Una festa grossa a Viena: 10-0 en el global de l’eliminatòria.

Foto Levante-EMV

El València va fer-se un auto homenatge anit a la capital austríaca. El Ràpid de Viena no és, certament, un dels grans equips europeus, però tampoc és un desconegut, ni un equip irrellevant en el concert continental. Atesa la mala ratxa que portaven els blanc i negres, mirant amb més que preocupació la part baixa de la classificació de la Lliga, després del repàs humiliant del Camp Nou i l’eliminació de la Copa, l’Europa League semblava que podia afegir un parell més d’estacions al calvari.

No ha sigut així. Després l’empat en la tornada de Copa contra el Barça [inservible, sí, però honorable], i de les victòries front a l’Espanyol [amb fortuna] i contra el Granada [amb sensacions agredolces], el 6-0 del partit de Mestalla contra els austríacs va ser balsàmic. El 0-4 de la tornada, encara més. 10-0 en el total d’una eliminatòria europea no és cosa habitual, així que paga la pena que l’afició ho celebre; que la temporada està escassa d’alegries.

El partit no va tindre molta història. Un domini quasi total dels de Neville [a la televisió no vam veure Ayestarán enlloc], amb un 0-0 al descans i amb quatre jugadors blanc i negres incrementant el seu compte particular de gols a despesa dels vienesos: Rodrigo, Feghouli, Piatti i Vezo. Els tres primers al contra colp, amb tres assistències magnífiques, i el quart de cap a baló parat.

Un baló llarg, magnífic, de Javi Fuego, que va permetre un esprint de Rodrigo qui eleva una vaselina sobre l’eixida del porter; una pilota filtrada per Danilo sobre la frontal de l’àrea, que Feghouli creua al porter del Ràpid; una tercera a la inversa, ja que va ser l’algerià el que va posar-li-la a l’argenti per a que aquest la creuara evitant l’estirada del porter; i, finalment, un remat franc i frontal de Vezo al llançament d’un córner sobre la meta austríaca. Quatre gols de molt bona factura. Son aquelles coses que el futbol ja ens ha ensenyat: n’hi ha partits que fan pensar que tot és molt fàcil, mentre que d’altres sembla que és impossible que la pilota penetre entre els tres pals.

L’equip va estar bé en línies generals, sense els errors de concentració d’altres dies, controlant el partit, no oferint oportunitats debades als contraris. Ryan va fer un paradó de gran categoria en l’única ocasió realment perillosa, i la defensa va estar bé, tot resultant d’agrair l’ajuda de Javi Fuego que s’empelta entre els centrals i fa un gran paper. El centre del camp ahir va oferir una variant poc habitual: Feghouli va anar-se’n cap al carril del 8 i encara una miqueta més, deixant-li tota la banda a Barragán. Mobilitat, en qualsevol cas per eixa zona ja que tant l’algerià com Rodrigo es deixaven caure per ella mentre que Negredo entrava pel centre i Danilo controlava el centre del camp. Per la dreta, Gayà i Piatti es van guanyar el jornal, desdoblant-se i fent-se les cobertures quan calia. Molt més entonat que en partits anteriors va estar l’argentí, cosa que l’equip va agrair.

Per acabar de rematar la festa, Neville va donar entrada al jovent de Paterna: Lato, un lateral esquerre marca de la casa; Rafa Mir, un xicot de gran envergadura que no ha d’envejar la de Negredo en la punta de l’equip; i Tropi, ja més conegut, que va entrar per Fuego i va ocupar el lloc de Danilo qui va endarrerir-se per a cobrir la posició deixada per l’asturià.

Conclusió: un partit que serà recordat fonamentalment pel resultat. Els incidents amb les pancartes insultants dels ultres del Ràpid ―que van motivar una queixa formal del València a la UEFA― van quedar en un no res darrere d’una victòria tan contundent. És massa prompte per a dir blat, perquè el sac encara no està lligat, però potser estem davant d’un canvi de tendència pel que fa tant al joc com pel que fa als resultats.

Ara venen tres partits complicats: dos a casa [At. Bilbao i Atlètic de Madrid], i entre els dos un viatge entre setmana a Màlaga. Veurem si la milloria es confirma de veritat. A més, en cosa d’hores se sabrà amb qui caldrà jugar la següent eliminatòria de la UEFA League. Veurem, també, si la deessa Fortuna és o no amable amb els xicots de Mestalla.