El València va estar a punt de decidir la Lliga

Foto Levante-EMV

El València va perdre ahir al Santiago Bernabéu però va donar als aficionats una injecció de dignitat com poques s'han vist enguany. No va guanyar cap punt per intervencions prodigioses i successives de Kiko Casilla, per haver regalat, pràcticament, la primera part, i per errors arbitrals de difícil explicació.

Segurament va ser un error posar com a titulars a Barragán i Cancelo en banda dreta, una parella que no ha donat massa bons resultats en tota la temporada, i cal dir que Enzo Pérez, exemplar en molts partits del curs, no va estar massa encertat. Els d’Ayestarán van tocar bé el baló, però semblava, durant la primera part, que no tenien massa ganes de guanyar el partit. No acabaven les jugades, la pressió era molt poc intensa i, tot i que el Reial Madrid tampoc estaba fent un partit espectacular, qui comptava amb més possibilitats de marcar (per jugar com a local, per tenir una millor plantilla, per dur un escut determinat) era el Reial Madrid. 

Després de la primera gran ocasió de Cristiano Ronaldo, molt ben aturada per Diego Alves, va ser el mateix lus qui va obrir el marcador des de fora de l’àrea, amb un tir creuat que ni Abdennour ni Alves van poder evitar que el baló besara la xarxa. Després del primer gol, i vista la intensitat del joc del València (i tinguent en compte el que es jugada cada equip), semblava que la golejada era qüestió de temps. 

Cancelo, que va tenir un dia horrible, va fallar una ocasió claríssima amb una pífia que deuria ocupar un lloc destacat en la recopil·lació anual d’errades de Youtube, i en la jugada següent, va cometre un error menys ridícul però igualment decisiu: intentant recuperar un baló, va passar-li’l a Benzema, que en un altre cas hauria estat en fora de joc, que va marcar des de l’àrea xicoteta. El problema és que tot venia d’una jugada prèvia en què el francés sí estava en fora de joc clar. El pitjor de tot va ser escoltar els comentaristes de Canal+ resistir-se a reconèixer la claredat de l’error arbitral. 

En qualsevol cas, el paper de Cancelo va ser suficientment negatiu com per motivar la seua substitució al descans per Santi Mina. També es retirà Abdennour, lesionat, per André Gomes. Enzo Pérez va passar a la defensa, i la seua aportació millorà. El València entrà en la segona part confús, i el Reial Madrid va tenir unes quantes ocasions que avortà Diego Alves amb parades molt destacables. 

Semblava que el partit estava acabat, pero André Gomes, que donà verticalitat al joc del València, va fer una jugada per banda esquerra que acabà amb un baló enrere a Rodrigo quan Kiko Casilla estaba descol·locat, i el davanter colpejà amb força per posar el primer gol visitant. El Reial Madrid va veure per primera vegada com la Lliga podia perillar, però Cristiano Ronaldo tornà a colpejar. Els aficionats del València vam poder veure un davanter que guanyava per velocitat a la defensa contrària, cosa que no veiem en les nostres files des de fa anys. “Tercer gol, partit decidit”, pensàvem. 

El futbol, no obstant això, ens va sorprendre a tots una vegada més. Potser va ser la relaxació dels de Zidane, o el seu cansament després del partit de Champions, o tal vegada el fet que el València va pensar que no tenia res a perdre. Però el cas és que el València va començar a pegar un repàs al rival dels que contarem als nostres descendents quan siguem majors. Costa recordar totes i cada una de les ocasions del València. Parejo, que ja havia estavellat una falta al travesser abans del gol de Rodrigo, i que va fer un gran partit, tornà a xutar al pal; Rodrigo i Alcàcer remataren a boca de canó, i Casilla aturà miraculosament; André Gomes llançà alt una pilota franca després que Santi Mina li fera un regat espectacular a Danilo. 

Va ser el mateix André Gomes, però, qui va aconseguir batre Casilla amb un llançament duríssim i molt ben col·locat després d’un còrner tret en curt. Quedaven deu minuts més el descompte, i els espectadors salivàvem només amb el fet que el València puguera decidir la Lliga. Esperàvem ansiosament el pànic de la parròquia madridista, però l’àrbitre tornà a intervindre. Una falta inexistent sobre Rodrigo va donar lloc a la protesta i, sembla, insult del davanter hispà-brasiler, i el col·legiat el va expulsar immediatament. 

Ayestarán va tindre el gest valent de llevar un defensor per donar entrada a Piatti, però en els cinc minuts que quedaven no es va produir cap ocasió tan clara com les que havia tingut abans del segon gol. Potser el desesperançador Negredo hauria donat més por que el xicotet jugador argentí, però segurament Ayestarán pretenia mantenir el joc per les bandes. En tot cas, els seguidors madridistes van patir de valent, i nosaltres vam poder gaudir de l’entrada d’Arbeloa per Cristiano Ronaldo. Amb la temporada del València, acabar el partit amb un jugador menys i, tot i això, atemorint el Reial Madrid, resulta ben gratificant. 

Hauria estat orgàsmic haver marcat un tercer gol, haver deixat el Reial Madrid sense Lliga, i haver donat lloc a titulars com “Dos equips valencians deixen sense lliga als dos candidats de la capital”. Haver pogut imaginar-ho, haver estat prop d’aconseguir-ho, és el que ens queda. I això ja és molt més del que cabia esperar en aquest final de temporada 2015-2016.