Voro, tan efectiu com el senyor Llop.

En la pel.lícula Pulp Fiction, Jules i Vincent són dos pistolers que pateixen allò que podríem dir un “accident de treball”: Vincent dispara per error sobre un lladre de tres i no res al que portaven en el cotxe. Calia desfer-se doncs del cadàver i del vehicle i en la seua ajuda acudirà mister Winston Wolfe, el personatge que en el film interpreta magistralment Harvey Keitel. Ell es presenta com a mister Wolfe –senyor Llop-, i assegura els pistolers que si fan exactament allò que ell els ordene, tot eixirà bé i la cosa haurà quedat en un incident desagradable. Així és, no sense tensions. En una seqüència posterior, el cotxe i el cadàver desapareixeran en un desballestament de vehicles i tots –tret del mort, clar- queden ben satisfets. El senyor Llop ha tornat a demostrar la seua extraordinària perícia.

Alguna cosa semblant quant al bon rendiment professional, quant a la seua capacitat per a resoldre situacions complicades, podem dir de Salvador Gonzàlez, Voro. De sobra està dir que la comparació entre un delinqüent de ficció com Wolfe i el de l’Alcudia és impossible, absurda, tret de servir-nos com a llicència literària per a mostrar la nostra admiració per la seriositat i la tranquil.litat que aporta un home sensat en els moments difícils. El qui va ser un excel.lent defensa central del València durant els anys vuitanta i noranta és un home de club, un home assenyat, treballador i fidel, que ha demostrat en totes les ocasions que ha fet falta que és una persona a la qual se li pot encomanar el timó en plena galerna.

Després el cessament de Pako Ayestarán, Voro ha rebut l’encàrrec de dirigir l’equip mentre es contracta un nou entrenador, i ho ha fet amb dues victòries en dos partits, tot sumant els primers sis punts en la classificació, després que els de Mestalla hagueren punxat en els quatre partits anteriors, tot encadenant  set derrotes consecutives en comptar els tres partits finals de la temporada anterior. Així doncs: un enorme i indiscutible mèrit el de Voro. Indiscutible.

Tant que ja s’han aixecat veus demanant que ell siga el nou entrenador del València, davant la qual cosa l’home ha declarat que està a la disposició del Club. També és de veres, i això encara l’honora més, que ell ha posat el focus de les victòries en els jugadors i ha fugit d’arrogar-se els mèrits dels resultats, fins a confessar que n’ha fet més rodes de premsa que entrenaments ha dirigit amb la primera plantilla des que va rebre l’encàrrec.

Comptat i debatut, reconèixer i aplaudir el paper de Voro no ens fa caure en l’error de desitjar que es faça càrrec de la plaça de primer entrenador. En eixe lloc cal un home amb molta experiència i amb el suficient prestigi per a reconduir una àrea esportiva que va de banda a banda des de fa massa temps. Cal un home d’un perfil que no és el de Voro, i eixe és al qui convé exigir-li futbol i resultats. Ja no n’hi ha marge per a més experiments, per a més apostes absurdes. Si no és un entrenador de primer nivell, tornarem a ensopegar amb la mateixa pedra, i de nou farà falta que vinga Voro a treure les castanyes del foc. Més val que el Club conserve un senyor Llop al que poder telefonar per a que vinga a arreglar el desastre.

El partit d’ahir a Leganés va ser paregut als anteriors, tret de la victòria i d’alguns canvis que convé consolidar i millorar a futur. D’entrada, l’equip, sumats els tres punts davant l’Alavés en la jornada de dijous passat, va eixir amb una petita dosi de confiança que no havíem vist en els partits anteriors. L’alineació era raonable, previsible i adequada per a l’objectiu que es perseguia: sumar, sumar i sumar punts; a ser possible els tres de la victòria.

Trobarem problemes ja coneguts: és molt fàcil fer-li ocasió de gol al València; les pilotes aèries són un punt dèbil de la defensa; Alves s’ho pensa tres o quatre vegades abans d’eixir de baix dels pals [i quan ix, com ahir en tres ocasions, fa feredat o, inclús, un penalty incomprensible]; és fàcil trobar l’esquena als centrals; n’hi ha molta dificultat per a treure la pilota jugada des de porteria, i això fa que es jugue molt en camp propi, cosa que augmenta les possibilitats de que l’error en un passe signifique perill. El mig del camp depèn de la inspiració i les ganes de Parejo, amb tot el que això implica, i els homes de davant tenen problemes per a connectar amb els migcampistes. Les pilotes llargues d’Alves són, en un percentatge elevadíssim, controlades per la defensa contrària; fins i tot poden convertir-se en un atac fulgurant: Alves trau en llarg –ho vam veure ahir- la pilota és rebutjada de cap i amb força per un defensa del Leganés i la bola li cau a un davanter castellà a la frontal de l’àrea dels blanc i negres. Caldria dedicar-li temps al llançament dels córners: Parejo té un percentatge baixíssim d’èxit en ells.

Ahir, tanmateix, també vam trobar coses bones. La principal l’aparició de Nani, la seua ambició, el seu bon joc i la seua combativitat. A més, ell va fer jugar millor tant a Rodrigo com a Cancelo, que l’acompanyaven en atac. Gayà va pujar poc en la primera part, i Montoya va perdre la marca en el gol del Leganés. Encara com que Alves va parar el penalty de manera magistral; una pena que l’home siga tan insegur en les eixides i en les pilotes penjades sobre l’àrea menuda. Quan va eixir de punys, més que colpejar la pilota l’empentava, i el gol del Leganés vingué d’un rebuig d’ell que colpeja Mangala al rostre [i el va fer eixir a la banda], una pilota que hauria d’haver agafat amb les mans sense problemes. Munir també va aportar coses, principalment perill i faltes dels contraris que permetien tranquil·litzar el joc dels de Voro.

En conclusió, que el senyor Llop ha aportat calma, seriositat i compromís. Només amb això ja han millorat les prestacions i els números dels valencianistes. Ara, a esperar el nom del qui ha de fer-se amb el càrrec d’entrenador, tot exigint que esta vegada l’encerten de debò. A veure si quan diumenge vinent aparega per Mestalla l’Atleti de Madrid li podem baixar els fums a l’amic Simeone, la qual cosa seria una gran alegria per a la parròquia valencianista, tan maltractada ella des de fa massa mesos.