Un partit de gladiadors a San Mamés.

En una nit de pluja ininterrompuda, amb un terreny de joc que estava en moltes zones més que impracticable per al futbol, els dos equips van jugar un partit dels d’abans. Es va lluitar cada pilota, com si en cadascuna d’elles estiguera discutint-se el resultat de l’eliminatòria. Va ser un partit plàstic i espectacular per als espectadors de televisió. Els jugadors van deixar-se la pell durant els 93 minuts i, contràriament al que ha passat en moltes altres ocasions durant la temporada, no se’ls hi pot retreure absolutament res als jugadors de Neville. No se’ls hi por retreure res quant a intensitat, lliurament a la causa, esforç i ganes de guanyar. Una altra cosa són els mèrits futbolístics que van mostrar sobre el camp.

Els bascos van ser justos vencedors, tot i que per la mínima, perquè van tindre més qualitat, perquè van ser més verticals, i perquè van evidenciar més confiança en les seues possibilitats. Els valencians, malauradament, van patir una altra vegada, una més, els mateixos defectes de sempre; van pagar cara de nou la feblesa defensiva davant els balons a pilota parada. En una de les primeres, lleugerament escorada cap a la banda dreta, lluny de la línia de l’àrea de Ryan, Beñat Etxevarria va posar una pilota magnífica que Raúl García va rematar de cap superant al porter australià què, tot i llançar-se cap arrere amb força, res va poder fer per impedir que el baló entrara dins la xarxa. Un error defensiu una vegada més; una altra vegada. Entre Mustafi i Javi Fuego, el segona punta basc se’ls hi va anar i va rematar amb molta classe.

Ja ho hem escrit en infinitat d’ocasions, i no som originals. Tots els que saben una miqueta de futbol ho diuen: el València no farà res important mentre eixa defensa no millore en seguretat, en contundència i en eficàcia. No és que no li posaren ganes, que no se’ls hi pot criticar per això anit a San Mamés; és que no van estar ni segurs, ni contundents, ni eficaços. Anit va ser Ryan qui va aconseguir que el València tornara de Bilbo amb esperances de revertir el resultat a Mestalla.

Tot amb tot, la defensa va ser, després del porter, allò milloret de l’equip. El centre del camp, amb Fuego, Parejo i Danilo, va ser superat pels de Valverde. S’ha de dir que el mig del camp era un fangar, que la pilota no rodava, però els lleons van imposar la seua llei. Davant, els atacants, res més que un parell d’ocasions en tot el partit; dues accions ben resoltes pel porter de l’Atlhètic. Ni Piatti, ni Rodrigo, ni Negredo van aconseguir espantar la defensa basca. Durant la segona part, Iago Herrerin va ser, quasi, un espectador més.

Els de Bilbo van posar setge a la porteria de Ryan, i el senyor Adúriz ―que és tot un senyor de 35 tacos― va donar per a salar tot el partit. Un perill constant, un maldecap, un martell pneumàtic que va percutir contra la defensa i contra el porter durant els 93 minuts. Baixa quasi tot el que li arriba, i a més ho controla. Obri el joc buscant segones jugades o remata, per baix o per dalt, amb les cames o amb el cap. Si anit no va marcar, ja ho hem dit, va ser perquè Ryan va fer un gran partit.

El xoc va ser un duel de guerrers, sense descans, amb pilotades llargues una darrere de l’altra, mentre l’aigua i el fang cobria els homes de cap a peus.

Neville va ser valent, i va apostar per intentar marcar jugant-se-la en donar entrada a Gomes, Alcàcer i Feghouli. Mantenint a Negredo en el camp; però, pràcticament cap d’ells va tindre opció de res positiu.

Dijous vinent a Mestalla el València tindrà ocasió de fer-se amb l’eliminatòria, però haurà de millorar ―com a mínim― dues coses: elevar l’eficàcia defensiva i crear més ocasions de gol. Serà imprescindible, a més a més, mantindré la porteria a zero, o marcar dos gols més que els de Valverde. Com els aficionats que segueixen els blanc i negres saben massa bé, unes condicions que ―tal i com va la temporada― resulten quasi utòpiques.

Haver perdut a Chérisev per lesió [i a Bakkali pel que queda de temporada] resta potencial ofensiu als de Mestalla, però l’actitud mostrada anit a San Mamés ajudarà a millorar els resultats si els jugadors la mantenen. Diumenge, abans de la paella familiar, al Ciutat de València, hauran de demostrar-lo davant un Llevant UD que està jugant-se el ser o no ser equip de primera divisió. Veurem què passa, que no està la classificació com per anar regalant punts a ningú.