10/08/2018

València 1- Messi 1.

Foto Levante-EMV

El Barcelona feia molta por després del partit a Wembley dimecres passat. L'exhibició de Messi i la revel·lació de jugadors com Artur eren elements que preocupaven als aficionats valencianistes, que havíem intuït la llum al final del túnel amb els dos partits, raonablement bons, a Anoeta i Old Trafford. El que vam veure a la gespa de Mestalla, tot i ser un resultat millorable, s'acostà més als desitjos del València que als del Barcelona.

A Mestalla, el Barcelona va acabar acusant el cansament pel gran esforç a la Champions League. Ara bé, abans que això fóra un problema, el València ja s'havia posat per davant al marcador i havia deixat clar que aconseguir endur-se punts no anava a ser gens fàcil. I és que en cinc minuts, els blanc i negres ja havien tingut tres ocasions (gol inclós, marcat per Garay en un còrner gràcies a una errada clara de Piqué) i havien posat al Barça contra les cordes.

El ritme inicial, òbviament, no era sostenible, i, poc a poc, el Barça va anar guanyant en precisió, tranquil·litat i domini. Encara no havia passat d'un domini estèril (la típica seqüència de passades, d'una banda a una altra, en la frontal de l'àrea del València, però sense ocasions) quan Messi esdevingué Messi, una vegada més, i d'un no res va fabricar un xut ajustadíssim que entrà a la porteria de Neto per la soca del seu pal esquerre, tot i l'estirada del porter brasiler. Era el minut 23, i les expectatives del València eren poc esperançadores: si a la primera ocasió, pràcticament, havien marcat... A més, poc abans, Guedes havia hagut de ser substituït per Cheryshev a causa d'una jugada fortuïta

Amb l'empat, tanmateix, començà un altre partit, on la fortalesa defensiva del València va arribar a fites molt altes. El Barça tocava i tocava, però els de Marcelino no patien en excés, i algunes recuperacions pogueren donar lloc a contracolps perillosos, com un que acabà en un doble xut de Cheryshev i Gayà. En qualsevol cas, el joc del Barça no va passar d'intents per entrar en l'àrea local amb jugades elaborades que, en la majoria d'ocasions, ni tan sols acabaven amb xut a porta. Hi havia intensitat i intenció, però no massa perill.

A la segona part, el València tornà a eixir amb força, especialment amb un Batshuayi impressionant que baixava quasi tot el que li arribava, aguantava els balons tot el que calia i jugava sempre on més li convenia al seu equip. A més, el belga va ser generós en la pressió i no va deixar de córrer en els noranta minuts. No es pot dir el mateix de Gameiro, que l'acompanyava a la davantera i va ser substituït per Rodrigo a l'equador de la segona part.

El Barça no va variar el seu guió, caracteritzat per un domini indiscutible de la possessió que no es veia traduït en oportunitats de gol gràcies al gran partit de la defensa rival, on fins i tot Piccini va donar una versió considerablement millor d'aquella a què ens té acostumats. El mig del camp valencianista, a més, era generós en les ajudes i tranquil en les poques fases en què tenia el baló.

Un parell de combinacions amb Messi (qui, si no) de protagonista van generar certa inquietud, però no van ser res de l'altre món. Abans, Gayà li havia furtat a Coutinho un baló ja quasi en l'àrea menuda quan el migcampista brasiler estava ja preparant el xut front a un Neto que, a eixa distància, hauria tingut poc a fer. El de Pedreguer no es va prodigar en atac tant com en altres partits, però estigué tan encertat com acostuma, últimament, en defensa.

A partir del minut 70, ara sí, el cansament va començar a fer-se evident en les cames de l'equip del Txingurri Valverde. No eren tan ràpids en la pressió, el baló no era tan veloç com ho havia sigut en fases anteriors, i als jugadors locals se'ls veia més forts. En un parell d'ocasions, el València pogué crear ocasions mitjançant Cheryshev. El rus té un repertori prou limitat (consisteix, bàsicament, en córrer la banda esquerra i centrar amb més o menys èxit, i pressionar amb una intensitat i freqüència un poc intermitents), però el que fa, ho fa amb convenciment.

Entrà el gran Coquelin per un Kondogbia que havia quallat un magnífic partit, i el xiulit final de l'àrbitre arribà sense que donés la impressió que cap dels dos equips lamentara el resultat i sense que cap dels 22 jugadors que hi havia al terreny de joc paregués disposat a protagonitzar una jugada in extremis que canviara les coses.

El nombre de punts que el València té en la seua casella després de vuit partits és manifestament insuficient, però un empat contra el Barça no és un resultat dolent. La marxa irregular dels equips de dalt de la taula fa que amb unes quantes victòries seguides, els de Mestalla puguen estar en llocs europeus. Ara, la setmana de descans ha de servir per recarregar bateries i tornar a la Lliga per guanyar al Leganés. Eixos són els partits que el València ha de guanyar sense discussió, i no tan els xocs contra el Barça de Messi. F.A.