Europa haurà d’esperar. Ara queda la Lliga i caldrà lluitar-la de valent.

Foto Levante-EMV

És impossible saber quant tardarà el València en tornar a jugar competicions europees. Comptat i debatut, no serà la temporada pròxima. El darrer tren que permetia somniar amb estar l’any vinent a Europa va marxar i els de Mestalla es van quedar a l’andana. L’Athletic de Bilbao del Txingurri Valverde va eliminar els de Neville de la segona competició continental. 

Contràriament al que ha estat la norma de la temporada, el València va disputar un partit amb ganes, amb intensitat, amb el desig de fer valdre la samarreta i la història que representa. Una alineació físicament poderosa la de Neville, amb dos homes per davant: Negredo i Mina incorporant-se des de l’esquerra i acompanyats per la dreta per Rodrigo. A més del centre del camp amb Fuego, André i Danilo, van ser molt efectius els dos laterals: Gayà per l’esquerra [com feia temps que no se’l veia a Mestalla, pujant constantment i signant dues assistències de gol], i l’improvisat Rubén Vezo per la dreta [lesionat Cancelo i millorant molt les prestacions de Barragán]. Ferms els dos centrals: Mustafi i Santos, encara que de vegades costa més del compte treure la pilota de la zona de perill per a la porteria, ahir molt ben coberta per Ryan [que va treure una mà miraculosa a un remat potentíssim de Laporte]. 

Va ser un partit de molt de mèrit per part dels blanc i negres. El Bilbao és un equip que sap al que juga, com va demostrar fa poc emportant-se els tres punts de Mestalla en el partit de Lliga després de fer-li tres gols en sis minuts als de casa. Contràriament als dos partits anteriors [el citat de la Lliga i el d’anada a Sant Mamés], anit els de Neville van saber jugar-li als lleons bascos. Van aconseguir igualar l’eliminatòria primer [gol de Santi Mina, oportuníssim, després que Herrerín rebutjara un tir de Negredo] i decantar-la provisionalment en el seu favor després del segon gol: un excel·lent remat de Santos, amb una potència per dalt que hauria de donar més fruïts. 

Malauradament Aduriz és Aduriz. Una pilota controlada per De Marcos amb el braç va arribar a Raúl García qui li la va posar a l’ex valencianista: no va perdonar [ni va celebrar, cosa d’agrair que al xicot se l’estima a Mestalla]. Les protestes de Neville per la mà no assenyalada van fer que l’àrbitre l’expulsara.

Va ser una pena el partit d’anit. El València ha patit tota classe de problemes durant la temporada, però a més n’hi ha una mena de bloqueig mental que encadena els seus jugadors. Hauria estat molt bé aconseguir passar una eliminatòria com la que va cloure ahir; la nit tenia olor a pólvora fallera i va fer la impressió que era propicia per a l’èpica. No va poder ser. Europa haurà d’esperar. 

Ara queda la Lliga. Nou partits que exigiran la tensió i el coratge d’ahir. No són pocs els aficionats que encara li veuen les orelles al llop del descens. Queden cinc partits a Mestalla: Celta, Sevilla, Eibar, Vil-reial i Reial Societat; i cal visitar a Las Palmas, Barça, Getafe i Reial Madrid. No és, precisament, allò que diríem un calendari còmode. Tots els equips, tret de Las Palmas i Getafe, estan per davant del València en la classificació. Amb 34 punts, els de Mestalla estan a set punts del Rayo, el Granada i el Getafe [amb 27], que marquen la ratlla del descens. Per darrere, sols estan l’Sporting i el Llevant [amb 24]. 

Més valdrà que no s’escape cap punt més de Mestalla, tot i que Sevilla i Vila-reial estaran jugant-se molt. Las Palmas i Getafe semblen partits que el València hauria de resoldre a favor. Veurem què passa. N’hi ha 27 punts en joc, i caldrà sumar-ne bastants per a no haver de patir el que cap aficionat desitja. Són nou finals per a un equip que havia tornat a Europa per la porta gran, i que anit va acomiadar-se sense saber quan podrà retornar. Temps hi haurà de valorar moltes, massa coses. 

La bona qüestió, tanmateix, ara per ara és que cal acabar la Lliga de la millor manera possible. Al Celta els de Mestalla li van fer un 1-5 a Balaídos. Encara com si diumenge, amb la ressaca fallera i tot, l’afició valencianista poguera celebrar un resultat semblant.