Gary Go Home. Please.

Foto Levante-EMV

Abans del partit les converses a les grades de Mestalla eren paregudes: Cal guanyar, sí o sí; No podem perdre més punts; Mira que prop està la bandera de la cua [assenyalant les banderes del Gol Nord]; N’hi ha que vèncer encara que siga de penalty injust; Hauran d’eixir com front al Bilbao. Dalt o baix, així parlava l’afició.

A més de les converses, a la grada es respirava nerviosisme. Ningú confia a hores d’ara en l’equip. Tothom sap que la plantilla està tremolosa i mancada de seguretat, fins al punt que no n’hi ha cap líder reconeixible sobre la gespa. Ningú al que encomanar-se i, per suposat, es respira també una desconfiança absoluta de l’entrenador.

El partit front al Celta s’imaginava complicat. Orellana i Nolito són dos xicots que sempre que passen per Mestalla donen per a salar. Els dos han estat en l’agenda del Club, i darrerament el nom del xilé ha sonat amb força. Ell mou l’equip amb solvència, reparteix pilotes a esquerra i dreta i és una amenaça constant. Tot i que la natura no l’ha dotat d’un cos destacable, no para en torreta durant els 90 minuts. Nolito espera junt a la ratlla lateral esquerra, i entra com un ganivet cap a l’àrea contrària. Anit ho va fer en diverses ocasions, i Vezo no va poder parar-lo.

Del partit es pot dir poca cosa que siga novetat. Tal vegada que el joc va millorar respecte de partits anteriors, fins al punt que el València va superar el Celta en el tram final de la primera part i en tota la segona fins el gol. Una vegada marcà el Celta, els de Neville s’ensorraren sense dir ni pruna. Ensorrats. Desfets. Desapareguts.

Abans, Neville havia canviat Siqueira per Gayà, lesionat el brasiler. Mala sort: poc després, també es va lesionar el de Pedreguer. Els altres dos canvis van ser rebuts amb cridòria per l’afició: Rodrigo per Feghouli i, sobre tot, Alcàcer per Negredo. Música de vent del respectable pel canvi del davanter de Torrent, que junt amb Moreno era dels que més perill aportaven. Doncs bé: si volíem caldo, dues tasses. Va ser entrar Negredo i a la jugada següent va marcar el Celta el primer gol. Tot se’ls va fer negre als valencians, mentre que els gallecs van entendre que era el seu moment. Van fer-ne un altre gol, i pogueren ser uns quants més. De fet, ja en el minut 90, Orellana va estavellar una pilota al pal per que tenia tota la porteria per a ell i va ser tan displicent que va marrar el tir.

El València està ja a sis punts del descens. Ara n’hi ha un paró perquè juga la selecció. És el moment de rellevar Gary Neville. Voro ho farà infinitament millor. O Ayestarán. O Espanyeta. N’hi haurà prou amb algú que sàpiga de futbol i al que els jugadors respecten professionalment.

Ja no és possible confiar més en Neville. Avui per avui, el València pot perdre sense remei contra qualsevol equip de primera divisió.  Ja ho hem comprovat, però ara és una evidència indiscutible. La situació és cada dia pitjor. Caldrà guanyar a Las Palmas [un rival directe, que està un punt per sota del València] i, després, plantar-li cara al Sevilla. Els resultats de la jornada han estat quasi tots dolents per al València. Ahir, fins i tot un punt era un consol per a molts. Perdre’l va ser encara pitjor que l’empat.

Neville no està capacitat. Anit tot van ser mocadors i xiulits a la grada. A més, el Gary ves-te’n ja  va sentir-se amb força. A què espera la presidenta? Què diu Suso García Pitarch? Què en pensa Pako Ayestaràn? Què Peter Lim no es dóna compte que el vaixell va directament contra els penya-segats? Si no canviem el rumb, el naufragi serà inevitable.

Gary, please, Go Home.