El València no va saber aprofitar la ressaca romana del Barça.

Foto levante-EMV

Després de veure com va caure en Champions davant la Roma, d’una forma tan lamentable com inesperada, els aficionats valencianistes es preguntaven si el València sabria aprofitar-se de la depressió dels blaugrana o si, pel contrari, pagaria la factura de la ràbia dels de Valverde. Doncs ni una cosa ni l’altra.

Del partit contra els italians l’única cosa que ens el va recordar ahir va ser que els de Mestalla van jugar amb personalitat i amb intensitat, plantant-li cara al Barça de manera clara. Tret d’això, que no és poca cosa, va ser la manca d’encert cara a la porteria la que va decantar el duel. Els catalans van fer dos gols, un de Suárez a passe guanyador de Coutinho a l’esquena dels centrals, i l’altre amb un remat de cap d’Umtiti que va superar l’error de marca de Gabriel Paulista. Els valencians, per contra, van disposar d’ocasions que no aprofitaren: particularment Rodrigo Moreno, que arribava al partit en estat de gràcia cara al gol, però que ahir no va poder ni amb Ter Stegen ni amb el travesser.

El Barça, tot i deprimit com havia tornat d’Itàlia, no va posar les coses fàcils. És cert que, a diferència de l’horrorosa imatge que va oferir davant la Roma, ahir no va renunciar a treure la pilota jugada des de darrere. El centre del camp va funcionar, amb Busquets i Iniesta; Jordi Alba va fer –com sempre que juga contra el València- un gran partit i va ser una amenaça davant i una tanca darrere; i els homes de davant, Coutinho, Suárez i Messi van ser allò que sabem que són però que no vam veure en el partit que van perdre contra els italians.

El València, al seu tomb, va mostrar la via d’aigua que pateix habitualment al lateral dret. Vezo no és prou per taponar la parella Alba-Iniesta, tot i comptar amb l’ajuda de Carlos Soler. Sabem com Messi busca a Alba i com aquest desdobla a Iniesta com una moto. Les dues coses les vam veure ahir, com vam veure com el genial manxec entrava fins a la cuina pel corredor de la línia de gol. Tot amb tot, Garay i Paulista van resistir prou bé, amb Gayà tancant pel costat esquerre i incorporant-se a l’atac acompanyant Guedes. Però, no va ser prou.

El portuguès va ser la major amenaça del València en atac, i cada dia està més clar que l’efectivitat atacant dels blanc i negres fluctua en relació directa a la vesprada que tinga el xicot. Com també varia depenent de l’encert de Rodrigo Moreno, que havia marcat cinc gols en els darrers sis partits. Al Camp Nou la pólvora del davanter estava banyada. En tres ocasions, pràcticament sol davant Ter Stegen, no va aconseguir materialitzar els seus remats. Potser ahir era un partit més per a Zaza, que no per a Mina. Per barallar-se amb homes grans i experimentats com Piqué i Umtiti, el xicot gallec no semblava la decisió adequada, tant i més en detriment de l’italià. Quan Zaza va eixir per jugar els darrers deu minuts, el peix ja estava tot venut i, en la pràctica, el València havia donat el partit per perdut.

Tot amb tot, al minut 85, Dembélé li va fer un penalty claríssim a Gayà, potser el menys resignat dels de Marcelino, i Parejo va establir el 2-1 final. Val a dir que el de Coslada va llançar fatal el penal, massa centrat i per baix, però, són eixes coses del futbol, Ter Stegen, que havia parat pilotes increïbles –les de Rodrigo, per exemple- va veure com la pilota se li escapava per baix del cos i travessava la línia de gol.

Un marcador ajustat que no va deixar mal sabor de boca als aficionats valencianistes, atés que es va caure amb dignitat, a un estadi sempre difícil. Però, encara i així, també és cert que vam acabar amb el regust amarg d’haver-li jugat de tu a tu al Barça durant bona part del partit sense saber materialitzar les ocasions.

El València està fent una excel·lent temporada, i és més que probable que la temporada pròxima jugue la Champions. Tanmateix, convé no tancar els ulls a la realitat. Marcelino és persona assenyada i sap del que parla. Preguntat ahir en roda de premsa, va dir que el València “no està a l’altura” de Barcelona, Atlètic de Madrid i Reial Madrid. Efectivament, no ha aconseguit vèncer cap dels tres en els sis partits disputats en al Lliga. Així doncs, caldrà que la direcció del Club actue en conseqüència si es vol que la presència en Europa siga la que l’afició espera i desitja.