El València va haver de patir, i molt, per vencer un excel.lent Celta.

Foto Superdeporte

Mestalla va viure amb el cor en un puny el partit que van jugar els de casa amb els gallecs del Celta de Vigo. Tot i que Unzué va declarar en acabar l’encontre que l’actuació de l’àrbitre no explicava la derrota dels seus, alguns jugadors estaven tan calents d’orella en finalitzar els 93 minuts de joc que li van dir poquet i bo al del xiulet. Tant Iago Aspas com Hugo Mallo es van quedar descansats de dir-li el nom del porc a Munuera Montero, i no es descarta que Competició prenga alguna mesura per les declaracions que van fer. No tenien raó, ja que si el penal sobre Nacho Gil va ser un error infantil del defensa, també és cert que l’àrbitre haguera hagut d’expulsar algun jugador celtinya per reiteració de faltes, alguna dura.

Aspas estava molt irritat perquè va fer un partit d’excel.lència, magnífic. Va ser un malson per a la defensa blanc i negra, particularment per als dos centrals, Vezo i Paulista. El gallec i el morenet Pionet, que sempre ofereixen espectacle quan xafen Mestalla, van estar ahir de matrícula d’honor. Pione no va perdre cap pilota, els de casa no van ser capaços de treure-li-la ni una vegada, i Aspas va provocar l’espant en la grada cada vegada que avançava a una velocitat de vertigen contra la porta defensada per Neto.

Van sumar-se tres punts que permeten mantindré el segon lloc del campionat, però no va ser fàcil. Ans al contrari. El València va jugar a ràfegues, impulsat pels dos motos principals de l’equip, que van ser ahir Kondogbia i Zaza. Aquests dos, més Gayà, en la seua línia, i Neto, que va salvar un gol cantat de manera miraculosa, són els artífex de la treballada victòria d’ahir.

Els de Marcelino troben a faltar, i la grada potser encara més, a Garay i a Murillo en la rereguarda, i molt especialment a Guedes en l’avantguarda, en l’atac. El potencial de desequilibri del portuguès és molt, però molt superior al de Pereira, que no va aportar ahir quasi res.

El centre del camp no va estar anit particularment inspirat. Ni Parejo, ni Soler, com Pereira, van ser els que l’equip necessita. Encara com que està Kondogbia, un colós que va mantindré viu al València quan les embranzides dels gallecs eren més inspirades. Davant, Zaza va causar, una vegada més, l’admiració dels aficionats per com lluita cada fase del joc. A més, va marcar un gol amb una suau pentinada d’una pilota servida des del córner per Dani Parejo. Rodrigo no va tindre anit una bona actuació, perdut la major part del temps entre els defenses gallecs, intentant solucions impossibles per desbordar-los.

Al final, la parròquia es va anar contenta a casa. Tres punts són tres punts, i tot i que no es van obtindre d’una forma brillant i dominadora, també és cert que els de Marcelino li van plantar cara a un equip que feia uns dies havia empatat davant el totpoderós Barça, al Camp Nou.

S’ha de saber patir per a guanyar, que això també és necessari. Ahir vam tindre una prova de com l’equip va sobreposar-se a un vendaval gallec que a punt va estar de donar un disgust als seus aficionats. Alguna cosa haurà de fer Marcelino a Paterna, això també, perquè no passen coses com les del gol del Celta quan encara no s’havia fet el minut de joc de la reanudació, després el descans. No es pot eixir al cam així, com si els altres no tingueren les pitjors intencions només posar la pilota en joc. Un despiste monumental de la defensa va fer que Iago Aspas empatara l’encontre, i que els aficionats se’ls fera agre l’entrepà que estaven menjant-se. Tot amb tot, el penal a Nacho Gil, ja al tram final, va posar les coses al lloc; és a dir, al València per davant en el marcador.

Ara, a pensar en l’Eibar, un camp sempre complicat en el que caldrà demostrar ofici.