El València millora, però continua greu.

El Vila-real havia perdut els seus dos partits a casa i el València encara no coneixia la victòria. Els contendents del derbi regional es van presentar a l'estadi de la Ceràmica, per tant, molt necessitats. Eixa necessitat, afegida a la situació que l'ha motivat (un inici de temporada on cap dels dos conjunts està fent les coses com sap), va fer que el partit fora molt poc vistós. Els dos equips van ser molt cautelosos, no van arriscar res, i van cometre errades impròpies de la seua categoria. A més, la temeritat de fixar un partit a Castelló a les 16:15 de la vesprada amb la calor que estem patint no ajuda a l'espectacle. Calgueren dues pauses per a la hidratació dels jugadors.

Marcelino va sorprendre amb un onze sense Rodrigo ni Guedes, amb Mina i Gameiro a la davantera i Diakhabi i Piccini a la línia defensiva. Per les bandes, Cheryshev i Ferran Torres, que no van desequilibrar en l'un contra un tret de comptadíssimes ocasions. Soler va ocupar el mig del camp substituint a Kondogbia i a Wass, i la veritat és que no ho va fer malament, cosa a tenir en compte donat que Parejo no podrà jugar el següent partit. Però no ens avancem.

La primera part va ser molt igualada, i si bé el València va tenir més possessió en camp rival que no pas el Vila-real, els groguets no van donar massa oportunitats. Només un parell de centrades perilloses i un parell d'accions de Gameiro (poc inspirat, però participatiu): un xut blocat per Víctor Ruiz i un possible penal d'aquest a aquell. No obstant això, el Vila-real sí tingué alguna rematada més clara i, de fet, Bacca va rebutjar una gran passada de forma molt estranya quan semblava que era més fàcil rematar a gol.

La primera part va acabar amb la lesió de Santi Mina, que al descans deixà el seu lloc a Batshuayi qui, si bé no va marcar la diferència com s'espera d'ell, va estar millor que el gallec, prou discret. A la segona part, novament, va predominar la mateixa tònica. Respecte, cautela, ordre defensiu i errors impropis d'equips que pretenen acabar entre els primers de la classificació. Avorriment. Va entrar Guedes i la cosa es va moure un poc, però el portugués, ara per ara, no és el de l'any passat.

Deu ser que l'àrbitre també estava una mica avorrit, perquè vora el minut seixanta, en un baló dividit al que Parejo va arribar tard i en què el de Coslada va colpejar a Funes Mori fortuïtament (però sense anar amb la sola de la sabata per davant, ni sense una força extraordinària), va decidir expulsar al capità del València. Creguem que amb una groga n'hi hauria hagut prou, sincerament, sobretot atés el fet que en un xoc cap al final del partit on Mario Gaspar va clavar els tacos en la tíbia de Coquelin no va ser considerat mereixedor de targeta roja.

Però parem atenció a la millor notícia del partit. L'expulsió de Parejo va fer que Marcelino (qui va ser expulsat després d'ordenar el canvi) substituira a Gameiro per Coquelin, que tornava a un partit oficial una vegada superada la greu lesió que l'ha tingut apartat més de sis mesos. Doncs bé, el francés va ser, en la mitja hora que va jugar, el millor del València i, opinem, amb diferència. Tot ho va fer bé, no va perdre cap baló, va recuperar-ne uns quants, va provocar un parell de faltes (entre d'elles, una que va motivar una targeta groga)... Sembla que està en una altra dinàmica, que no li afecta l'apatia general de l'equip.

Contra el que cabia témer, l'expulsió no li va vindre malament al València. No és que començara a jugar bé, però en qualsevol cas, va aguantar molt bé els atacs d'un Vila-real que està tan lluny de la seua millor versió com el València de la seua. Potser tinga alguna cosa que veure amb la baixa forma a l'inici de temporada, la calor i els partits de competicions europees, però pràcticament no hi hagué setge sobre la porteria de Neto, els jugadors del València podien treure el baló sense pressió digna de tal nom i només algunes errades poc comprensibles (Piccini en va cometre unes quantes, i Cherishev alguna) van impedir que els blanc i negres pugueren fins i tot dominar als locals.

Guedes va tenir una bona ocasió després de rebre entre línies, el seu xut va anar massa centrat, però l'alta velocitat i l'altura que va prendre la pilota (pràcticament a ras de terra, amb dos bots abans d'arribar a la línia de gol) obligaren a Asenjo a intervindre amb cura. Poc després, Cherishev, després d'una errada, va recuperar un baló i un altre xut fort i llunyà, aquest més ajustat al pal dret d'Asenjo, va estar a prop de desnivellar el marcador.

L'àrbitre va xiular el final i, si bé no es pot estar content amb el resultat, cal reconèixer que, després de l'expulsió de Parejo, molts hauríem signat el conservar, almenys, un punt. Les ocasions errades i alguns errors molt irritants ens van fer acabar amb cert enuig, però haurem d'aconformar-nos. Esperem que la tornada de Coquelin aprofite perquè aquest puga contagiar a la resta de les seues ganes, de la seua intel·ligència i del seu encert. Sobretot perquè si ocorre a l'inrevés, i és el francés qui es contagia de la dinàmica apàtica i desencertada dels seus companys, estem cardats. F.A.