 |
| Foto Superdeporte |
El València va
patir ahir, la vespra de la nit de Nadal, la seua tercera derrota en quatre
partits. En aquest cas, a diferència del que passà a Getafe, per exemple, el
València va quallar un partit més que respectable. Va ser millor que el seu
rival, el Vila-real (fins i tot quan es va quedar amb un jugador menys), va
generar més ocasions i va fer vibrar la seua afició, que acabà acomiadant
l'equip amb aplaudiments de reconeixement de l'esforç realitzat.
És cert que la
primera part va estar més igualada que la segona, i que el València va cometre
diversos errors. Rodrigo i Zaza no van tindre el seu dia, Guedes estigué
desafortunat (i, potser, una mica individualista) i el relativament bon partit
d'Andreas Pereira no va ser suficient. Montoya sí estigué espès, com massa dies
últimament (de fet, l'únic gol del xoc va vindre per la seua banda), i Lato,
molt incisiu, sobretot a la primera part, no va saber posar centrades
encertades.
El València va
tenir un parell d'ocasions clares a la primera part. En una, Zaza (que ja havia
avisat amb un xut des de fora de l'àrea) no va saber aprofitar una gran
assistència de Pereira, i en una altra, l'àrbitre anul·là correctament un gol
al València. La resta de l'atac valencianista va consistir, pràcticament, en
internades per les bandes mitjançant combinacions de laterals i extrems, que
acabaven amb rebuigs de la defensa grogueta o amb còrners (el València en
llançà un fum) que tampoc generaven un risc extraordinari. El Vila-real, per la
seua banda, va fer un partit agressiu i seriós, sense concessions però també
sense vistositat: la seua primera i gairebé única aproximació perillosa en la
primera part va ser el gol.
A la segona part,
una mica més del mateix. Zaza va tindre el gol a les seues botes només
començar, però Asenjo aturà de forma espectacular. L'italià va ser protagonista
de la segona meitat quan, en un minut, va veure dues targetes grogues, una per
protestar per un penal inexistent (una més), i una altra per un colp brutal a
Bakambú quan intentava xutar a gol. Preocupant este aspecte del jugador, que ja
duu unes quantes amonestacions per protestes, i ahir va deixar l'equip amb un
home menys. Entre ambdues targetes, això sí, tingué lloc l'ocasió més clara del
València: un remat de Gabriel Paulista al travesser.
L'àrbitre va ser
el centre de les crítiques de l'afició, i sembla que justificadament: la
posició de Bacca en el gol era dubtosa i, a més, Trigueros va cometre un clar
penal per mà que no es va xiular. El col·legiat va cometre errors en ambdós
sentits, però els que va patir el València van ser determinants.
Contra el que
cabia tèmer, el conjunt de Marcelino va mantindre cert domini sobre els
castellonencs, i encara que el gol no arribà, la part final del partit va ser
intensa, amb anades i tornades, i la parròquia local no va perdre l'esperança.
Va entrar Santi Mina per Lato, i l'expulsió de Trigueros (per una segona groga
discutible) va igualar les forces, però els blanc i negres ja quasi no tenien
energies, desgastats per tants minuts amb un home menys. Al minut 93, Neto pujà
a rematar un còrner, però quan el baló li va caure al davant es va fer evident
que no és un jugador de camp, i el partit acabà a la jugada següent.
El mes de
desembre es confirma com el pitjor mes dels de Mestalla des de l'arribada de
Marcelino. Les derrotes dels competidors directes fan que la derrota no origine
canvis en la classificació, però el València ja no es troba en aquella dinàmica
(difícil de mantindre, evidentment) de l'inici de temporada. Tanmateix, si el
paper de l'equip és seriós i digne, com contra el Vila-real, les derrotes seran
poques i, a més, deixaran, com ahir, un cert orgull en l'afició pel treball de
l'equip. F.A.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada