inversemblant, van impedir que es convertira en gol.

Al final de la primera part maleíem la mala sort i la inspiració de Bono, però el pitjor havia d'ocórrer als pocs minuts de començar el segon període. Kondogbia, el qui mai falla, va regalar un baló a la davantera del Girona quan intentava cedir a Paulista davant de la pressió. Neto va aturar el primer llançament, però no va poder fer res amb el segon: Pere Pons avançà els visitants. El València no va renunciar en cap moment, però el Girona va saber defensar-se molt bé, sobretot quan Doumbia, davanter, va abandonar el camp i entrà Alcalá, un defensa.

Rodrigo tingué una ocasió claríssima amb un xut fort des de dins l'àrea (que li va eixir, això sí, una mica centrat), i Mina va estar a punt de marcar amb una rematada de cap excepcional. No va ser suficient per batre un Bono imperial. Wass, mentre li durà la benzina, va pujar la banda d'una forma que hauria de servir de model a Piccini (tot i que el danès no va tancar massa bé el seu flanc).

En aquest moment cal parlar del que al nostre parer fou el gran error de Marcelino. Al minut 73 va llevar a Carlos Soler (poc inspirat, però sempre intens, compromés i fiable) i va entrar un Batshuayi que, pel que ha demostrat enguany, tampoc jugarà al Chelsea la temporada següent. Segurament l'afició esperava un canvi més ofensiu, però el pitjor va arribar quan Marcelino va decidir cremar les naus. Va clavar a Ferran Torres i a Gameiro per Coquelin i Wass, i com que Soler no estava, l'equip es va quedar amb tres defenses (més Ferran cobrint tota la banda dreta); Kondogbia al centre (Guedes, per l'esquerra, estava desfondat)  i una colla d'atacants que pràcticament no van tenir com rebre balons, perquè el mig del camp del València va dependre, durant uns minuts, de que Gameiro baixara a ajudar a Kondogbia.

Eixa mala organització, i els nervis i la impaciència lògica en un equip que enllaça els resultats que ha aconseguit el València, va fer que el Girona tingués, al final del partit, possessions més tranquil·les que en tota la segona part. Batshuayi va tenir una ocasió que no va saber completar, i Guedes va permetre, amb una falta ben llançada (sobretot tenint en compte la posició des d'on va llançar) que Bono es tornara a lluir. Va ser una manera bona, en tant que simbòlica, de concloure el partit: el porter marroquí va impedir que el València aconseguira res.

Segona derrota de la temporada, continua la mala dinàmica i el València entra en la UCI. L'afició va acomiadar els jugadors amb xiulits i dient-los que no mereixien la samarreta, però des d'aci tenim poc a retreure als futbolistes, almenys pel que fa al partit contra el Girona. És cert que si la imatge (i els resultats) d'encontres anteriors hagués sigut una altra, eixa reacció hauria estat distinta, però la derrota d'ahir no va procedir del meninfotisme ni de la falta de compromís. Nosaltres ho atribuïm, en canvi, a la manca de confiança, als errors de planificació, a la mala sort, a un error de qui quasi mai erra i a un porter que esta nit haurà protagonitzat els malsons de la major part dels atacants del València. F.A.