Tres punts i poca cosa més davant el Leganés

Foto Superdeporte

El que passa quan tens un President de la Lliga de Futbol Professional com Javier Tebas, que més aviat pareix un malvat de còmic (igual defensa a un nazi que demana un Le Pen a Espanya que justifica qualsevol cosa), és que cada vegada que hi ha alguna cosa de la Lliga que no li convé al teu equip (ja siga la designació d'àrbitres, la fixació de jornades i horaris o l'oratge el dia del partit) ràpidament li culpes a ell del mal que afecta al teu equip, encara que no estigues segur que ell siga el responsable. 

Ara bé, sí que caldria esbrinar qui és qui ha fixat els horaris del València enguany, perquè pareix que ho haja fet a mala llet. A banda de la concentració de partits de lliga en els últims dies (encara com que l'equip està fora de la resta de competicions!), pareix que si el partit es juga en època de bon temps, calga jugar entre les 12 i les 18, per poder gaudir d'una insolació; i si és en hivern, de nit tancada, per a notar el fred durant hora i mitja. No passa sempre, òbviament, però quan passa, és culpa de Javier Tebas, segur. 

Anit passà. Dimarts de febrer, 21:30. No feia una temperatura excessivament baixa, però el vent feia que estar assegut a Mestalla fora una cosa prou desagradable. Ja sé, dos paràgrafs i mig i encara no s'ha dit res del partit... La veritat, si no fora perquè el València va aconseguir la victòria, quasi millor parlar de l'oratge. 

Arribà el Leganes, tercer equip madrileny de quatre partits consecutius (el següent és l'Atlètic), amb l'advertència de crisi en cas de derrota. Els blanc i negres salvaren la papereta, i no es pot dir que no s'esforçaren, però l'encontre va ser més aviat avorrit. 

El paper del Leganés es pot resumir ben ràpid: pressió a l'eixida del baló del València, replegament efectiu en defensa i quasi nul·la aportació ofensiva. Ah, si, i faltes. Moltes faltes. Vint-i-sis, segons l'estadística de premsa, dos milions segons la nostra impressió a peu de camp. 

El partit del València? No del tot criticable, però insuficient. Bona defensa, bons Enzo Pérez i Parejo (Soler no estigué mal, anà de menys a més, però més intermitent del que deuria), Zaza i Bakkali voluntariosos però poc efectius i Munir prou desencertat. Les passades entre la defensa i el porter ocuparen, aproximadament, el 40% del temps de joc, tant que irritaren al respectable en diverses ocasions. Ara bé, donat que les alternatives eren, segons vam veure, o bé balons en llarg a un Zaza que no va agafar-ne pràcticament cap, o bé pèrdues per imprecisions, les passades porter-defensa-porter eren una bona manera de jugar. 

El gol va arribar després d'un còrner i una sèrie de rebuigs. El baló li quedà a Mangala, que va empentar en dos temps per fer pujar la casella del marcador del València. Bakkali, abans, i Soler, després, van poder marcar en sengles enfrontaments amb el porter, però el primer llançà fora i el segon colpejà a Herrerín. 

L'únic que va fer animar-se (encara que fora negativament) a la parròquia local va ser l'arbitratge (Tebas, maleït sigues!): va perdonar una expulsió en la primera part, va permetre faltes i més faltes del Leganés a base de no treure targetes, i les que va fer el València les va castigar amb molta més duresa. Donat que hem vist de tot, encara que el València guanyava i el Leganés era més inofensiu que un nadó en una banyera, el nerviosisme per no amarrar el resultat feia que criticàrem l'àrbitre (no sense motiu) en comptes de les imprecisions i la falta d'idees del nostre equip. 

En fi, quan la cosa va ser ja insostenible el senyor de negre va haver d'expulsar a un tal Alberto que hom diria que havia fet ja faltes de tots els colors, després d'una entrada inexplicable a Garay. El partit continuà més o menys igual (d'avorrit), però encara arribà eixa sensació tan típica de: "si esta colla de desgraciats aconsegueix empatar amb un jugador menys, creme el passe del València!". Per sort, el partit acabà com es desenvolupà: sense pena ni glòria. 

Poca història, la del partit de dimarts. A partir d'ara, a pensar en el de diumenge contra l'Atlètic del Cholo, que eixe sí que és un equip que no és inofensiu, precisament. El València va fer ahir els deures i, siguent realistes, qualsevol cosa que aconseguisca dur del Calderón que no siga una derrota dolorosa serà per estar satisfet. Ara bé, si no pot ser, sempre podrem buscar com responsabilitzar a Javier Tebas del ridícul. F.A.