 |
| Foto Levante-EMV |
Que no, que no n’hi
ha manera. Ni de passar una bona estona veient jugar al València, ni d’acostar-se
a la zona noble de la classificació de la Lliga. El València que ahir va jugar
a Riazor va fer, una vegada més, de Servei
d’Atenció Mèdica d’Urgència [SAMUR]: allà on n’hi ha un equip amb problemes,
amb una mala ratxa de resultats, amb l’afició encabronada, amb sequera de gols
i amb el tècnic en la corda fluixa, allí arriba al València i aplica una
atenció que reviscola al seu contrincant.
Ahir li va tocar
al Depor, un equip que està més que lluny d’aquell Súperdepor de fa un parell
de dècades, una esquadra que està més mancada de gol encara que el València, que està en llocs de
descens, amb l’afició d’ungles amb l’equip, i amb Gaizka Garitano, l’entrenador,
amb un peu en la porta del club. Doncs bé, el València va eixir al camp jugant
a ràfegues durant la primera part, i deixant-li fer als gallecs que semblaven
estar jugant-se la vida. Els valencians, generosos, van reviscolar el Depor.
L’absència de
Gayà i la baixa de llarga durada de Siqueira la va resoldre Prandelli posant
Abdennour en el lateral esquerre. Un error que va tardar més de 50 minuts en
corregir. La seua banda va ser una autopista per a Bruno Gama, que li va treure
els colors unes quantes vegades. D’aquella zona vingué el gol del Depor, una
pilota centrada a la frontal de l’àrea menuda i el turc Colak marcà de cap i
amb força completament lliure de marca. Estàvem en els segons finals del
descompte de la primera part, i una vegada més l’amargor de boca va perjudicar
el sopar dels aficionats cara al televisor.
La segona part
va ser distinta a la primera en que els de Mestalla van posar més carn a la
graella, conscients que sols una miraculosa parada d’Alves havia evitat que l’avantatge
del Depor fora més clar. Poc després, Rodrigo, que ja havia fallat en un parell
d’ocasions, va aconseguir introduir per la mínima el baló en la porteria
gallega, i empatar l’encontre.
Quan Prandelli
va decidir que ja n’hi havia prou d’experiments en el lateral esquerre, va
passar Montoya a aquell lloc, va endarrerir Cancelo i va situar a Munir per la
dreta de l’atac. L’ex del Barça va entrar en joc amb intensitat, però sense
sort. Enzo Pérez –massa calent de sang
per a ser un bon capità- va deixar el
lloc a Medrán, i poc després, Fede Cartabia va substituir Rodrigo, passant
Munir a la punta de l’atac. Error. El xicot va desaparèixer, i a Fede no li va
eixir res, nerviós i amb ganes d’agradar com estava. Els canvis del tècnic
italià van desactivar un València que semblava fins eixe moment més capacitat
per a endur-se els tres punts.
Conclusions. Tot
i que és evident que la situació dels de Mestalla ha millorat sota la batuta de
Prandelli, encara queda molta faena per fer. S’ha guanyat en defensa, i molt,
amb Garay i Mangala pel centre i en les pilotes aèries, però sembla un
impossible mantindré la porteria a zero. Enzo i Suárez aporten molt en defensa,
i Parejo està dirigint millor el joc i, sobretot, lliga molt bé amb Cancelo.
Però, ai, a l’equip continua faltant-li gol. Rodrigo va fallar ahir no menys de
quatre ocasions en les que un davanter amb classe no falla. Munir no és el
punta que el València necessita, i així, amb aquests vímets, va a ser difícil
eixir de la part baixa de la classificació.
La pròxima
jornada, també a Galicia, el València ha de visitar el Celta, un equip que està
jugant molt bé al futbol. Una vegada més, els aficionats xotos esperaran davant
el televisor per veure si el seu equip arranca d’una bona vegada; per veure si
són capaços de mantindré la porteria estalvia i és capaç de començar a sumar de
tres en tres. De moment eixe és l’objectiu de la majoria dels aficionats blanc-i-negres.
Si a més d’això pogueren passar noranta minuts gaudint del bon joc del seu equip,
ja seria més que somniar en colors.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada