Patida victòria a Mestalla davant els txuri urdin, però el València sumà tres punts més.

Foto Superdeporte

Al València se li va a fer molt llarga aquesta Lliga. Ara mateix és una còpia defectuosa del conjunt que va arribar a ser fa uns mesos, però tot i això, l'ofici de l'equip, els errors dels rivals (i els arbitrals, no ho neguem) i la sort li han permès enllaçar tres victòries consecutives. No obstant això, cal no enganyar-se: així com en alguns partits el resultat fou excessivament negatiu per al que s'havia vist al camp (front a Reial Madrid a Mestalla i Atlètic de Madrid al Wanda Metropolitano), en els tres últims encontres el València ha vist en el resultat una de les poques coses a salvar. 

Ahir de vesprada es va plantar la Reial Societat a Mestalla i va fer un bon partit, tocant i tocant (sense massa profunditat ni perill, tot s'ha de dir, sobretot en la primera part), però amb dues jugades, un error greu del porter txuri urdin i una parada inversemblant de Neto, va eixir derrotada per l'equip del Túria. 

Durant la primera part, el València sí va ser mereixedor de posar-se per davant al marcador. La Reial dominava la possessió i jugava millor, però no va aconseguir posar nerviosa la defensa local en pràcticament cap moment. Primer un llançament de Coquelin (correcte a la primera part, més erràtic a la segona, com quasi tot l'equip) el rebuig del qual va ser llançat als núvols per Rodrigo, i després una falta perillosa llançada per Parejo van ser els primers avisos. A la tercera ocasió clara, una centrada de Montoya va fregar en un defensa, i la trajectòria desviada de la pilota acabà al cap de Santi Mina, que va batre un Ramírez que es va quedar a mitja eixida. 

La vesprada pintava bé perquè, com hem dit en altres ocasions, el València pareixia dominar el partit, encara que no tinguera el baló. Se li notava una certa comoditat. La Reial va veure, a més, tres targetes grogues en la primera part, cosa que permetia pensar que podrien tenir problemes en la segona. 

Potser per culpa d'eixa comoditat, el València va cometre un error infantil i va deixar que marcara Oyarzábal. La Reial havia eixit una mica més agressiva a la segona part i, els de Marcelino, una mica anestesiats. Murillo intentà treure el baló amb pressa però sense intensitat jugant sobre Coquelin, que no esperava la passada. En dos tocs, els donostiarres recuperaren el baló i deixaren a Oyarzábal sol davant Neto, i aquell no va perdonar: posà el baló a l'escaire. Era el primer xut entre els tres pals del seu equip, que havia causat molt poc de perill fins eixe moment. 

El gol visitant accentuà els problemes del València. Les imprecisions, els nervis, les males decisions... A més, les possessions llargues de la Reial Societat, suportables amb el marcador a favor, es feien més difícils d'aguantar amb un empat. No hi havia idees, Parejo no entrava massa en joc i quan s'arribava a l'àrea rival no hi havia pólvora. Els aficionats locals no teníem massa motius per tenir esperances, perquè el partit estava en mans de l'equip d'Eusebio Sacristán. 

L'entrada de Zaza va donar-li un poc més d'agressivitat al València, especialment en la pressió. Així, després d'una recuperació, una centrada de Rodrigo (qui va fer un partit discret) no va ser blocada pel porter donostiarra, i Santi Mina, una altra vegada, va desnivellar el marcador de forma definitiva. Va entrar també Ferran Torres per un Guedes gris, i el jove de Foios, si bé no va desequilibrar massa, sí va ser molt útil en forçar un parell de córners que van donar als blanc i negres un oxigen i uns segons que van saber a glòria. 

L'equip basc no es va donar per vençut, i Januzaj estigué a prop de marcar un gran gol per l'escaire, però el baló se n'anà per poc. Poc abans del minut vuitanta, Canales llançà molt bé una falta que quasi es clava pel primer pal de Neto, i el rebuig, amb el porter arraconat al seu pal esquerre i més arrere de la línia de gol, encara va ser aturat pel propi brasiler: el defensa rematador, entre que no estava al seu hàbitat natural i que va ser incomodat per Coquelin, no va encertar més que a llançar al porter, qui encara va tindre reflexos per treure instintivament el colze. 

D'eixa manera, el València va endur-se tres punts importants front a un rival que en els últims anys estava collint resultats excel·lents en les seues visites a Mestalla. No va ser un bon partit dels valencianistes, i caldrà que canvien moltes coses per tal d'aconseguir els resultats que necessita per jugar la Champions League l'any que ve. No sempre hi ha un error arbitral, un porter nerviós o un colp de sort que fer servir. F.A.